La pesquera blanenca referent a Europa

  • Acord “històric” entre les principals confraries gironines per fixar zones de veda i afavorir el creixement del peix.

  • Els pescadors destaquen que el pacte permet “assegurar la viabilitat” de l’activitat i la Generalitat no descarta implantar el model a d’altres localitats.

director general de Pesca i el patró major Blanes

El director general de Pesca i el patró major de la Confraria de Pescadors de Blanes. Imatge GENCAT

Font

Agència Catalana de Notícies

Contingut informatiu rebut el dia 02.06.2018 a les 13:25 hores


Les principals confraries de la costa gironina han signat un acord per fixar zones de veda i així afavorir el creixement i la cria del peix.

En concret, han estat:

  • les tres més grans de l’Alt Empordà
    • Llançà,
    • Roses
    • i El Port de la Selva

juntament amb les de

  • Palamós (Baix Empordà)
  • i Blanes (La Selva).

Els pescadors, que consideren “històric” haver arribat a aquest pacte, s’han compromès a no feinejar en diversos espais, que engloben una àrea de 500 km2.

“S’havia de fer alguna cosa i l’hem fet. Això permet la viabilitat de la pesca i del gremi”, ha reblat el president de la Federació de les Confraries de Girona, Toni Abad.

Per la seva banda, la Generalitat s’ha mostrat “molt satisfeta” amb la signatura i reivindica una gestió que “dona poder” als pescadors.

“Som pioners i sabem que el nostre model és una referència a Europa”, ha assenyalat el director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Sergi Tudela.


Refosa d’informació

Un gran acord entre confraries gironines permet fixar 500 km2 de veda a les barques que feinegen la Costa Brava.

Es tracta d’un pacte que s’ha presentat a Blanes aquest dissabte i que ve precedit d’una prova pilot que va dur a terme la Confraria de Roses.

Fa uns anys els professionals del port alt-empordanès van delimitar un espai on es va prohibir la pesca de lluç, després de veure que cada cop els exemplars eren més petits. El resultat ha permès que no només hagi augmentat la població de peixos, sinó també la mida.

Ara, aquesta prova s’ha traslladat al paper amb un acord que involucra les confraries de Llançà, El Port de la Selva, Roses, Palamós i Blanes.

L’objectiu, explica l’investigador de l’Institut de Ciències del Mar (ICM), Joan Batista, és

“recuperar les poblacions i que el peix creixi en aquests vedats”.

Batista ha explicat que el què fan és una “adaptació específica” en funció de l’animal.

“No és el mateix el lluç que la gamba o l’escamarlà”, assenyala.

L’acord inclou diverses àrees on feinegen les diferents confraries.

  • D’una banda, s’han fixat tres zones al nord on la veda serà limitada i s’endureix la legislació. Una de les mesures que contempla és l’augment de la mida de les xarxes, per tal que no atrapin peixos més petits. Es tracta de tres caladors on es pesca escamarlà i gamba i que les confraries de Llançà, El Port de la Selva i Roses han acordat limitar-hi l’activitat.
  • D’altra banda seguirà vedada la zona que els pescadors de Roses ja van tancar fa uns anys i que ha servit per comprovar que, des de que no s’hi pesca, la mida del lluç ha augmentat i la població també. Aquest espai es troba a prop d’un altre que també s’ha tancat, fruit del pacte entre les confraries de Roses i Palamós i que ha de servir per afavorir la cria i creixement de l’escamarlà.
  • Finalment també s’ha vedat una zona al sud que busca la regeneració de l’hàbitat marí, molt malmès per la pròpia activitat. A banda també s’ha restringit la pesca de la gamba per part de la confraria de Palamós, ja que ha baixat el nombre d’exemplars els últims anys.

En aquest sentit, l’investigador Joan Batista explica que les prohibicions serviran perquè les diferents espècies “tinguin un espai” on poder créixer i assegurar “més i millors postes”.

“Un cop tinguin una mida correcte, abandonaran el vedat i se’ls podrà pescar”, ha concretat.

 

Un acord dels pescadors

El president de la Federació de les Confraries de Girona, Toni Abad, ha posat en valor que el què s’ha signat és un “acord dels pescadors per als pescadors”.

“Això surt de les confraries que hem vist que era l’única cosa que podíem fer per assegurar la viabilitat de la pesca”, ha assenyalat.

Amb ell ha coincidit el patró major de la Confraria de Blanes, Eusebi Esgleas, que ha recordat que els problemes que han sorgit “no són culpa del gremi exclusivament”.

“El mar ha tingut una gran afectació però molts dels inconvenients no es poden atribuir a la pesca”, ha etzibat.

 

Un model d’èxit que Europa valora

Malgrat que l’acord s’ha fet entre els professionals del sector, la Generalitat ha acompanyat i seguit tot el procés.

“Precisament el què caracteritza el nostre model és la gestió, que dona poder als protagonistes, els pescadors, científics i la societat”, ha assenyalat el director general de Pesca i Afers Marítims de la Generalitat, Sergi Tudela.

De fet, des del Govern han deixat clar que si l’aposta del litoral gironí “funciona bé” no es descarta proposar-la a d’altres confraries de la costa catalana.

“Girona en aquest sentit és pionera, però estem convençuts que anirà bé per a tothom”, ha explicat Tudela.

Amb tot, el model català és “un referent” a Europa, segons ha reconegut el director.

“S’en parla de la cogestió catalana a Europa, en això som pioners”, ha conclòs.


Mapa de les zones vedades/cogestionades del litoral gironí

  • Regeneració d’hàbitat de Blanes-Palamós (37.95 km2). Objectiu: Regeneració d’un calador tradicional amb la conseqüent repoblació d’espècies habituals a la zona com la maire, el lluç i el rap.
  • Gestió de l’escamarlà Roses-Palamós (9.16 km2)- Objectiu: Reduir l’impacte sobre les poblacions d’escamarlà a partir de la creació d’una àrea de no-pesca per a facilitar la recuperació d’aquesta població.
  • Gestió del lluç de Roses (51.73 km2). Objectiu: Protegir el reclutament del lluç i afavorir la reproducció dels adults en el pic de posta mitjançant el tancament de forma permanent d’una zona.
  • Gestió de la gamba de Palamós (334.13 km2). Objectiu: Millora de la selectivitat de les captures mitjançant la regulació de la llum de malla de les xarxes d’arrossegament, modificacions de l’art per tal de reduir-ne l’impacte sobre els fons i gestió espaciotemporal de les zones de pesca. Aquest pla està formalment emparat per una normativa de l’Estat que tot just s’acaba de prorrogar.
  • Gestió de la gamba del Cap de Creus (65 km2). Objectiu: Gestió sostenible de la pesca de la gamba mitjançant mesures tècniques i espaciotemporals. Cal destacar l’acord de les tres confraries veïnes –Roses, Port de la Selva i Llançà-, que treballen conjuntament.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *