Racons de Blanes 38 històries i relats. Per ANTONIO MORA VERGÉS

IN MEMORIAM DEL CONVENT DE BLANES.

LA SELVA. GIRONA. CATALUNYA. 

Imatge AMV

Retratava des de la llunyania l’edifici que s’aixeca a la punta de Santa Anna a Blanes, conegut d’antic com el Convent.

Llegia que l’’any 1438, Bernat Joan de Cabrera, comte de Mòdica, va obtenir del bisbe de Girona, llicència per a edificar un convent per els franciscans, sembla però, que no hi arribaren a residir.

El lloc sol·licitat per a construir-hi el convent era el promontori on hi havia la capella de Santa Anna situada al damunt de la cala “Falconera”; aquesta capella es troba documentada des de l’any 1514. Per tant, en un extrem de la muntanya de Santa Joan es bastí, en el lloc on el 1514 – en temps del bisbe Guillem Boïl, existia una capella dedicada a Santa Anna, el Convent de Blanes. El 1583 es fundaren a Catalunya nombrosos convents i monestirs de frares caputxins, sent el de Blanes el que feia dotze de l’època esmentada.

El principal responsable de l’establiment dels caputxins a Blanes, va ser el pare Arcàngel, el qual provenia de Sant Celoni. Se sap per fonts i testimonis, que aquest primer convent, es tractava d’una construcció molt rudimentària i simple; es tractava d’un casalot malgirbat, fet de fang i d’encanyissats, i que en el millor dels casos no passava de ser una barraca rústica. Tenia refectori, dormitori per a cinc o sis persones i lloc d’oració en una capella petita.

L’any 1609, es va instituir la festa de Sant Elm, patró dels mariners, que el 2 de juny anaven en processó al convent.

L’any 1626, es va procedir a la reedificació del convent i església de Santa Anna, i per a dur-la terme, els marquesos d’Aitona, Francesc de Montcada i de Montcada (València, 1586 – Goch, Renània, 1635) i Margarida d’Alagón-Espés i de Cervelló-Castre, van concedir la llicència per tal de que s’aprofités la pedra del castell de Sant Joan.

Durant el episodis de pesta, al segle XVII, s’establí el Vot de Blanes al Pare Sant Francesc, i es va fer la promesa del poble, d’anar cada any processó a Santa Anna, en la diada de la seva festa.

L’any 1631, els fidels van oferir al convent, el retaule que decorava l’altar major, obra de l’artista Battista de Palma, genovès afincat a Barcelona.

Durant el trienni liberal (1820-23), imperava una gran onada d’anticlericalisme. El decret de 16 de maig de 1821 suprimint gran nombre de convents va afectar el de Caputxins de Calella, els quals van haver d’anar a formar part de les comunitats de Blanes i Figueres, el 10 d’agost de 1822 però, es va ordenar la confiscació del Convent de Blanes per convertir-lo en fortalesa, i els frares van ser expulsats. Tot això, en produir-se el restabliment del règim absolutista els frares van tornar, es van trobar l’edifici molt deteriorat i malmès, cosa que va provocar que s’iniciés ràpidament la reconstrucció.

Pocs anys havia de durar la seva estada, ja que un altre període d’anticlericalisme, amb crema de convents i assassinats de religiosos, acabaria definitivament amb la comunitat blanenca, que el 1835 abandonava per sempre més el seu convent, dispersant-se els seus béns materials i culturals, i procedint-se a la venda de la propietat a particulars. A poc a poc es va anar enderrocant l’edifici.

L’any 1916 Josep Salvany Blanch, retratava el que qualifica de ‘runes al interior del Convent de Blanes’.

Part de l’edifici de l’antic convent, va ser habilitat com a residència senyorial del matrimoni Casas-Massó aproximadament l’any 1932.

Acabat el conflicte bèl·lic 1936-1939 que els vencedors qualificàven com ‘Guerra Civil’ , i l’Església Nacional catòlica com a ‘CRUZADA’, es va dur a terme la construcció d’una capella enmig de les ruïnes del temple franciscà; les obres van ser protagonitzades per l’arquitecte Isidre Puig i Boada (Barcelona, 1891 – 1987) .

A darreries del segle XX, en el miratge de la ‘democraciola’, es produirà la reconversió de tot el temple franciscà en una gran mansió senyorial.

Intentava accedir a la finca custodiada per un servei privat de seguretat; em queden moltes preguntes al pap, existeix encara la capella de Santa Anna?.

 

 

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *