Protegir la Costa Brava galimaties legal

Laura López:

“Cal un canvi de mentalitat i de model mes enllà d’aturar els embats especulatius a la Costa Brava”

NOTA DE PREMSA

ACTE A BLANES DELS COMUNS EN DEFENSA DEL TERRITORI I LA COSTA BRAVA

Imatge BLANES EN COMÚ-PODEM

Font CEC

Data 22/12/2019

La diputada al Congrés d’En Comú Podem, Laura López, ha defensat avui a Blanes “una reflexió política profunda” sobre el futur de la Costa Brava per anar més enllà d’aturar “un embat especulatiu dels molts que vindran”. López ha avisat que “hi tornarem a ser si no canviem la mentalitat i el model turístic monocultiu”. Acompanyada pel diputat dels Comuns al Parlament, David Cid, i l’eurodiputat Ernest Urtasun, la diputada gironina ha estat la ponent de l’acte ‘Persones, territori i urbanisme. Els futurs reptes per la Costa Brava’, organitzat per Blanes en Comú Podem i la Fundació Nous Horitzons a la sala de plens de l’Ajuntament i que ha aplegat una vuitantena de persones, entre elles representants de SOS Costa Brava, Aigua és Vida, Aturem la C-32, el Centre per a la Sostenibilitat Territorial i l’Associació Hostalera de Blanes entre d’altres.

López ha defensat solucions integrals a les disfuncions ambientals i socials que pateix el territori i als conflictes que generen, inclosa la precarietat laboral.

“Si no obrim camí a opcions territorialment sinèrgiques, cada problema parcial tractat de manera aïllada no trobarà vies de sortida”, ha sentenciat. La diputada dels Comuns ha explicat així mateix que “gestionar el territori vol dir conviure-hi, sent conscient que les persones en som una part activa. Per mi, protegir el territori significa formar part de l’ecosistema per tal de poder viure-hi satisfent les nostres necessitats. Això és just el contrari de com s’ha desenvolupat l’activitat econòmica a la Costa Brava, centrada en un turisme que ha explotat la seva principal font d’existència: el territori i les persones”, ha denunciat.

López ha ironitzat que la Costa Brava podria denominar-se “Costa Especulativa i ha senyalat que actualment “és un galimaties de figures, en principi, protectores del territori: espais inclosos al PEIN, espais inclosos als PRUG i espais i persones sense incloure enlloc”. Per la diputada

“no serveix protegir molt una part del territori i l’altra deixar-la a la intempèrie. El territori és un tot, una part sense l’altra, no sobreviu”. En aquesta línia, ha dit que el primer objectiu de la gestió ha de ser “conservar i millorar el funcionalment ecològic de la matriu territorial entesa com un tot: espais fluvials, delimitació i inventari de masses d’aigua i manteniments de cabals i la nova i necessària política de l’aigua, la política forestal, les directrius de connectivitat ecològica, l’estratègia de protecció de la Xarxa Natura 2000, la política agrària i ramadera, la Llei d’Habitatge, els Plans Territorials, a més de les lleis laborals, entre d’altres”.

La diputada al Congrés dels Comuns ha apostat així mateix per l’agricultura i la ramaderia ecològiques com “els primers grans aliats de la nova cultura del territori i un espai de respir de la massa boscosa potencialment inflamable”, per les energies renovables i per repensar les ciutats amb una mobilitat que prioritzi el transport públic, que contribueixin a la generació d’energia i que no excloguin ningú del dret a l’habitatge i de la proximitat dels serveis”.

Per la seva part, el diputat David Cid ha felicitat la feina de SOS Costa Brava i que tot i que el nou Pla Director té “llums i ombres” ha estat una victòria de la mobilització social i ha destacat que els Comuns són i seran altaveu dels conflictes al Parlament i que ara queda la segona etapa per blindar la Costa Brava.

Així mateix, Cid ha detectat quatre amenaces a les CCGG: els plantejaments urbanístics no adaptats a la realitat que permeten un creixement exponencial del nombre de vivendes; els projectes no planificats però que la Generalitat ha coimpulsat, cas de Cap Roig impulsat per la Fundació La Caixa; els conflictes històrics com els camins de ronda, espais públics dels que se’n fa ús privat, i que la Generalitat no fa que els Ajuntaments executin; i el model d’infraestructures i el cas concret del perllongament de la C-32.

Per acabar, l’eurodiputat Ernest Urtasun ha apostat per fer complir les normatives de la UE i també s’ha posat a disposició de les plataformes del territori.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *