Modas Africa “La Caixa” es fa el locu

Ara ja farà dos mesos, vam entrar a viure a l’espai Modas África davant la data de sortida de l’Esbarjo. Avui que l’objectiu és poder sortir d’aquest espai el més aviat possible aconseguint una alternativa d’habitatge digna creiem que és molt important fer transparent i latent tota la feina feta aquestes últimes setmanes.

Imatge logo de la xarxa solidària

 

Font XSALPMIR 

Comunicat rebut el 08/04/2019

Qui som?

Som 18 persones sense papers amb situacions totalment diverses (alguns portem ja molts anys a Catalunya però no hem pogut regularitzar encara la nostra situació per canvis constants de municipis a la recerca de feina; d’altres portem aquí uns mesos i tot just estem intentant situar-nos, aprendre l’idioma i demanar feina; la majoria som molt joves, tot i que també tenim entre nosaltres una persona ben gran per pujar la mitjana)

I un conjunt d’entitats del poble:

  • Blanes Solidari,
  • Stop Mare Mortum,>
  • CUP Blanes,
  • Procés Constituent,
  • Sa Pedra Foguera,
  • Blanes en Comú,
  • AEIG Pinya de Rosa,
  • Acció Solidària Mediterrània
  • Assemblea Antifeixista

que funcionem com a paraigües i com a pont, treballant per potenciar vincles solidaris i acompanyar en tots els processos legals, sanitaris i socials les persones de la Xarxa.

El projecte

La Xarxa solidària amb les persones migrants i refugiades va experimentar un canvi de rumb radical ara farà un mes, quan es va canviar profundament la metodologia amb què s’havia funcionat fins llavors: si abans tota la informació burocràtica, passos a seguir a nivell legal i contacte amb totes les entitats que ens ajudaven en aquella situació estava al càrrec d’una sola persona, actualment es va fer tot el traspàs pertinent a totes les persones de les entitats desenvolupant el projecte de grups de mentoria, que ens ha permès llicenciar-nos en Dret en menys d’un mes, descobrir, entendre i transmetre tots els passos a seguir per aconseguir els papers i conèixer les situacions individuals de cada persona. Us fem un breu resum de tots els passos necessaris per aconseguir la nacionalitat i us expliquem ràpid com treballem:

Per demanar una autorització de residència temporal per arrelament social per a persones estrangeres no comunitàries (fora Unió Europea), majors de 16 anys i empadronats, quan no hi ha o no es poden demostrar vincles familiars necessitem:

1. Empadronament consecutiu durant més de 3 anys seguits a Espanya. Demostrar amb documents oficials (formació d’idiomes, visites mèdiques…)

2. Formació i participació en porgrames d’inserció cultural i sociolaboral (cursos de coneixement lingüístic del Consorci de Normalització Lingüística de català i castellà)

3. Pre-contracte d’un any amb 40 hores setmanals mínim (si només és un contacte) o 30 hores (si es presenten múltiples contractes)

Treballem a través de tres petits grups de sis persones de l’espai i sis persones de les diferents entitats cadascun.

Ens hem agrupat per idiomes pont (anglès i francès) i quedem un cop a la setmana tot el petit grup per organitzar els acompanyaments individuals que facin falta al llarg de la setmana (visites mèdiques, reunió amb treballadors socials, acompanyament a cursos d’idiomes).

A més, ens reunim en una assemblea ben gran tots tres grups també un cop a la setmana per buscar solucions als problemes que ens afecten a tots alhora:

menjar, dutxes, habitatge, reunions amb alcaldia, reunions amb serveis socials…

Línies de treball

1) Menjar i aigua:

L’espai África no té aigua corrent, de manera que les dutxes es fan a un lavabo exterior de l’església. Allà hi anàvem durant la tancada a l’esbarjo i el mossèn ens l’ha seguit obrint per poder-nos-hi dutxar. Tot i així, com que som molts i al Cau fa molt fred, hem buscat la manera d’usar el servei de dutxes del Bon Samarità. Hi podrem anar quan tinguem les cartes individuals per usar el servei, que ens les podran donar els treballadors socials, després d’una ronda d’entrevistes. Aquest procés ha durat aproximadament un mes i les primeres reunions individuals ja han començat. No tots nosaltres podrem gaudir d’aquest servei properament, ja que alguns no tenim cita encara per les entrevistes.

Pel que fa al menjar, ens cal una carta individual per anar-lo a recollir a Càritas, però mentre aquesta no arribi, fem acompanyaments amb La Xarxa per tal de mostrar que som els mateixos que la setmana passada, i ja estem recollint el menjar em regularitat des de fa dues setmanes. Tampoc tots nosaltres podrem gaudir d’aquest servei properament, ja que alguns no tenim cita encara per les entrevistes.

Què hem fet quan hem passat gana o per complementar els aliments de Càritas? Les diferents entitats han fet una caixa comuna i també acompanyaments a comprar. Aquest és un dels motius pels quals un altre dels temes que ens preocupa molt és l’auto-gestió del projecte, doncs totes les entitats que configurem la Xarxa som sense ànim de lucre i no movem masses diners.

2) Targetes sanitàries i empadronaments:

La Creu Roja té un servei que ens ajuda a tramitar un document que ens garanteix assistència sanitària pels qui no tenim passaport. Així doncs, els qui no tenim passaport hem pogut fer ús d’aquest servei i els qui tenim passaport, molts de nosaltres, ja tenim targetes sanitàries.

Són, però, de 2n ordre (per la nostra situació d’irregularitat), així ho posa a la targeta, i vol dir que se’ns caduquen anualment i les hem de tornar a renovar. Aquest tràmit és un dels que més hem fet aquest darrer mes, renovar targetes caducades.

Respecte els empadronaments, les entrevistes que ens fan serveixen per això. Quan en tenim la resolució, recollim un certificat a l’escola SAFA i llavors demanem hora a l’oficina de l’Amic per portar el certificat i rebre l’empadronament. El procés pot durar força, doncs cal que et donin entrevista i el cert és que la saturació és important. Aquesta saturació fa que a vegades no acabin d’entendre les nostres necessitats, ja que tots hem decidit viure a Blanes, però, per exemple, fa poc la tècnica d’acollida ens va dir que un de nosaltres havia d’anar a fer la propera entrevista amb el treballador social de Banyoles perquè estava empadronat a Banyoles, fet que va generar una gran angoixa, doncs si està vivint a Blanes i vol seguir vivint a Blanes no podrà rebre cap ajut de cartes individuals al poble si no se li fan entrevistes al poble, i a Banyoles no hi té més que un empadronament. En aquest sentit és lent i difícil, doncs cada setmana hi ha algun problema a resoldre i alguns malentesos a solucionar.

3) Habitatge: el major dels nostres problemes.

A Modas África no volem seguir, ja que no és un habitatge, no tenim aigua i ningú ens hi vol. Al principi, alcaldia ens va dir que no faria cap mediació entre la Xarxa i l’associació de veïns i veïnes, així que vam dur a terme reunions amb l’associació sense cap mena de treball institucional en resoldre la situació.

Els veïns i veïnes no volien que la situació es prolongués en el temps i nosaltres no ens sentíem gens segurs en l’espai, doncs la comunitat de veïns és enorme n’hi havia uns quants que ens volien fora a qualsevol preu.

Entre les pors i les amenaces, vam pensar a demanar un temps de seguretat i tranquil·litat, comprometent-nos a treballar durant dos mesos sense parar per tal de trobar una alternativa. Aquest temps de tranquil·litat consistia en un compromís per part de la comunitat en garantir la nostra seguretat a canvi que nosaltres poséssim un dia de sortida.

El problema de tal tracte, que no vam arribar a firmar, és evident: tan sols podíem firmar-lo si intuíem efectivament ajut de cares a trobar alguna alternativa, cosa que no trobàvem per enlloc (“a Blanes no hi ha pisos” deu ser la frase més repetida per part d’alcaldia aquests últims mesos).

Alternatives

– Lloguer social de 2 pisos: per aconseguir-ho, necessitem diners i temps, cosa que no

teníem i per això havíem de pensar solucions intermèdies així com començar a preparar unes jornades de recol·lecta econòmica (ja hi ha una comissió treballant-hi). Quan vam presentar aquest projecte a alcaldia, per fi, vam trobar un compromís: alcaldia s’oferia com a mediadora amb immobiliàries per trobar un lloguer social!

– Tornar a l’Esbarjo fins aconseguir el projecte dels 2 pisos: vam pensar que una solució era tornar a

l’Esbarjo, doncs amb el mossèn no havíem perdut el contacte, i així tenir un temps de tranquil·litat per poder treballar en el projecte de lloguer social. la resposta, però, va ser negativa, doncs la claca de l’església no ho volia.

– Negociar amb La Caixa una sortida de l’ocupació a canvi de lloguers socials: vam demanar una reunió amb un mediador de La Caixa, doncs vam ocupar Modas África sabent que era una de les seves propietats. En aquesta reunió, ens van transmetre que Modas África ja no era propietat de Building Center (filial immobiliària de la Caixa), perquè tot just fa tres mesos Building va vendre totes les seves propietats a Coral Homes, una alta immobiliària enorme, perquè ens entenem, la qüestió és no arribar a l’arrel. Ens van dir que estaven totalment desvinculats de Coral Homes, però si busqueu informació trobareu coses d’allò més sorprenents com ara que segueixen sent sòcies totes dues immobiliàries.

En tot cas, ens van deixar clar igualment que La Caixa ja no té parc d’habitatge i que Building no

renegocia ocupacions. Res d’això quadra amb el fet que un dia vingués un representant de Building

oferint-nos 2000€ a canvi de marxar sense tenir cap idea d’aquesta reunió amb la Caixa. Enteneu ara quan dèiem que hem fet un curs de Dret? També l’estem fent d’Economia, i seguim sense tenir clar de qui és propietat aquest espai absolutament abandonat abans de la nostra entrada.

Conclusió:

– Hem elaborat un cens definitiu de 18 persones tal i com se’ns va demanar (malgrat la necessitat sigui més complexa i diversa) i estudiem els casos un per un a través del projecte de mentories. Estem cobrint acompanyament sanitari, necessitats bàsiques (gestió del menjar i dutxes) i processos legals (empadronaments, targetes sanitàries i tramitacions de passaports).

– Necessitem 2 pisos de lloguer social i el nostre projecte ho contempla, generant una ampla xarxa

d’acompanyaments i mecenes que ho faci possible primerament (amb un programa pilot de lloguer

de dos pisos durant 6 mesos) i doni continuïtat i estabilitat al projecte a llarg termini. Podem garantir que així serà i hi estem treballant per moltíssimes bandes.

– Necessitem temps, ajut i compromisos. La feina feta aquestes darreres setmanes és immensa i ara ens cal un retorn. Recordem: Alcaldia es va comprometre a mediar amb immobiliàries per trobar lloguers socials! Demanem que es faci efectiu ja.

(Apuntar ràpidament que ens enfrontem amb la pràctica generalitzada discriminatòria i de racialització a l’hora de llogar pisos a persones migrades i que el contrapès de suport institucional pot desencallar el biaix d’entrada)

Traieu-ne les conclusions pertinents i no dubteu a venir a ajudar a la Xarxa si així ho creieu oportú, el projecte de mentories és complex i permet molts tipus de compromisos!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *