Platja de Blanes i delta de la Tordera. Ahir, avui i demà

tronades cientificonaturalistes

Les Tronades Científico-naturalistes, són una sèrie de xerrades i projeccions organitzades per l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró en col·laboració amb la Delegació de la Se­rralada Litoral Central de l’Institut Català d’Història Natural. Fotografia dintre del cartell DAVID LOZANO


FONT

NOTA DE PREMSA DE L’ORGANITZACIÓ

Rebuda el dia 04.05.2018 a les 11:37 hores


El passat dimecres 2 de Maig de 2018, l’investigador Enric Sagristà del Centre d’Estudis Avançats de Blanes, va presentar la seva feina sobre la platja de Blanes i el delta de la Tordera en un acte dins el cicle de conferencies “Tronades cientifico-naturalistes” coorganitzat per l’Agrupació científico-excursionista de Mataró conjuntament amb la Delegació de la Serralada Litoral de la Institució Catalana d’Història Natural (ICHN).

La conferència pretenia difondre la feina que realitza Sagristà a la zona del delta de la Tordera en el marc de la seva tesi doctoral, i és que l’investigador sempre reitera que, més enllà d’assolir el coneixement científic que requereix la seva feina, és summament important que la difusió d’aquest coneixement arribi a tothom.

L’investigador sempre es mostra obert a qualsevol acte que tingui aquesta finalitat. A més, a través del seu compte de Twitter @EnricSagrista podem fer un seguiment de la seva tasca i descobrir aspectes de la Tordera summament interessants.


RESUM DE LA PONÈNCIA:

Durant els darrers 50 anys, la costa catalana ha experimentat grans canvis degut al creixement de la població costanera, l’increment de la urbanització i el “boom” turístic.

Per aquest motiu, els ecosistemes costaners han patit enormes pressions que han modificat la seva estabilitat, canviant dramàticament la dinàmica de cadascun d’ells.

En aquest sentit, els diferents ecosistemes que conformen “l’ecosistema platja” han experimentat canvis degut a actuacions antròpiques que, tot i haver satisfet algun necessitat humana, han causat efectes molt nocius en zones que no es consideraven com a dependents d’aquest subsistema, en aquest cas les zones costaneres.

Aquest procés es coneix com a “Gestió desintegrada”.

Durant les ultimes dècades, tant la població com les autoritats, han començat a patir els efectes negatius d’aquesta mala gestió i s’han invertit grans quantitats de diner públic per la seva recuperació, sempre actuant dins del subsistema platja però mai en la resta de subsistemes que hi intervenen.

En aquesta conferencia, es van poder observar les conseqüències de la gestió desintegrada a la zona del delta de la Tordera, correlacionant les variacions de la superfície de platja amb les actuacions antròpiques realitzades tant a la platja com en la resta de subsistemes involucrats, com per exemple el sistema fluvial.

Es va parlar també de l’estat actual del cas concret d’una de les platges del delta mitjançant un seguiment setmanal que ha fet l’equip investigador i es va fer una breu introducció a les diferents línies de futur que es poden definir per el delta, donant especial rellevància a l’opció de la Morforegeneració, és a dir, la recuperació integral del delta, en la qual s’hi està treballant des de la comissió científica de la Taula de la Tordera.

Al final de l’acte, hi va haver un torn obert de paraules on els assistents van poder interactuar entre ells i l’investigador per resoldre qualsevol dubte o inquietud que tinguessin o per aportar el seu punt de vista.

Sagristà comenta que aquesta interacció va ser molt enriquidora per a tots els assistents i per a ell mateix, ja que considera que absorbir el coneixement del públic també és una part fonamental per la seva tasca. Sagristà comentava al final:

“M’agradria agrair a l’Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i a la Delegació de la Serralada Litoral de la ICHN per convidar-me a presentar la meva feina aquesta tarda ja que, segons el meu punt de vista, és bàsics que els científics divulguem la nostra feina, de fet això és el que dóna sentit al que fem”


CONCLUSIONS:

  • L’erosió costanera, en la que es troba immersa gran part de la costa catalana, sovint es degut a la mala gestió que es fa dels sistemes costaners i fluvials, no pas un tema de canvi climàtic ja que dels 120cm anuals que retrocedeixen les platges catalanes de mitjana, “tant sòls” 20 cm són deguts al canvi climàtic mentre que 1 m es conseqüència de la mala gestió del territori.
  • De l’estudi del passat se n’extreu que, precisament degut a aquesta mala gestió, el delta de la Tordera va passar de ser un delta progradant, és a dir, en creixement, a un delta en regressió. Aquest canvi, que els científics han acotat entre els anys 70 i 80, és conseqüència directa de les grans modificacions que ha patit el sistema fluvial i deltaic de la Tordera.
  • El que ha passat a les platges del delta és que han vist reduïdes les aportacions sedimentaries del riu Tordera ja que el delta ha perdut entre un 5% i un 8% de la seva superfície en els darrers 60 anys. A més, s’ha modificat la manera com es reparteix la sorra del riu un cop arriba a mar, la qual actualment s’envà més fàcilment cap a Malgrat, concentrant així l’erosió en la zona de la desembocadura de la Tordera i la platja de s’Abanell.
  • L’any 2006 aquest procés erosiu experimenta el seu punt àlgid amb la desaparició total de molts trams de la platja de s’Abanell que requeririen un procés de regeneració artificial durant els anys posteriors (2007-2008-2009).
  • A partir del 2006 i durant tota la darrera dècada (present) s’observa un canvi en la mentalitat de l’administració a l’hora de gestionar la costa. Es comença a prendre consciencia del problema i s’inicia una gestió pal·liativa, és a dir, enfocada a la protecció i recuperació de la zona costanera, a la vegada que s’aturen algunes actuacions nocives del curs fluvial.
  • Aquest canvi ha tingut un efecte molt diferent a les diferents parts del delta. Els científics parlen d’una estabilització de l’amplada de platja a s’Abanell i, fins i tot, d’una tendència a la recuperació, si bé alerten que encara ens trobem en una situació límit. En canvi, la zona de la desembocadura, segueix immersa en un profund retrocés que en els darrers 8 anys ha estat d’un 36% de la seva superfície.
  • Després de conèixer el que passa i perquè, Sagristà ens va presentar diferents línies de futur per el delta de la Tordera mostrant clarament la seva predilecció de la morforegeneració del delta, és a dir, per recuperar l’extensió que tenia abans i fer que el sistema sigui funcional i autosuficient, és a dir, que no requereixi regeneracions periòdiques.
  • Per tal de poder realitzar aquesta morforegeneració caldria que es reduís dràsticament la sobreexplotació de l’aqüífer subterrani de la Tordera el qual té com a conseqüència l’assecament de la llera del riu durant 6 mesos cada any, situació que s’allarga ens anys de sequera com va ser el 2017.
  • El transport actual de sediments de la Tordera és d’uns 100.000m3 anuals de sorra, que si ve superar el transport de finals del segle passat (20.000m3) està lluny de la situació normal que li pertoca en aquest sistema fluvial, el qual s’ha establert en 200.00m3 anuals segons diferents estudis científics dels cossos sedimentaris relictes del delta.
  • Per tant, per tal de plantejar-se aquesta recuperació del delta, és condició indispensable la reducció de la sobreexplotació de l’aqüífer de la Tordera. Sagrista comenta que, el fet de no tenir embassaments a la conca i per ser una explotació purament per abastament domèstic, hi ha un enorme potencial de reducció mitjançant la millora de les xarxes d’abastament de la zona i la implementació de noves ordenances municipals de consum. A més, la dessaladora de la Tordera, en cas d’utilitzar-se permanentment, podria reduir encara més aquesta sobreexplotació.
  • Com a conclusió final, Sagristà ens diu que en cas d’arribar a fer aquesta morforegeneració també caldria crear un Marc legal de protecció integral per tot el delta per tal d’assegurar-nos que això no serveix per fer un nou complex hoteler, ampliar càmpings o fer un nou passeig marítim, sinó que serveixi perquè el delta torni a ser funcional, és a dir, que compleixi amb totes les seves funcions ecosistèmiques.

Finalment, recordar que aquesta conferencia neix arrel de l’exposició que vam tenir a la sala Garcia-Tornel de Blanes i a la Biblioteca Comarcal durant l’any passat i que pretén estendre’s a diferents municipis per tal de fer arribar el coneixement a quanta més gent millor. Arrel de l’exposició es va editar un llibre que conté una enorme quantitat de dades de tot tipus que encara podeu adquirir a l’Arxiu Municipal de Blanes o al Centre d’Estudis Avançats de Blanes per un preu de 10 euros.


IDENTIFICACIÓ DE L’ESDEVENIMENT

Conferencia: La platja de Blanes i el delta de la Tordera: Passat, Present i Futur.

Ponent: Enric Sagristà Soler

Data i hora: 2 de Maig de 2018 a les 19:30h

Lloc: Seu Agrupació Científico-Excursionista de Mataró

Organitza: Agrupació Científico-Excursionista de Mataró i Delegació de la Serralada litoral de la ICHN

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *