Demà 28a edició de Música a l’Esperança

Del 3 al 24 de maig a Blanes

Imatge PROMOCIONAL DE L’ORGANITACIÓ

Autor Associació AME

El discret encant d’allò diminut. Aquest era el títol d’una crònica d’un concert de Christina Rosenvinge en una sala petita, per a 90 persones, com ara la capella de l’Esperança de Blanes, signat per Luís Hidalgo (comentarista musical a El País, a TV3, a Rockdelux, a Rolling Stone, a Guía del Ocio, assessor musical de la Fundació “La Caixa” i de l’Ajuntament de Barcelona, director del festival In-Edit, jurat del Premis Ciutat de Barcelona…).

I deia: “Possiblement Christina no havia tocat en una sala així des dels temps del single de vinil (…) Surt a escena amb dos músics, format inusual. I no se sent res. És tal el silenci que el rumor dels pensaments del seu públic, tan entusiasmat com mut, et fa pensar en una pedregada. Penses en David Byrne, que en el seu brillant Cómo funciona la música, diu que el primer instrument d’un concert es la pròpia sala on té lloc. Se sent tot, el fregar dels cables a terra, el so de la guitarra quan abandona el seu suport, la respiració d’un senyor obès.”

“Ella veu la cara del seu públic. (…) Christina, no intimidada per la seva proximitat, que fa que tot, absolutament tot, es vegi i se senti sense filtres. La seva fragilitat es aquí un actiu que no es difumina en el soroll ambient, cosa que el públic capta (…), pendent només d’ella, de la seva veu, de les seves històries, de la seva mirada (…) sense tècnics al seu servei. És com un local d’assaig amb públic. Un altre món.”

“I al final els seus dos músics deien: en sales així no està tot tan lligat, hi ha espai per a la improvisació. I el públic escolta”.

I acaba Hidalgo: “Què està passant que escoltar música en un concert resulti destacable? Si un dia les sales petites es moren la música serà una altra cosa.”

A Blanes fa vint-i-vuit anys que en una sala petita, acollidora, amb bona acústica, que podia haver estat perfectament la inspiradora d’aquest text, els divendres de maig brinden aquesta proximitat d’artistes i públic.

Gaudiu-ne un any més!


XXVIII CICLE DE CONCERTS “MÚSICA A l’ESPERANÇA”

DIVENDRES, 3 DE MAIG

MIRNA VILASÍS, veu

presenta ESPERO MERAVELLES

amb Xavi Múrcia, guitarra


Mirna Vilasís

Va néixer a Sabadell l’any 1970. És cantant i multi instrumentista i a aquestes alçades, és molt probable que no quedi arreu de Catalunya un sol racó on encara no hagi ressonat la seva veu. L’afirmació pot semblar gratuïta, però no ho és en absolut. Parlem d’una artista polivalent i polifacètica, però sobretot valenta en tots els sentits. D’una vocalista d’àmplia trajectòria i d’un full de serveis on no hi falta de res. De qui porta més d’un quart de segle recorrent tots els pobles i ciutats del país, tot explorant, difonent i renovant la poesia i la música d’arrel catalana, ja sigui sota el seu nom o en qualsevol dels nombrosos projectes als quals ha donat forma al costat de Xavi Múrcia, la seva parella artística i sentimental.

A més de projectes com Tralla (4 discos) i La Cobleta de la Selva (1 disc), dos autèntics referents de la música tradicional del nostre país, o com Samfaina de Colors, que amb 23 espectacles de producció pròpia (8 discos) i més de 5.000 funcions acumulades (més de 2 milions i mig d’espectadors!), ha esdevingut una peça clau en l’apropament de la música i la poesia de casa nostra als públics infantil i familiar (a Blanes ho saben prou bé a Rialles), va debutar en solitari l’any 2009 de la mà de “Mirna”, un disc farcit d’essències mediterrànies i amb la poesia de diversos autors catalans com a fil conductor. La porta d’entrada a un univers personal i intransferible. L’any 2015 el va seguir “Espero meravelles”, tretze poemes de Montserrat Abelló cantats des de l’emoció, la força i la bellesa que sempre han definit Mirna Vilasís.

 

Montserrat Abelló (1918-2014)

És un referent de les lletres catalanes. Una poeta i traductora que no tan sols va escriure alguns dels capítols més celebrats de la nostra cultura contemporània, sinó que va traslladar a la nostra llengua la paraula de tòtems anglosaxons com Sylvia Plath. Mirna Vilasís va arribar a conèixer la dimensió més profunda i humana d’Abelló. La que només es pot assolir a través de vincles com l’amistat que les va unir durant molts anys (“una de les millors amigues que he tingut mai” diu Mirna) fins el punt que poeta i cantant van arribar a treballar plegades en una producció conjunta, un espectacle musical basat en l’obra de la poeta. Un projecte engrescador en què totes dues van treballar fins poc abans de la mort d’Abelló.

“Espero meravelles” és el testimoni d’aquest projecte. Tretze poemes de Montserrat Abelló, cantats per Mirna Vilasís i musicats per Xavi Múrcia. Versos que ja han esdevingut eterns i que Vilasís trasllada a les cristal·lines aigües del folk, el jazz i la cançó d’autor. Un homenatge a un dels grans noms de la cultura de casa nostra. La reafirmació de la transcendència i la transversalitat de la seva obra. I, sobretot, el record d’una amiga que mai acabarà de marxar.

 

Xavi Múrcia (Sabadell, 1969)

És un cantant, músic multi instrumentista (guitarres, mandola, mandolina, guitarró, sac de gemecs, flabiol i tamborí, tarota, viola de roda…), compositor, autor i productor musical.

A més de tots els treballs ja esmentats al costat de la seva parella, Xavi Múrcia, debutà en solitari l’any 2010 amb Electrocançó, un àlbum de caràcter marcadament introspectiu i un decidit acostament al folk-rock en la seva vessant més crua i visceral. Dos anys més tard produeix A contrapeu, un retorn a les arrels tradicionals sense deixar de banda el vessant rocker i el 2014 es va consagrar a un projecte que va néixer d’una gran passió per l’obra de Joan Vinyoli, musicant tretze textos originals del poeta sota el títol de A través de Vinyoli, que va conformar una de les propostes més singulars de l’Any Vinyoli. I, com ja ha quedat dit, és l’autor de les músiques que Mirna Vilasís canta a Espero meravelles.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *