Òxids de nitrogen, biomarcadors i tritó palmat

El Pint of Science a Blanes va consolidant el seu èxit any a any.

Imatge CEAB BLANES

Font Comunicació CEAB

Nota de premsa rebuda el 28/05/2019

Al voltant de 150 persones de Blanes, Tordera i Malgrat de Mar, han assistit als tres dies de ciència als bars del Festival Pint of Science 2019 organitzat pel CEAB a Blanes. Hi hem tingut unes 50 persones per dia, algunes que fins i tot han vingut els tres dies seguits. Algunes repetidores d’altres anys, però també moltes cares noves. I tothom n’ha sortit molt content.

Veiem com l’esforç dels primers anys va traient el seu fruit i com, definitivament, el boca orella fa la seva feina. Per aquest motiu, tanquem el Pint of Science 2019 a Blanes molt satisfets i amb molt bon gust de boca. Les tres jornades de trobada entre els investigadors i investigadores del CEAB i els veïns i veïnes de Blanes i pobles de l’entorn han tornat a ser un èxit.

De fet, els resultats han sigut encara millors que els dos primers, per tant, podem dir que aquesta cita promoguda pel CEAB està començant a arrelar de veritat. Hem tingut assistents de totes les edats i molts més joves que mai i que s’han afegit a les sessions del Festival.

Dia 1

Cada dia es van tractar temes molt diversos. El primer, amb una investigadora convidada, de l’Institut de la Fundació Pasqual Maragall, que ens va parlar de com afecta la contaminació al cervell. Les partícules en suspensió i els òxids de nitrogen, sobretot, canvien l’estructura del cervell a petits i grans, realment tenen un efecte molt important.

La xerrada de la Marta Crous va despertar molt d’interès. Ens va explicar que estan fent estudis per buscar aquells biomarcadors que els permeten detectar l’Alzheimer abans que n’apareguin els primers símptomes. D’aquesta manera podran identificar la malaltia i intervenir-hi en fase pre-clínica per prendre mesures abans que avanci. També ens va trencar un mite, i és que només l’1% dels casos d’Alzheimer són genètics. La resta de casos es deuen a altres factors.

Alhora, la Marta va voler transmetre un missatge d’esperança, i és que poden evitar l’Alzheimer. I com ho hem de fer? Doncs de la mateixa manera que cuidem el cor, hem de cuidar el nostre cervell, perquè només en tenim un. Hem de dormir bé, fer exercici, tenir una dieta adequada, evitar l’estrès, tenir una bona vida social i exercitar el cervell, com aprendre idiomes, llegir molt, escoltar música, ballar i tot allò que ens fa bé. Més espais verds i blaus, siguem més feliços i envellirem sense Alzheimer.

Dia 2

El segon dia, la Maria López (CEAB) ens va parlar de la dependència total que tenen molts organismes pel silici. Tant que, al llarg de l’evolució de la vida al planeta els organismes evolucionaven d’una manera o d’una altre segons si el silici estava més o menys disponible. És a dir que el silici ha sigut capaç de marcar el rumb de l’evolució de la vida a la Terra. També ens va explicar l’interès tecnològic del que fan les esponges amb el silici, i és que elles el capten de l’aigua i en fan un material similar al vidre dels humans. Però amb la diferència que elles ho fan a la temperatura de l’aigua, mentre que nosaltres l’hem d’escalfar a més de 2000°C.

També en Jordi Pagès i l’Elena Díaz (CEAB) ens van explicar com capten i retenen el CO2 les praderies de posidònia, que són capaces de retenir-lo durant milers d’anys. O la Iosune, que ens va portar estes d’esquelets de corall, de closques per parlar-nos dels animals que tenen esquelets de calci i per explicar-nos que els primers que van poder aprofitar el calci de l’aigua van ser uns bacteris (els primers fòssils que existeixen), els estromatòlits. I que nosaltres també tenim bacteris calcificadors, com els que ens generen la tosca, o el que coneixem com a sarro. I l’Anna, que ens va parlar de la sobrefertilització dels rius amb nitrogen i dels problemes que comporta.

Dia 3

Per últim, al tercer dia l’Enric Sagristà (CEAB) i en Xavier Romera ens van aclarir diferents dubtes i mites que tots pensem sobre la Tordera. Un riu que sembla degradat, sobretot al tram més proper a la desembocadura. Però realment, no ho està de degradat. Tenim una mala gestió del riu, i l’aqüífer, que és clau per l’estat de salut del riu, està molt explotat. Però tot i així, la Tordera és un riu amb molta biodiversitat i ben conservat. De fet, fins i tot té la població de tortuga de rierol més important de tota la península, se n’ha tornat a trobar la llúdriga, hi ha el tritó palmat i la població de corriol petit més gran de Catalunya. Raons de més per protegir-lo i conservar-lo com cal.

Només ens queda donar les gràcies pel gran interès a tots els assistents d’aquest festival i desitjar que l’any vinent tornem a assolir l’èxit.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *