SEANDBEL . Per MARTA PÉREZ I SIERRA

Tastet del llibre: He d’anar-me’n

Col·lectiu: Cornèlia Abril

Edicions Els Llums

 

 

Tempesta SANZSOTO

Imatge Carme Sanzsoto. 

A cor obert

De tant plorar, se t’esquinçà el cor, just a l’esquerra, en un bocí imperceptible que ja mai més va bategar de la mateixa manera; va sagnar punxes menudes que se’t clavaven arreu dels budells. Amb els dies, les punxes es feren pols i, amb els mesos, tristor. Et quedà una cicatriu petita, però d’aquelles gruixudes, lletges. Només es veia si algú et mirava fixament, molt fixament, a les ninetes dels ulls. Des d’aleshores, el teu cor perd el ritme, sobretot quan el so del teu plor es confon amb el so de les onades. Aleshores, el batec, en passar per la cicatriu, la percep i se’n sent, inevitablement. És una interferència. Després, mai més estimaries igual.

Això és el que et va passar, Seandbel, vas estimar, tot i que eres la fada de les flors i és ben sabut que les fades són molt seves i estimen a la seva manera, que de fet és ben estranya, però et vas enamorar i ell et va prendre les flors grogues de tija alta i fulles menudes, les que a tu més t’agraden. Mai més fou igual.

Vas estimar a cor obert, innocent, encara no sabies que amor i dolor sovint caminen de la mà per un camí de ronda bellíssim, estret i costerut que en diem vida. Eres lliure, com les notes d’un violí, no volies res, només sonar, sense prejudicis.

Et donares tota a aquell home que et sabia el nom sense que li haguessis dit, aquell home que et lliurava papallones quan et despertava, perquè desendrecessis els colors del teu dia, i et deia que tu eres l’oreig del matí per a ell. Creies que només podia ser per sempre, aquell amor, ho creies fins que trobares la pinta de nacre vermell a la lleixa del bany, com una taca de sang, delatora. La pinta de nacre vermell que no era teva, que vés a saber de qui era… T’empassares l’escàndol, els retrets. No preguntares. L’agafares i tot mostrant-li, digueres «potser millor que demà no vingui, oi?». I fou en aquell instant quan se t’esquinçà el cor.

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *