Guardó per exprofessor del CEAB Blanes

L’oceanògraf Carlos M. Duarte, Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2019

  • És el descobridor del carboni blau, una contribució fonamental per mitigar el canvi climàtic 

Imatge CSIC-UIB

Font agència ACN

Informació rebuda 22/07/2019

El doctor Carlos M. Duarte serà guardonat amb el Premi Ramon Margalef d’Ecologia 2019.

El jurat d’aquest guardó ha escollit aquest oceanògraf, nascut a Portugal però de nacionalitat espanyola, pels seus descobriments i avenços científics.

“És un líder mundial en ecologia marina i oceanografia biològica”, destaquen els membres del jurat.

Una de les seves troballes, l’anomenat carboni blau, ha estat adoptat per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre Canvi Climàtic com una contribució fonamental per mitigar el canvi climàtic.

El premi el lliurarà el president de la Generalitat, Quim Torra, el 18 de novembre.

A més de rebre el guardó, Duarte participarà en altres activitats a la Facultat de Biologia de la UB, a l’Institut de Ciències del Mar i a l’Institut d’Estudis Catalans, on es trobarà amb estudiants de batxillerats científics.

En la quinzena edició d’aquest premi, el jurat ha valorat Duarte com un “científic versàtil, amb aportacions destacades que van des dels tròpics fins als ecosistemes polars, dels grans organismes fins als microbis i dels sistemes costaners fins a l’oceà obert”.

També destaquen que és “un ecòleg profundament compromès a comunicar els descobriments científics a un públic més ampli i que posa l’accent en les solucions oceàniques a alguns dels problemes ambientals més importants d’aquest segle”.

Entre molts descobriments i avenços científics, Duarte ha demostrat la importància global dels ecosistemes marins d’aigües poc profundes, els ‘boscos ocults de la biosfera’, i que els ecosistemes, com ara els herbeis de fanerògames marines, segresten grans quantitats de carboni. Per tant, la seva protecció, manteniment i millora són clau per a la protecció, el manteniment i la millora del medi ambient.

El professor Duarte ha tingut un èxit especial a l’hora de combinar l’ecologia marina fonamental i les necessitats socials tant per explorar problemes en ecologia marina com per buscar solucions a problemes socials.

En aquest sentit, ell i els seus col·legues van demostrar que els ecosistemes costaners vegetats actuen com a embornals de carboni i, posteriorment, el carboni és enterrat en els sediments costaners. Van anomenar aquesta troballa carboni blau i ha estat molt influent en les negociacions sobre el canvi climàtic i àmpliament adoptada per la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic com una contribució fonamental per mitigar el canvi climàtic.

Nascut el 1960, el 1982 es va llicenciar en Biologia a la Universitat Autònoma de Madrid, i el 1987 es va doctorar a la Universitat McGill del Canadà.

S’ha dedicat a la recerca de l’ecologia d’ecosistemes aquàtics, marins i d’aigua dolça, el funcionament, paper global i conservació des quals ha investigat a escala planetària en llacs, embassaments, rius, rierols, aiguamolls, estuaris i oceans.

Ha estat professor:

  • a l’Institut de Ciències del Mar del CSIC, a Barcelona (1989-1990)
  • al Centre d’Estudis Avançats de Blanes (1990-1998)
  • a l’Institut Mediterrani d’Estudis Avançats (IMEDEA) del CSIC-Universitat de les Illes Balears (1999-2014).

Va dirigir la primera expedició espanyola a l’oceà Àrtic i també l’Expedició Malaspina (2010-2011).

El 2014 va treballar per a l’Institut dels Oceans de la Universitat d’Austràlia Occidental per investigar els esculls de corall, i posteriorment, es va incorporar al Red Sea Research Center de la King Abdullah University of Science and Technology de l’Aràbia Saudita, des d’on investiga actualment el flux del carboni i el metabolisme en els ecosistemes aquàtics i el paper de la biota marina en fluxos biogeoquímics, l’ecologia i el paper dels hàbitats costaners o l’ecosistema global de l’oceà.

Entre altres càrrecs, ha estat president de l’Associació Americana de Limnologia i Oceanografia (ASLO) (2007-2010) i ha rebut diverses distincions, com:

  • el Premi Nacional d’Investigació Alejandro Malaspina (2007)
  • el Premi Rei Jaume I de Recerca en Protecció de la Naturalesa (2009)
  • el Carlo Heip en Ciències de Biodiversitat Marina (2018).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *