Joan Adell “I matarem els morts” tastet

Amb la fi de la guerra, les autoritats franquistes no només es proposen enxampar a tots els enemics de la Pàtria, també volen matar els morts.

Trajectòria vital d’un anarquista al llarg de catorze anys de la història d’Espanya i d’Europa, des de la proclamació de la Segona República fins a l’intent fallit d’invasió del maquis a través de la Vall d’Aran.

SINOPSI

El mateix dia que Macià proclama la República Catalana, l’Andreu Burjacas, un exaltat jove de disset anys, espera a la plaça del poble que l’alcalde i els regidors surtin al balcó per anunciar que el somni republicà s’ha estès arreu del país. A partir d’aquest moment, al llarg de catorze anys, acompanyarem l’Andreu per les trinxeres de la Guerra Civil espanyola, l’exili dels vençuts, el camp de concentració d’Argelers i la lluita armada al costat de la Resistència francesa, sempre amb l’amenaça de ser detingut pels agents de la Gestapo i repatriat a l’Espanya de Franco. Per fi, decideix saltar els Pirineus per pròpia voluntat i participar en l’intent d’invasió amb el maquis a través de la Vall d’Aran.

Tota aquesta peripècia comporta l’allunyament forçós de família, amics i, sobretot, de la seva estimada Elisa, amb la qual mantindrà una assídua i tendra correspondència al llarg dels anys sense perdre l’esperança d’un retrobament.

Familiars, amics i enemics, creen una xarxa d’històries secundàries carregades d’humanitat que convergeixen amb la història principal i l’enriqueixen.


Text literari selecció del propi autor:

— Molt bé, noi, van guanyar els nostres, però tu fa vuit mesos que no treballes. Vols dir-me de què viuràs?

— Ara tot serà diferent, pare. El nou Govern ha començat a vetllar pels interessos dels treballadors i dels pagesos com vostè.

— Ah, sí? I doncs, per què no et donen una feina? I per què permeten que l’amo m’escanyi quedant-se dos terços de cada collita?

— Tot vol el seu temps, pare. No fa ni sis mesos que ha canviat el règim. Miri, han començat per l’ensenyament. Escola per a tots. Si el poble surt de la ignorància, tot canviarà.

— Escolta minyó: tu vas anar a escola fins els catorze anys, vas entrar d’aprenent de mecànic a la fàbrica de teixits i, com que ets net de clatell, al cap de dos anys passaves a operari. I tot això, amb el règim anterior.

— Malgrat el règim anterior, hauria de dir.

— Molt bé, però si no t’haguessis embolicat amb aquests llengueruts de la CNT, encara hi series, a la fàbrica de teixits.

Estaven al dormitori de l’Andreu, aquest recolzat a la capçalera del llit amb un llibre a les mans i el pare caminant amunt i avall de la petita habitació.

— És clar que, amb tot això que llegeixes, no m’estranya que perdis el seny —va afegir, repassant les parets folrades de llibres, mentre obria la porta per marxar.

— Escolti, pare. No li volia dir per si de cas no surt bé, però l’Ajuntament ha programat unes millores urbanes per donar feina als aturats. M’ho han dit al sindicat. I m’hi he apuntat.

— Obres? Però tu d’això no hi entens res.

— Per traginar totxanes no s’ha d’entendre res, pare, i jo vull feina.

— Tant de bo! Pensa que la mare treballa dotze hores al dia, pelant-se els genolls per les cases dels senyors, i jo vinclat a la terra de sol a sol, però amb tot i això la feina és nostra per arribar a final de mes.

«Ho sé, pare, però aquestes coses, cagundena!, si no les canviem els joves no les canviarà ningú», pensava l’Andreu mentre l’home se n’anava. No volia admetre-ho davant dels pares, però se sentia decebut. Feia mig any que s’havia proclamat la República i, amb un Govern d’esquerres, de moment tot havia quedat en promeses i bones paraules. Al sindicat es respirava malestar. «La lluita serà llarga, nano», li deien els més grans quan ell es queixava de la situació.


ANAR A EDITORIAL GREGAL

COMPRAR EL LLIBRE A IBERLIBRO.COM


DADES BIOGRÀFIQUES

Joan Adell Álvarez (Blanes, 1938) és llicenciat en Farmàcia i Medicina. Escriu des de l’adolescència i ha guanyat diversos premis de narrativa i poesia arreu dels Països Catalans, però no és fins a l’any 2007 que publica la seva primera novel·la, El nàufrag, Premi Rei en Jaume de narrativa. Des de llavors, no ha deixat d’escriure i ha obtingut més premis i reconeixements, alguns dels quals han cristal·litzat en obres editades, com ara les novel·les Puzles (2008), Premi Artur Simó; Més enllà del simulacre (2008), Premi Sant Adrià de Besòs; Matins grisos (2010), finalista del Premi Ramon Llull; Només són pedres (2017); El Carrer (2018), publicada a Gregal, o Alba (2019), Premi Ciutat d’Elx de narrativa; o els reculls de poesia Sorrejant (2006), Premi Miquel Peris Segarra; Tres Estrelles Michelin (2011), Premi Jaume Bru i Vidal, i Taronges calentes (2017), entre altres.

És soci d’honor de l’Associació d’Escriptors en Llengua Catalana.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *