Pla Director manifestament millorable

COMUNICAT DE PREMSA EN RELACIÓ A LES AL·LEGACIONS DE SOS COSTA BRAVA AL PLA DIRECTOR URBANÍSTIC DE SÒLS NO SOSTENIBLES.

Drets de còpia SOS COSTA BRAVA

Font SOS COSTA BRAVA

Comunicat de premsa rebut el 10/04/2019

SOS COSTA BRAVA ha convocat un acte al Col·legi de Periodistes de Girona a les 10h del matí del dijous 11 d’Abril, per fer públic el contingut de les al·legacions presentades per SOS Costa Brava i per les Entitats de Defensa del Territori gironines adherides a la Plataforma, en relació a l’Avanç del Pla Director Urbanístic dels sòls no sostenibles del litoral gironí.

En primer lloc, SOS Costa Brava reconeix la importància de l’actuació del Govern de la Generalitat de Catalunya, en adoptar la Moratòria Urbanística i les mesures cautelars de suspensió de llicències –que afecten uns 80 sectors urbanitzables-, així com la decisió d’impulsar un Pla Director per revisar els planejaments urbanístics dels 22 municipis de la Costa Brava pel que fa a 165 sectors i incorporar criteris de sostenibilitat.

Mesures reclamades formalment per la Plataforma en el Manifest de SOS Costa Brava i en l’acte de constitució celebrat a Pals el passat 4 d’agost de 2018.

Malgrat això, i un cop analitzat el contingut de l’Avanç de Pla Director urbanístic, SOS Costa Brava ha presentat al·legacions, tot formulant les següents reclamacions:

1. Ampliar el nombre de sectors urbanitzables a revisar del litoral gironí i incloure la totalitat dels que es trobin encara en situació de no executats.

2. Ampliar el nombre de Polígons de sòl urbà consolidats i no consolidats, i incorporar en l’anàlisi i revisió del Pla Director urbanístic la totalitat dels Polígons que no s’hagin executat.

3. Els 4 criteris utilitzats i els subcriteris per fixar la Revisió dels sòls no sostenibles dels 22 planejaments urbanístics de la Costa Brava són insuficients per garantir el principi de sostenibilitat ambiental al litoral gironí.

4. Incorporar per definir els sòls no sostenibles els següents criteris no avaluats per l’Avanç:

  • Disponibilitat d’aigua i estat dels aqüífers.
  • Capacitat de càrrega del territori.
  • Creixement demogràfic vegetatiu i necessitats reals de les poblacions degudament justificades.
  • Capacitat de les instal·lacions de sanejament existents.
  • Capacitat de càrrega de les platges i cales.
  • Capacitat de càrrega de les infraestructures públiques.
  • Conservació i preservació dels boscos, espais forestals i terrenys amb cobertura arbòria.
  • Preservació del sòl agrícola i dels camps de conreu.
  • Preservació dels espais – tampó, zones d’amortiment d’impactes o àrees directament colindants amb espais protegits.
  • Conservació de la biodiversitat
  • Conservació i restauració de la connectivitat ecològica.

5. L’Avanç de Pla pel que fa a Objectius i forma d’actuació és insuficient i s’ha d’esmenar en els següents apartats i aspectes:

a) No opta suficientment per l’estratègia de desclassificació i extinció.

b) Reserva l’estratègia d’extinció per afectacions en matèria de pendents o risc d’inundació a supòsits d’afectacions el 100% territorial. Requisit excessiu.

c) Apunta majoritàriament a estratègies de reducció i a criteris urbanístics a modificar i d’integració paisatgística.

d) Preveu únicament l’estratègia d’extinció quan es supera l’afectació en més del 30% i a més concorren altres criteris de sostenibilitat.

e) Ajorna i no aplica els criteris de riscos geològics i de risc d’incendi.

f) Oblida l’objectiu de preservació dels boscos i espais forestals que hauria de formar part, dels objectius principals del Pla atesa la seva importància natural i paisatgística.

g) No té en compte les determinacions de l’Estratègia de conservació del patrimoni natural i la biodiversitat, aprovada pel Govern l’any 2018, menystenint els impactes negatius a la biodiversitat i a la connectivitat ecològica.

6. SOS Costa Brava reclama que cal efectuar, de forma indispensable, una Diagnosi Prèvia del potencial de creixement dels planejaments vigents dels 22 municipis i una Diagnosi Prèvia de la capacitat de càrrega del Territori. Amb anàlisi de la disponibilitat d’aigua i estat dels aqüífers, capacitat de càrrega de les platges i cales, dels sistemes de sanejament, de les infraestructures viàries, del nombre de boscos i espais forestals i del sòl agrícola afectats pels creixements previstos.

7. Cal incorporar els següents criteris:

  • El factor de sostenibilitat i de desenvolupament urbanístic sostenible pel que fa a la justificació de la necessitat real dels creixements previstos en funció de la població i de la demanda real d’habitatge de primera residència.
  • La protecció de tot el sòl agrícola i dels camps de conreu als municipis de la Costa Brava. Sòl agrícola d’especial valor per assegurar l’equilibri territorial, la biodiversitat i el manteniment de la població rural.
  • La protecció de tots els boscos i espais forestals que encara existeixen a la Costa Brava. Preservació de les masses arbrades i boscoses que hauria de ser una prioritat i servir per aplicar l’Estratègia d’extinció i desclassificació en qualsevol sector de sòl urbanitzable no desenvolupat o Polígon de sòl urbà no consolidat i no executat.
  • La protecció de tots els espais immediatament colindants al sistema d’espais naturals protegits dels municipis de la Costa Brava, per assegurar una zona tampó o una àrea d’amortiment d’impactes, de forma que s’estableixi una Estratègia d’extinció i desclassificació de tots els sectors urbanitzables o Polígons de sòl urbà encara no executats, immediats o colindants al sistema d’espais naturals protegits i de la Xarxa Europea Natura 2000, per poder donar compliment als objectius de l’Estratègia de Conservació del Patrimoni Natural i la Biodiversitat de Catalunya (2018).
  • La protecció de tots els espais de connectivitat natural ambiental i paisatgística entre 2 espais EIN. Extrem que ha de portar a aplicar l’estratègia d’extinció i desclassificació, de tots els sectors urbanitzables que afectin terrenys i àmbits urbanitzables situats entre 2 EIN que es troben encara lliures i no transformats.

8. El Document d’Avaluació Estratègica del Pla Director Urbanístic ha d’incloure i avaluar, de manera indispensable els següents aspectes:

  • Balanços sobre la disponibilitat d’aigua en base als habitatges actuals i creixements previstos al PDU_CB, segons els diferents escenaris definit per l’IPCC.
  • Garanties que, tot i l’augment de consum d’aigua pel creixement urbanístic, es pot complir la Directiva Marc de l’aigua i, per tant, es mantindrà l’estat hidromorfològic i ecològic dels rius.
  • Avaluació del grau de salinització dels aqüífers de la zona litoral gironins i quin grau d’augment tindrà en cas de creixements urbanístic per conca hidrogràfica.
  • Inventari de sectors construïts i urbanitzables/urbans afectats per àrees inundables inclosa en la zona de flux permanent o de període de retorn de 100 anys amb cartografia associada.
  • Avaluació de l’afectació d’espècies i hàbitats d’interès segons el sectors de creixement previstos.
  • Càlculs dels sòls forestals afectats i la pèrdua potencial de reservori de CO2.
  • Cartografia dels diferents riscos d’erosió de les platges i possibilitats de fallida.
  • Cartografia de les àrees afectades i més sensibles a la pujada del nivell de mar.
  • Càlcul de les emissions de gasos d’efecte hivernacle (GEH) associades al transport privat i un pla de mobilitat sostenible en pla d’etapes i pressupost associat.
  • Sol·licitar una moratòria de creixements en els municipi gironins costaners que no compleixen amb la normativa vigent de recollida selectiva de residus municipals.
  • Habitatge protegit.

9. Cal garantir l’aplicació del principi de desenvolupament urbanístic sostenible mitjançant l’aplicació de l’estudi de les necessitats reals de creixement de cada població vinculades a les necessitats reals d’habitatge de primera residència.

I s’ha d’assegurar l’aplicació de l’article 33 del Decret Legislatiu 1/2010 i el deure de que els sectors de sòl urbanitzable siguin proporcionals a les necessitats reals de cada municipi.

10.Es proposen criteris generals d’aplicació per la redacció del Pla Director.

11.La capacitat de càrrega del territori a la Costa Brava s’ha superat a criteri de la Plataforma SOS Costa Brava, és per això que cal revisar i deixar sense efecte els immensos àmbits de creixement previstos al planejament vigent.

12.Exigència de la necessitat d’optar i apostar majoritàriament i de forma massiva per una estratègia d’extinció i de desclassificació de sòls. En particular, pel que fa als sectors de sòl urbanitzable no desenvolupats i als Polígons de sòl urbà no consolidat encara no executats.

13.No posposar l’aplicació dels criteris de risc geològic i de risc d’incendi al moment de desenvolupament urbanístic i incorporar-los al propi Pla Director, previ comptar amb la informació corresponent de l’Institut Cartogràfic i Geològic de Catalunya. Materialització que caldrà efectuar mitjançant:

  • Desclassificacions de tots els sòls urbanitzables i urbans no consolidats, que afecten boscos i es situen al bell mig de masses forestals i els situats a menor distància de 500m de boscos i masses forestals.
  • Impedir l’edificació de zones colindants amb penya-segats en retrocés, vessants de muntanya, zones inestables i amb risc de despreniments i tan al peu com al cim.

14.Els criteris d’exigència del 100% d’afectació territorial per aplicar la desclassificació o l’estratègia d’extinció en relació als criteris de pendents superiors al 20%, risc d’inundació o afectació de sòls d’especial protecció segons el PTPCG són desproporcionats i del tot excessives. Interessem que l’estratègia d’extinció s’apliqui directament per afectacions en un percentatge substancial, de l’ordre del 30%, 40% o 50%. Deixant les estratègies de reducció única i exclusivament per percentatges no rellevants.

15.Cal revisar i comprovar tots els Polígons de sòl urbà delimitats en els planejaments vigents, amb independència de situar-se dins o fora de la franja de 500 metres del litoral, i cal desclassificar tots els “falsos sòls urbans”, és a dir, tots els Polígons que inclouen terrenys que no tenen la condició de sòl urbà per no estar dotats de serveis urbanístics bàsics ni situar-se en una àrea consolidada per les edificacions.

16.Elaborar una Alternativa 5 pel que fa a l’Avanç del PDU que ampliï els sòls a revisar, i que incorpori:

a) Tots els sectors urbanitzables no desenvolupats de la Costa Brava.

b) Tots els Polígons de sòl urbà consolidats i no consolidats pendents d’executar.

Amb revisió de tots els creixements de població potencial, nombre d’habitatges i hectàrees afectades i amb realització de les Diagnosis prèvies sol·licitades.

17.Incorporar a la Normativa d’integració paisatgística del PDU una regulació estricta de l’edificació de terrenys amb pendents per evitar l’aparició de major nombre de plantes aparents, així com la tipologia de coberta plana i ajardinada i integrada, en substitució de la coberta inclinada, i el deure de conservar l’arbrat de transplantar l’afectat, o de substituir pel doble cada arbre que quedi malmès en el procés urbanitzador o edificador.

SOS COSTA BRAVA informa que els diferents escrits d’al·legacions redactats per les Associacions que integren la Plataforma seran objecte de presentació en diferents municipis de la Costa Brava en actes convocats a l’efecte, i anuncia que el proper 20 d’abril es presentaran les al·legacions relatives al municipi de Palafrugell al teatre municipal.


SOS COSTA BRAVA aprofita l’ocasió per recordar els 2 grans conflictes que posen en perill, avui per avui, la sostenibilitat a la Costa Brava i que amenacen greument la destrucció d’aquest territori.

Es tracta de:

1. Les OBRES D’URBANITZACIÓ DEL PUIG SA GUARDA a Cadaqués, que es promouen per executar una urbanització de 104 cases i un hotel de luxe de 4.000m2 de sostre.

L’execució d’aquestes obres, d’un sector urbanitzable inclòs a la Moratòria urbanística, estan destruint el valuós patrimoni de pedra seca existents, arrancant centenars d’oliveres, executant moviments de terres i deteriorant greument els valors naturals i paisatgístics de tot l’àmbit de prop de 15 hectàrees.

La realització dels moviments de terres i de tota la destrucció de l’àmbit a urbanitzar, mentre l’Ajuntament de Cadaqués i la Generalitat no fan res per evitar-ho, suposa el principal fracàs de la Moratòria Urbanística del Govern. Un fracàs que comportarà desfigurar la preciosa silueta paisatgística d’aquesta preciosa població del litoral gironí.

2. EL PROJECTE DE PROLONGACIÓ DE LA C-32 recentment aprovat per la Generalitat de Catalunya i en procés de licitació, permetrà projectar una autopista de 3 carrils fins a Lloret de Mar, amb la destrucció de més de 50 Hectàrees de bosc, l’execució de túnels, ponts i viaductes, l’afectació a tot el paisatge de la zona, l’alteració de les condicions naturals de 3 Rieres i amb un cost astronòmic superior als 50 Milions d’Euros per un tram de 7Km.

Projecte d’infraestructures insostenible des del punt de vista ambiental, econòmic i social, que suposa el malbaratament de recursos públics i que provocarà impulsar també operacions urbanístiques latents i previstes al POUM de Lloret de Mar als boscos del municipi de Lloret, amb un potencial superior a 2000 nous habitatges.

Raons per les quals instem al Govern a aturar d’immediat les obres d’urbanització al Puig Sa Guarda i el procés de licitació i d’execució del Projecte de prolongació de la C-32.


Assistents a l’acte:

Josep Ferrés

Arquitecte Salvem El Golfet

Eduard de Ribot

Advocat de SOS Costa Brava

Cristina Fernández

Associació dels Naturalistes de Girona

Catherine Perelló

SOS Empordanet

David Tibau

Amics de la Natura de Cadaqués

Núria Vidal de Llobatera

Ecologistes en Acció de Catalunya

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *