Racons de Blanes històries i relats (37). Per ANTONIO MORA VERGÉS

ELS TERRASSANS.

BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA


Anàvem a Blanes per assistir a la Ballada Country, els dies a l’estiu son però, llargs i calorosos, i aprofitàvem per fet un tomb per la ciutat.

Retratava la façana dels ‘ Terrassans’ a Blanes

Patrimoni Gencat ens explica la construcció:

  • la planta baixa, ocupada pel bar
  • en el primer pis,
    • destaca la tribuna vidriada, o boinder,
    • flanquejada per dues simples obertures regulars,
    • així com també pel balcó que envolta tot el perímetre de l’edifici.

El propietari més antic que consta de l’edifici del cafè de “Els Terrassans” data de 1785. Tot i que no es pot afirmar que en aquell moment fos un cafè, si que era el domicili particular de Marià Gil.

En el 1864, el propietari de l’edifici era Andrés Bastart Serra. En aquell moment l’edifici ja constava en el registre com a cafè i també casa particular. El cognom d’aquest propietari donà nom a l’edifici, que serà conegut com “Can Bastard”, fins que es popularitzarà el nom de “Els Terrassans”, quan ho compra la Càmara Sindical Agrícola.

Cal dir, que a la contribució industrial de 1854, Andrés Bastard ja consta com a contribuent per a realitzar l’activitat de cafè. Amb la compra de Can Bastard” en el 1929 per part de la Càmara Sindical Agrícola, el bar experimentarà un fort impuls i desenvolupament, amenitzant-lo amb diferents activitats com escacs o billar… que van fer que el bar s’arrelés molt al poble.

Va ser tanta la importància de la Cooperativa per al desenvolupament del cafè, que finalment s’ha acabat coneixent a la vila amb el nom del cafè de “Els Terrassans”.

La seva clientela, a diferència de la de la Casa del Poble o la del Casino que estava molt delimitada pels seus ideals polítics, sempre ha esta de tot tipus, sense distincions. Potser aquest motiU, juntament amb el seu ambient de cafè de poble han estat les raons de la seva popularitat i supervivència al llarg del temps.

La història de “Els Terrassans” és en realitat la història del poble de Blanes: agrícola i menestral al S. XIX i principis del XX i turístic i comercial en l’actualitat.

L’any 1995, la Cooperativa agrícla va decidir vendre la part de l’edifici que encara era de la seva propietat, és a dir la planta baixa i el soterrani. Ho van vendre al matrimoni format per Joan Bota Buixeda i Josefa Gibert Buixeda, els quals es van encarregar de la seva administració i desenvolupament.

Tot i això, cal remarcar que després de la venta del local per part de la Cooperació agrícola, el funcionament del cafè no va variar, sinó que va mantenir el seu esperit tant arrelat a Blanes i cohesionat amb els vilatans.

En el 1997, es va duu a terme una intervenció bastant agressiva però alhora necessària tenint en compte que es tracta d’un establiment públic adreçat a la gent. La intervenció va consistir en un canvi a nivell de mobiliari, degut a la necessitat d’habilitar el local per a persones disminuïdes. Degut a això, es van habilitar els accessos amb les rampes corresponents, així com també els sanitaris i altres elements del mobiliari.

M’expliquen que hi ha persones que fan molts quilometres per degustar els calamars dels ‘ Terrassans’; en aquesta ocasió atès que feina poca estona que havíem dinat, no feia la prova. Ja tenim – si calen – nous motius per tornar a Blanes, oi?

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *