Mutilació genital violència contra noies blanenques

  • Els familiars de 85 nenes gironines signen el compromís d’evitar la mutilació genital durant el 2017.

  • Aquest compromís se signa a les consultes de pediatria abans que la família viatgi als seus països d’origen.

  • Abans s’ha fet un treball preventiu i una revisió a les nenes.

Imatge MS


Font

AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES 

Contingut informatiu rebut el dia 23.7.2018 a les 13:45 hores


Amb aquest document es vol garantir la integritat física i psicològica de les nenes.

La xifra del 2017 s’afegeix als 114 compromisos signats el 2016 i als 146 del 2015. No és habitual que el compromís es torni a signar per segon cop. Només es fa en aquells casos que es creu necessari per “reforçar” la voluntat de família.

La mutilació genital femenina (MGF) està reconeguda internacionalment com a una violació dels drets humans de les dones i nenes així com una de les màximes manifestacions de violència masclista.


REFOSA D’INFORMACIÓ

Aquestes dades es van presentar en el transcurs de la reunió anual de les taules locals i del grup de treball de prevenció de la Mutilació Genital Femenina (MGF) i dels Matrimonis Forçats (MMFF) a la demarcació el passat 11 de juliol.

Durant la jornada es va parlar de les formes de millorar la prevenció i es va anunciar que es formaran homes de comunitats practicants perquè formin a altres homes per intentar canviar la perspectiva que poden tenir sobre la MGF. En aquesta línia, també se seguirà formant a professionals i es reforçarà el treball comunitari.

Unes 1.400 nenes gironines amb risc de ser mutilades

A la demarcació de Girona hi ha 148 municipis amb famílies que provenen de països on es practica la MGF, com ara

  • Salt,
  • Girona,
  • Banyoles,
  • Figueres,
  • Olot,
  • Blanes,
  • Lloret de Mar
  • i Cassà de la Selva.

Bàsicament provenen de Gàmbia, Senegal i Mali, tot i que aquesta tendència no és homogènia a tot arreu. Cal destacar que una part creixent de les nenes que es troben en risc de ser sotmeses a l’MGF disposen de nacionalitat espanyola. Es calcula que a la demarcació hi ha unes 1.400 nenes menors d’edat en risc de ser mutilades.

Entre els factors hi ha el fet de pertànyer a una ètnia que practica la mutilació, tenir antecedents familiars de mare o germanes més grans que sí que ho han patit o pertànyer a una família que defensa la necessitat de retornar al país d’origen. Són considerats casos d’especial atenció per als professionals que cal treballar de forma preventiva a nivell local.

Els matrimonis forçats són una altra de les problemàtiques que es treballen a la demarcació a través d’un protocol pioner d’abordatge intersectorial des del 2014. És l’únic protocol que hi ha a Catalunya.

Aquest és un fenomen global que no està associat a determinades cultures o religions i està present a diferents zones d’Àfrica, Àsia, en algunes parts d’Amèrica Llatina i de l’Europa de l’Est. També a Europa i a Catalunya hi ha matrimonis forçats, ja sigui per la presència de persones provinents d’aquests territoris o per pràctiques de determinades comunitats.

Professionals de diferents organismes i 20 taules locals

El grup de treball de la demarcació està format per professionals de l’Agència de Salut Pública de Catalunya; del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies; del Departament d’Ensenyament; dels Mossos d’Esquadra; de l’Institut Català de les Dones; de la Subdelegació del Govern; del món local (Ajuntaments, Consells Comarcals i Diputació) i del Col·legi d’Advocats de Girona.

Tots ells treballen transversalment amb els professionals de les 20 taules locals que hi ha arreu de la província de Girona (3 a l’Alt Empordà, 4 al Baix Empordà, 6 al Gironès, 4 a la Selva, 1 a la Garrotxa, 1 al Pla de l’Estany i 1 al Ripollès).

Aquestes 20 taules la conformen diversos perfils professionals (treballadors socials, mossos d’esquadra, metges, infermeres, llevadores, professorat, tècnics de ciutadania o gènere…) que treballen coordinadament i interactuen amb les comunitats practicants per prevenir la mutilació genital femenina i els matrimonis forçats.


L’objectiu és reforçar el treball comunitari per erradicar aquestes pràctiques per “convenciment” i no perquè hi ha una normativa que ho prohibeix.


La MGF està reconeguda internacionalment com una violació dels drets humans de les dones i nenes, i és una de les màximes manifestacions de violència masclista. És una pràctica molt dolorosa física i psicològicament i té greus conseqüències a curt i a llarg termini. Pot produir hemorràgies greus, problemes urinaris, quists, infeccions, infertilitat, complicacions en el part i mort dels nounats, entre d’altres.

El matrimoni forçat, per la seva banda, constitueix una vulneració greu dels drets humans, ja que sotmet les persones afectades a un procés de victimització que denigra la persona i estronca el seu projecte de futur.

Aquest treball s’emmarca en el Pla interdepartamental i intersectorial de Salut Pública (PINSAP), en el Pla de Migracions i Ciutadania i va amb línia del que es promou des de l’Agenda 2030 de les Nacions Unides. Dels 17 objectius de desenvolupament sostenible, el cinquè pretén assolir la igualtat de gènere i apoderar totes les dones i nenes, i una de les fites per aconseguir-ho és eliminant totes les formes de violència contra les dones i nenes, com

  • el matrimoni infantil, precoç i forçat,
  • així com la mutilació genital femenina.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *