Racons de Blanes històries i relats (28). Per MORA i AUGÉ

LA CASA GALLET.

  • BLANES. LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA

Can-Gallet JOSEP AUGÉ CARLES

Imatge JOSEP AUGÉ CARLES


El Josep Augé Carles ( Blanes, la Selva, 25-06-1955) em feia arribar fotografies de la casa de Bonaventura Puig Torrent, un ‘indiano’ que es va fer ric amb el Cafè de la Marina a l’Havana.

Es tracta d’una casa que actualment es coneix amb el nom de Can Gallet i que precisament va ordenar construir el mateix senyor Puig.

Després de fer fortuna a Amèrica, va tornar a Blanes l’any 1895 amb una esposa cubana i una renda diària d’un duro. Bonaventura Puig va ser alcalde l’any 1898, i el seu fill Rogeli Puig Costas del 1939 al 1944

De Can Gallet patrimoni Gencat ens diu; ens trobem davant d’un edifici que conflueix en tres carrers:

  1. façana principal al carrer de l’Esperança,
  2. part longitudinal al passatge Bonaventura Puig
  3. i la segona façana al passeig de Mar.

Es tracta d’un edifici de dos pisos, estructurat en tres carrers verticals.

  • El primer pis, està compost per uns finestrals definits per arcs de mig punt rebaixats i dissenyats com a balconades, així com també un ampli entramat arquitectònic decoratiu, com ara les motllures en les arcades i les pilastres de dimensions reduïdes, coronades amb capitells corintis que emmarquen els finestrals. Aquest primer pis, es troba mig partit en una espècie de basament d’un metre i mig d’alçada i el portal central, l’arcada del qual es troba trencada per la disposició d’un emblema o clipeus emmarcat i coronat per decoració de tall vegetal, que al·ludeix a la iconografia característica del deu Hermes, com és el caduceu alat. La cornisa d’aquest primer pis, que actua com a separació amb el segon pis, es prolonga en tot el perímetre de l’edifici; un recurs que també trobem com a solució de separació entre el segon pis i l’entaulament.
  • Pel que fa al segon pis, s’observa una prolongació del mateix entramat o sistema que ja veiem en el primer pis, és a dir amb els tres finestrals d’arc de mig punt rebaixats i emmarcats per pilastres corínties. Tot i això, hi ha unes diferències notables a destacar enter el primer i el segon pis, com ara que la balconada es troba a diferents nivells, és a dir la central es troba com encabida o entrada cap a dins i sustentada per robustes mènsules poc ornades, mentre que les dues balconades laterals sobresurten del pla.

L’entaulament està compost per dues cornises característiques: la primera, està ornamentada amb la disposició de mènsules poc treballades, per uns esgrafiats de caire vegetal – només n’hi ha tres, cosa que indica un càlcul erroni de l’espai-, com també per una decoració floral de tall geomètric en la part superior. A diferència del que observàvem en les balconades del segon pis, aquí succeeix tot el contrari, la part central de la cornisa sobresurt, com elevada del pla, mentre que els laterals estan encabits.

Pel que fa a la segona cornisa, aquesta està composta per una balustrada en forma d’ampit de grans dimensions i coronada per un emblema de grans dimensions que conté les sigles B.P., el qual es troba centrat i emmarcat per dues pilastres. A mode de curiositat, cal remarcar que s’ha produït la desaparició d’alguns dels elements ornamentals d’aquesta segona cornisa.

Finalment, els sectors laterals de la façana, es troben definits i resolts per carreus regulars.

És inevitable referir-se a la figura del seu propietari i creador; el senyor Bonaventura Puig, un dels “americanos” de Blanes que es va retirar amb més diners, fins al punt que deien que es va jubilar amb una quantitat de vint de les antigues pessetes de renta diària. Es tractava d’una família que vivia fabulosament.

A part d’això, cal destacar la tasca que va exercir com alcalde en una de les etapes més dures i fosques que va viure la vila de Blanes, com va ser la postguerra i la conseqüent dictadura franquista, el fill Rogeli Puig Costas, concretament en el període de 1939 a 1944


Pel record el fet que la gent de la Casa del Poble, va realitzar una auca satírica, on apareixien entre d’altres personatges, dos de destacats, com eren en Gallet (Bonaventura Puig Torrent ) i en Gaspart Burcet i Malvàsia; ambdós van ser alcaldes de Blanes.

El fragment que fa referència a la instal·lació del servei d’aigües municipals l’any 1925, deia així:

“Per més que t’escanyis no podràs beure a “galet” moscatell ni “malvasia”, per guarir-te del teu mal beu aigua municipal, una xicra cada dia”.

És tracta d’un fragment satíric, amb la finalitat d’escarnir i ironitzar sobre aquests dos alcaldes

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *