épaterlebourgeois. Per RAMON FREIXENET i ESTOL

épaterlebourgeois EFS

imatge EFS

A socaire de l’acte literari dosprimerspremis de lletraminúscula, el dia a dia d’un aprenent d’escriptor com ara jo que, escric per guanyar premis, no pot ser cap altre sinó la recerca sistemàtica de l’artefacte literari que faci possible aconseguir-ho. Així, doncs, engego el relat amb un tipus de material susceptible de poder confegir una línea argumental paral·lela a La cala nudista. El conte de Joan Adell mostra el món oníric del protagonista on tothom se’n riu de la seva nuesa pública. Aquí, dames i cavallers, ens caldrà analitzar el per què d’aquestes rialles; però abans deixeu-me que recordi les imatges impagables d’en Benigne (el protagonista) dient-se nuet davant el mirall: pel que fa al membre, em trobo per damunt de la mitjana. Penso, sincerament, que la pregunta que ens hauríem de fer és aquesta: de quin tan per cent per damunt de la mitjana estem parlant? Un cop desvetllada la incògnita de l’embalum de l’objecte, potser s’entendrà d’una manera diàfana que l’espectacle que oferia el membre d’en Benigne, no es pot qualificar de cap més manera sinó com la passejada d’un tot altiu i desafiant. Tanmateix, cal ser honest com autor, atès que els miratges literaris poden confondre al lector; però la lletra invisible d’aquest projecte de relat es cuidarà de posar en qüestió qualsevol de les perspectives que produeixen els premis literaris. I si us sembla, després, en el cas que la lectura us hagi satisfet celebreu la vida fins a caure estabornits i, sobretot, no llegiu massa que fa venir trist.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *