Racons de Blanes històries i relats (14). Per ANTONIO MORA VERGÉS

IN MEMORIAM DE L’ESCOLA DE LES FILLES DE MARIA DE BLANES

&

CAPELLA DE LA MARE DE DÉU DE L’ANTIGA, ORIGINARIAMENT SANTA MARIA DE LA RIERA DE PALAFOLLS.

LA SELVA. GIRONA.

Veure també:

Racons de Blanes històries i relats (13). Per ANTONIO MORA VERGÉS

Racons de Blanes històries i relats (12). Per ANTONIO MORA VERGÉS


Retrat de grup de nens de l'escola de les religioses Filles de Maria de l'antiga parròquia de Santa Eugènia

Retrat de grup de nens de l’escola de les religioses Filles de Maria de l’antiga parròquia de Santa Eugènia. Imatge PL


Llegia que l’actual capella de Santa Maria de l’Antiga pertanyia originàriament a la jurisdicció de Palafolls, tant en la part eclesiàstica com en la civil, i era coneguda per Santa Maria de la Riera.

L’any 986, amb la invasió àrab protagonitzada pel cabdill Al-Mansur, la capella va ser profanada però no destruïda, quedant solament les parets i el portal.

No serà fins el 14 de novembre de 1603, que l’ermita passa al terme de Blanes, amb motiu que en Gastó de Montcada i de Gralla, II Marquès d’Aitona, havia signat un document, allargant el terme blanenc fins el riu Tordera. Al ser allargassat el terme, l’ermita va incorporar-se a la població de Blanes i va prendre el nom de l’ermita de Nostra Senyora de l’Antiga. El capellà encarregat de la custòdia de l’Antiga ensenyava música i gramàtica als infants de Blanes, com també ho feia el capellà encarregat de la capella de l’Hospital de Sant Jaume dels Pobres. En el context de la Guerra de Successió, l’ermita és emprada pel consell de la vila per dur-hi a terme les reunions.

El 27 de juny de l’any 1758, l’Ajuntament i els obrers de l’ermita van presentar al bisbe de Girona, Manuel Antonio de Palermo Rallo, un document signat pel rector, Feliu Boter, i el batlle de Blanes, Francesc Artimbau, en el qual demanaven permís per vendré un hort i dues cases unides a l’ermita de l’Antiga. En sortí un comprador, Jaume Fàbregas, i l’escriptura se signà el 31 d’octubre de 1758. Tot i això anys més tard, concretament en el 1858, l’Ajuntament va comprar les dues cases venudes temps enrere. El venedor era Joan Fàbregas, que les havia adquirides del seu avi l’any 1758.

L’any 1854, es van instal·lar a la vila les germanes religioses Filles de Maria. Aquestes establiran un vincle molt estret amb l’ermita, ja que s’autoritzarà a les religioses a obrir una porta a dalt del cor de l’ermita per tal de comunicar-s’hi – cal tenir en compte que vivien en unes cases al costat de l’ermita- i així no haver de sortir per les celebracions del culte i utilitzar-la per es seves oracions. Les monges hi feren classe durant molts anys, concretament fins a l’any 1880 en què marxaren de Blanes. Des d’aquest any, la custòdia i administració de l’ermita en tenen cura dos veïns del barri de la Massaneda, que inclou el carrer de l’Antiga, i que són escollits pel senyor rector de la Parròquia de Santa Maria de Blanes, prèvia consulta del veïnat.

Després de la destrucció patida com a com conseqüència de la revolta social que s’oposava a la sedició dels militars feixistes encapçalats pel general Franco contra el govern LEGÍTIM de la II República , el temple fou reconstruït per poder realitzar missa.

Per a la celebració del culte, es va acabar utilitzant la imatge de la Mare de Déu, feta per l’artista blanenc Jaume Coll i Puig (Blanes, 17 de maig de 1937 – iIla de Hierro, 8 d’abril de 2015).

L’artista que es va inspirar en l’antiga escultura que presidia l’església parroquial de Santa Maria de Blanes, i que l’any 1936 també va ser destruïda, com també es va encarregar de dirigir artísticament tota l’ermita. Després de la reconstrucció del temple, el 20 de gener de 1963, en base a la reconstrucció provisional de les runes de l’ermita que va tenir lloc entre 1938-40, es va duu a terme la benedicció del temple. La cerimònia va ser conduïda pel bisbe de la Diòcesi de Girona, Josep Cartañá Inglés, esdevenint església sufragània de la parròquia de Santa Maria de Blanes.

 

Conèixer Catalunya

Aquí trobareu : histories, relats de sortides , propostes d’excursions, … que fan referència únicament i exclusiva a Catalunya i/o als territoris de parla catalana. M’interessa i molt conèixer d’altres llocs del món, però en tant que català vinc obligat a escombrar cap a casa, oi ?

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *