Racons de Blanes històries i relats (29). Per MORA i AUGÉ

CASA DEL POBLE.

BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Casa del Poble (Passeig de dintre) JOSEP AUGÉ

Imatge JOSEP AUGÉ


El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955), em feia arribar unes fotografies, i m’explicava que l’edifici conegut com la Casa del poble dóna a dos carres, un es el Passeig de Dintre on esta la Plaça de les Passeges, o Plaça de la Verdura, l´altre es al Passeig de Mar amb el nom de Passeig Cortills i Vieta.

No trobava cap dada de l’autor d’aquest edifici que acull avui la seu d’ERC

Patrimoni gencat en diu;

edifici de planta baixa i tres pisos, que comunica amb tres carrers, com són: la façana principal al Passeig de Dintre; cantonada al Passeig de l’hospital i la façana del mar al Passeig Cortils i Vieta. Es tracta d’un espaiós immoble de línies noucentistes i amb tota una sèrie d’elements ornamentals d’inspiració clàssica. Disposa d’un entaulament amb formes corbes que recorda molt a l’estil modernista que tant havia arrelat en la vila.

Pel que fa a l’escut de l’entitat, que enguany celebra el seu centenari, ubicat com a coronament de l’edifici, també hi apareixen escrites les paraules igualtat, llibertat i fraternitat, en concordança amb l’escultura femenina de la Marianne – tradicional personificació de la República, i heretada dels francesos- ubicada en l’entaulament de les dues façanes respectivament.

En la façana, trobem la porta flanquejada per dues columnes estriades, coronades amb uns capitells jònics les volutes dels quals són àmpliament emfasitzades i accentuades. En el primer pis, hi ha una finestra central geminada, separada també per una columna de capitell amb volutes. En el segon pis, hi trobem un gran balcó central de pedra, amb finestres a cada costat i amb decoració sobre la llinda. Al pis superior hi ha una galeria, amb set finestres de mig punt separades per columnes.


Ens trobem en definitiva davant d’un estil noucentista, embotit de neoclàssic, ja que els elements ornamentals recorren sovint, amb els pilars jònics, a l’ordre clàssic, i també fent referència al modernisme, perquè així ho recorda la coronació de l’edifici.


Per trobar els orígens de l’actual Casa del Poble de Blanes, cal remuntar-se a la dècada de 1850, concretament amb la figura clau del seu propietari original

El seu primer propietari va ser l’Agustí Vilaret i Cendrich (Blanes, 1820 – 1903) l’any 1834 va emigrar a Puerto Rico on treballà com a administrador de les haciendas Verdaguer i Aurora, a Guayama. Es casà amb Maria Massó i Soler i el 1852 va participar en l’Exposició Agrícola de Madrid, on mostrà un enginy per produir sucre.

L’any 1859 adquirí una casa senyorial a Blanes i el 1862 va retornar amb tota la seva família. El 1865 va adquirir Mas Ferrant, des d’on es dedicaria a la producció de vi.

L’edifici, emplaçat aleshores al número 26 del passeig de Mar, gaudia d’una situació privilegiada, en un sector que serà l’escollit per la majoria d’americanos i per algunes de les famílies benestants blanenques i d’estiuejants per a construir-s’hi unes modernes i funcionals residències.

Durant la dècada dels anys seixanta adquirirà diversos immobles a Guayana.

l’adquisició més important feta per l’Agustí Vilaret i Cendrich, va ser la compra del Mas Ferran de Blanes. A les vinyes d’aquests terrenys, emplaçats a la falda de les muntanyes de Santa Bàrbara i de Sant Joan, hi va realitzar el seu important treball d’investigació i elaboració de vins escumosos, essent pioner en la utilització dels nous invents tecnològics i obtenint un gran coneixement en les diverses exposicions universals i mostres de vins en les que va participar.

Fou un dels primers xampanyistes de l’estat espanyol i s’envoltà de acreditats especialistes. La seva mort, ocorreguda a Blanes el dia 1 de setembre de 1903, comportà l’arrendament de les caves a Demissy, Miquel i Cia. de Palafrugell tres anys després.

Finalment, el 1923, seran venudes al comerciant francès Emile Deplasse que les vendrà aquest mateix any a la societat barcelonina Fortuny Hermanos. Aquí comença una nova etapa de les prestigioses caves Mont-Ferrant, deslligada ja de la família Vilaret.


La Casa del Poble, nascuda l’any 1905 i que va tenir el seu primer emplaçament en uns locals del carrer de la Muralla, agrupava a les persones ideològicament d’esquerres i amb esperit republicà. Les seves activitats culturals i polítiques, un cop instal·lats en el nou edifici, van augmentar considerablement.


El Cafè era la principal activitat de la planta baixa, que ocupava pràcticament tota la seva superfície i disposava de dos nivells. El primer pis era el destinat a teatre i a sala de ball. Gran part d’aquesta distribució va canviar radicalment després de la victòria dels sediciosos feixistes a la mal dita ‘Guerra Civil’ , quan l’edifici va ser confiscat per les noves autoritats franquistes i es va destinar a menjador del “Auxilio Social”.

Els ‘nous propietaris’ el van transformar en un centre per fer-hi reunions, per hostatjar a les persones addictes al règim i a treballadors d’altres regions que es traslladaven a Blanes.

El nom va experimentar un canvi substancial, oficialment era la “Residencia de Trabajadores Luis Rodríguez Ballou” la gent de Blanes però, el va batejar-la com la Pensió o l’Hostal del Duro, a causa del pèssim estat de conservació en que es trobava tot l’edifici – a nivell inferior a part de la planta baixa, la resta es trobava en un estat deplorable de semi-abandó, mentre que a nivell exterior, ambdues façanes es trobaven greument deteriorades-, com molt bé ho demostren les fotografies anteriors com la de la fitxa del servei del Patrimoni arquitectònic del 1982 o la del Consell Comarcal del 1998, es va decidir encarregar l’any 1999 a l’arquitecte Ferran Galvany Vilà, que realitzés un projecte d’estudi que avalués l’estat bastant catastròfic de l’edifici. Estudi d’altra banda, que servirà de patró per a la posterior rehabilitació integral protagonitzada pel mateix arquitecte, que va afectar a l’edifici en tot el seu conjunt, tant a nivell interior com exterior. El resultat de la intervenció va ser molt positiu i interessant, ja que l’arquitecte va saber dotar a l’edifici d’un aire juvenil i fresc, sense perdre de vista els seus orígens antics arrelats a la vila.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *