Prevenció de la Mutilació Genital a Blanes

Els familiars de 114 nenes de la demarcació de Girona van signar el seu compromís de no mutilació durant el 2016.

A les comarques gironines hi ha 20 taules locals que treballen per prevenir la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats.

Taules a la comarca de La Selva:

  • Santa Coloma de Farners
  • Arbúcies
  • Blanes
  • Lloret de Mar

Imatge GENCAT

 

GENERALITAT DE CATALUNYA.- Les famílies d’un total de 114 nenes de la demarcació de Girona van signar al 2016 un document pel qual es comprometen a evitar la mutilació genital femenina. Aquest compromís se signa a les consultes de pediatria abans que la família viatgi als seus països d’origen, després d’un treball preventiu previ i una vegada revisades les nenes. Amb aquest document es vol garantir la integritat física i psicològica de les nenes. Aquests 114 compromisos se sumen als documents signats en anys anteriors, que al 2015 van ser 146 més.

Aquesta és una de les dades que s’ha presentat en el transcurs de la trobada anual de les taules locals i de la taula provincial de prevenció de la Mutilació Genital Femenina (MGF) i dels Matrimonis Forçats (MF), que ha tingut lloc a l’edifici de la Generalitat a Girona. En el decurs de la trobada, els membres de la taula provincial han donat a conèixer les dades del 2016. A la demarcació de Girona, la població originària de països on hi ha comunitats practicants les trobem a Salt, Girona, Banyoles, Figueres, Olot, Blanes, Lloret de Mar, Cassà de la Selva i fins a 140 municipis més. Bàsicament provenen de Gàmbia (50,3%), Senegal (21,5%) i Mali (12,3%), tot i que aquesta tendència no és homogènia a tot arreu. Cal destacar que una part creixent de les nenes que es troben en risc de ser sotmeses a la MGF disposen de nacionalitat espanyola. Es calcula que a la demarcació de Girona hi ha unes 1.400 nenes menors d’edat en risc de ser mutilades perquè pertanyen a una ètnia que practica la MGF; a la família, la mare i/o germanes més grans han patit mutilació; pertanyen a un grup familiar practicant que té molt present el mite del retorn al país d’origen… Aquestes nenes i famílies són d’especial atenció pels tècnics i tècniques que estan treballant a nivell local preventivament.

La taula provincial està formada per professionals de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; de la Secretaria d’Igualtat, Migracions i Ciutadania i de la Secretaria d’Afers Socials i Famílies, ambdues del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; del Departament d’Ensenyament; dels Mossos d’Esquadra; de l’Institut Català de les Dones; de la Subdelegació del Govern; del món local (Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació) i del Col·legi d’Advocats de Girona; els quals treballen transversalment amb els professionals de les 20 taules municipals o comarcals que hi ha arreu de la demarcació de Girona (3 a l’Alt Empordà, 4 al Baix Empordà, 6 al Gironès, 4 a la Selva, 1 a la Garrotxa, 1 al Pla de l’Estany i 1 al Ripollès). Aquestes 20 taules estan integrades per diversos perfils professionals (treballadors socials, metges, mossos d’esquadra, professorat, tècnics de ciutadania o gènere…) que interactuen amb les comunitats practicants per prevenir la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats.

La MGF està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes, i és una de les màximes manifestacions de violència masclista. És una pràctica molt dolorosa física i psicològicament i té greus conseqüències a curt i a llarg termini. Pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part i mort dels nounats, entre d’altres. El matrimoni forçat constitueix una vulneració greu dels drets humans, ja que sotmet les persones afectades a un procés de victimització que denigra la persona i estronca el seu projecte de futur.

Segons l’Organització Mundial de la Salut els procediments d’MGF es practiquen en la majoria dels casos en la infància, en algun moment entre la lactància i l’adolescència, i ocasionalment en l’edat adulta. Es calcula que cada any més de 3 milions de nenes corren el risc de sofrir MGF arreu del món i que més de 200 milions de dones i nenes vives actualment han estat objecte de la MGF. Aquestes pràctiques són més freqüents en algunes ètnies de regions de l’Àfrica sudsahariana, en alguns països d’Orient Mitjà i d’Àsia i entre immigrants d’aquestes àrees.

El treball preventiu que s’està portant a terme va amb línia del que es promou des de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Dels 17 objectius de desenvolupament sostenible, el cinquè pretén assolir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes, i una de les fites per aconseguir-ho és eliminant totes les formes de violència contra les dones i nenes, com el matrimoni infantil, precoç i forçat, així com la mutilació genital femenina. L’existència d’indicadors a nivell regional i local permet identificar les necessitats específiques de cada territori i contribuir a la reducció de les desigualtats amb una gestió eficaç i eficient de la planificació i dels recursos. Per aconseguir-ho és necessari intensificar el treball en aquesta línia, tal com s’intenta fer amb les polítiques i actuacions desenvolupades pels diferents Departaments de la Generalitat de Catalunya, del món local i d’entitats del tercer sector.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *