Som poble blanenc som poble català

SINCRONICITAT I RESILIÈNCIA DEL POBLE CATALÀ, DEL QUE BLANES EN FORMA PART, DECIDIT A TORNAR A SER LLIURE

EL poble català té la capacitat de ser lliure i, com a tal, alliberar-se de l’ocupant.

Imatge ED

 

El rumb que guia al món és equívoc. Prova d’això n’és la falta de distribució de la riquesa. Unes poques “famílies” acumulen els diners i corrompen les polítiques per sotmetre al poble assegurant que les lleis impedeixin que pugui sortir de la ignorància i de la pobresa.

Afortunadament la naturalesa humana permet que puguem corregir l’equívoc, i exemple d’això és el poble català, del que Blanes en forma part.

El poble català,del que Blanes en forma part,  ha arribat a la consciència col·lectiva per poder recuperar la llibertat que li fou arrabassada, amb la capitulació del 1714, pel Regne d’Espanya.

El poble català, del que Blanes en forma part,  el 10 de setembre del 1714 era un Estat Europeu constitucional (el primer) independent en la República del Principat de Catalunya i com a Nació Catalana sortíem als mapes de la península i d’Europa i als mapamundis.

El 12 de setembre del 1714 vam desaparèixer dels mapes i van ser aixafades militarment les Constitucions Catalanes i dissolt el Tribunal de Contrafaccions impedint amb això les formes de govern català.

L’11 de setembre ha estat commemorat pel poble català, del que Blanes en forma part, per honrar els 414 dies de setge de Barcelona defensant heroicament la nostra llibertat, i així resistir a allò de “la marca de l’esclau és parlar la llengua de l’amo” malgrat totes les mesures repressives per imposar el castellà. Però no ens hem aïllat del món i ens esforcem a mantenir el nostre punt de vista català.

Com que caminem al costat d’altres i ens relacionem amb ells, l’arribar a la consciència col·lectiva que la llei que no permet fer justícia cal tallar-la de soca-rel, ha portat a expressar la voluntat de voler recuperar la llibertat de Catalunya.

Estem fent actes de llibertat des de fa cinc anys i el passat dia 1 d’octubre ha volgut ser esborrat amb l’ús de la força. Ha remogut altres consciències col·lectives que tampoc volen seguir el rumb que actualment marquen els poderosos.

Catalunya va ser un model de llibertat que va inspirar independències i constitucions al món (Estats Units d’Amèrica, Suïssa, Repúbliques llatinoamericanes …) tot i que actualment això no sigui reconegut… Per ara. Però el 1714 fou ocupada militarment i una repressió i una desnacionalització terribles van iniciar el seu genocidi alhora que el materialisme-tecnicisme-capitalisme-poder pervers, s’apoderava del món.

Dos apunts sobre la visió espanyola del món i la visió catalana del món, des del DRET i des de la JUSTÍCIA, i que determinen paradigmes diferents de com estar al món i de com relacionar-se a la vida.

La visió del dret que té avui el Regne d’Espanya, és la concepció castellana de l’Edat Mitjana que “el Rei és la Llei”, actualment simbolitzada a la llotja del Bernabéu i resumida en aquesta formulació: “A l’amic, tracte d’amic ; a l’enemic, tracte d’enemic; i a l’indiferent, la legislació vigent “. Vull dir que el dret castellà-estadoespañol és absolutista, va de dalt a baix. En aquest no s’hi respira llibertat.

La visió del dret que va tenir la República del Principat de Catalunya era la concepció catalana que el Dret Natural està per sobre del poder i la llei escrita i on la llibertat individual és inviolable i els seus límits són el respecte i els drets dels altres. El dret català va ser creat pel poble més lliure d’Europa, i va de baix a dalt, del poble a l’autoritat, sent el primer a tenir Corts el 1214, Constitucions el 1283 i Tribunal Constitucional (el Tribunal de Contrafaccions) el 1702.

Sí que ha despertat consciències a altres pobles el moviment independentista català i més força i decisió per ser lliures despertarà en explicar-los que la raó de l’independentisme és recuperar la llibertat, restablir la República del Principat de Catalunya. És el dret universal dels pobles a ser lliures, el que està en joc.

Per la força de la natura i per la memòria col·lectiva, estem vivint la recuperació del paradigma on el poder desapareix per deixar pas al sentiment solidari i d’amor que les Constitucions Catalanes ja recollien.

Per això els actes de llibertat que estem veient i que fan els nostres polítics són possibles. I els polítics actuals, tan exiliats com els presos polítics (incloguem a Sandro Rosell perquè una pantalla on projectem del punt de vista català és el Club Barcelona) són sabedors que un cop la República del Principat de Catalunya s’hagi alliberat, retran comptes davant el Dret Català. No tenen por als tribunals catalans perquè la llei, a l’estar supeditada al dret natural, ajuda a la recta justícia, garantia de la pau perquè s’assegura que el poder no limiti allò que el dret natural garanteix. El dret català ens diu que quan la cosa pública està dirigida per la recta justícia es dóna la mútua cordialitat, s’assegura la prosperitat pública i queda garantida la llibertat del ciutadà. Es respecta l’ésser i les coses.

Quatre característiques essencials de les lleis Catalanes:

1- La llei té el caràcter d’un pacte entre l’autoritat i els governats, és a dir que al Principat vivien / regien les lleis denominades pactades.

2- El predomini del costum sobre la fórmula legal escrita. Hi ha adagis populars que concreten la força del costum: “Tracte és tracte” i “Tractes trenquen lleis ”

3- El dret a rebutjar la llei. Si el poble no acceptava la llei, la llei no obligava: allò que no té raó de ser, és preferible tallar-ho d’arrel.

4- El dret a faltar a la llei. S’avantposa l’interès de la justícia al compliment de la llei. Afirma el dret de faltar a la llei en nom del dret a no ser víctima d’una injustícia.

Ara les comparem amb quatre característiques de les lleis castellanes:

1- La llei és la imposició de la voluntat absoluta de l’Autoritat sobre els governats

2- costum no té cap pes en relació a les lleis i al dret

3- Res no pot justificar no complir la llei.

4- I encara menys, res pot justificar rebutjar la llei.

Bé, hem vist dues formes molt diferents d’estar al món. Una necessita armes que causen mort i sofriment i es val de la violència per sotmetre l’ésser humà, animals, i naturalesa en nom del seu interès personal. L’altra aconsegueix alliberar-se del terror de l’Estat utilitzant la força de la paraula; tenim consciència i expressant-la amb la paraula, aquesta projecta la ressonància liberalitzadora perquè ens sana. En nosaltres es troba en nosaltres la responsabilitat d’assolir la llibertat que consisteix, entre altres cosetes, en que sigui el coneixement allò que modifica la conducta.

 

JUAN MARTÍNEZ RUIZ. Metge a Blanes

You may also like...