Els pescadors de Blanes demanen suport per les vedes biològiques

DARRERA HORA: Aprovat per unanimitat.

Punt 9 de l’ordre del dia del Ple de l’Ajuntament de Blanes de 25 de febrer de 2016.

 

EUSEBI ESGLEAS PARES, en la meva qualitat de Patró Major de la CONFRARIA DE PESCADORS DE BLANES
EXPOSO:
D’acord amb l’article 151 del Reglament Orgànic Municipal de Blanes a on es regula el dret de les entitats ciutadanes a participar en el plenari municipal i a presentar propostes
DEMANO:
Que es tingui en consideració i, per tant, que sigui inclosa dintre de l’ordre del dia del proper plenari municipal de l’Ajuntament de Blanes, previst pel dia 25 de febrer de 2016, la següent moció, sol•licitant intervenir davant el Ple per efectuar la seva exposició:

 

MOCIÓ QUE PRESENTA LA CONFRARIA DE PESCADORS DE BLANES AMB EL RECOLZAMENT DELS GRUPS MUNICIPALS DE PSC-PM, ICV-EUiA-EPM, CIU, ERC-AM, C’S, BATEGA, CUP I PP.
El desembre de 2.013 es va aprovar per part del Parlament Europeu, la Comissió Europea i el Consell de Ministres, la Reforma de la Política Pesquera Comuna. Va estar un camí Ilarg i ple de dificultats on es va aconseguir introduir la possibilitat de gaudir de vedes biològiques finançades a raó de 180 dies en tot el període del pla operatiu del nou Fons Europeu Marítim Pesquer.
En aquest programa s’ha establert, gairebé de forma exclusiva, la competència en la gestió de vedes biològiques al Govern de I’Estat.
Fa uns dies, al mateix temps que s’informava per part del Instituto Español de Oceanografía (1E0) que en la Mediterrània es troben un 90% de les espècies pesqueres sobre explotades, es feien manifestacions en el sentit de que les vedes ja realitzades els darrers anys 2014 i 2015 (a les que s’aplica el nou Fondo Europeo Marítimo y de Pesca – FEMP) no es finançarien retroactivament (malgrat que aquesta possibilitat està recollida en el Real Decreto que es dirà). A més, tot apunta a que en el present exercici de 2016 s’obligarà a realitzar vedes de com a mínim un mes de durada i només es finançarien 15 dies de veda des de l’aprovació el passat dia 29 de desembre de 2015 del Real Decreto 1173/2015 de Desarrollo del Fondo Europeo Marítimo y de Pesca en lo relativo a las ayudas a la paralización definitiva y temporal de la actividad pesquera.
Les vedes o parades biològiques són presents a la nostra costa des de l’anomena’t “Plan Experimental” deis anys 60 del segle passat. Cal destacar que a la nostra ciutat, la durada de la veda, tant pel sector de l’arrossegament com del d’encerclament és de entre un i dos mesos.
A la preocupació per les vedes cal d’afegir la problemàtica, que afecta al sector de l’encerclament, resultant de la circumstància de que, d’uns anys ençà, algunes espècies, com la sardina i el seitó han experimentat un fort descens en les captures, mentre que també el sector de l’arrossegament està constatant un descens en les captures d’altres espècies que eren molt característiques de la nostra zona. Davant d’aquesta greu situació el sector pesquer porta molt de temps demanant a totes les Administracions que es realitzin estudis científics per a determinar quins són els factors que han ocasionat en aquests darrers anys aquesta progressiva disminució en les captures.
Per tot això aquesta Confraria demana a l’Ajuntament de Blanes que recolzi les justes reclamacions del sector pesquer, tant per a aconseguir el finançament de les vedes biològiques com per que s’engeguin els estudis biològics necessaris per a fer una diagnosi deis factors que han influït en el descens de les captures i, en conseqüència ACORDI:
PRIMER.- Sol•licitar a la Secretaria General de Pesca del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que, dins del marc normatiu europeu, adopti un Pla de Vedes Biològiques i remunerades per a les diferents modalitats pesqueres, atès que aquestes mesures tècniques han estat molt efectives a l’hora del manteniment del recurs pesquer.
SEGON.- Sol•licitar a la Secretaria General de Pesca del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente que, tenint en compte que el sector pesquer català ha realitzat les aturades biològiques aprovades per als exercicis de 2014 i 2015 i que la normativa de desenvolupament del Fondo Estructural Marítimo y de Pesca FEMP 2014 — 2020, Real Decreto 1173/2.015 de 29 de desembre té efectes des del gener de 2014 en els termes del seu article 12.2 i ho permet, es sufragui retroactivament l’ajut corresponent a les dites aturades ja efectivament realitzades.
TERCER.- Sol•licitar a la Secretaria General de Pesca del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a la Comissió Europea i a la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya la realització deis estudis biològics necessaris per a fer una diagnosi deis factors que influeixen en la disminució dràstica de les captures.
QUART.- Notificar a la Secretaria General de Pesca del Ministerio de Agricultura, Alimentación y Medio Ambiente, a la Direcció General de Pesca de la Generalitat de Catalunya, al Parlament de Catalunya, a la Federació Nacional de Confraries de Pescadors de Catalunya, a la Federació Territorial de Confraries de Pescadors de Girona i al Comissari Europeu de Pesca l’aprovació de la present moció.
ACTUALITAT DE LA PESCA
Administració, científics i pescadors, junts per a garantir una gestió sostenible dels recursos pesquers
INFORMA GENERALITAT DE CATALUNYA.- El Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca i Alimentació (DARP), mitjançant la Direcció General de Pesca i Afers Marítims, està desenvolupant, amb pescadors i científics, plans de gestió de pesca en què tots els agents implicats col•laboren per a assegurar una pesca sostenible i socioeconòmicament viable. Aquesta iniciativa s’ha valorat avui, en la reunió que la consellera Meritxell Serret ha mantingut amb la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, en el marc de la visita institucional que ha fet a les Terres de l’Ebre.
Actualment, s’està treballant, d’una banda, en el Pla de gestió de dragues des d’embarcació (rastell de cadenes). Aquest Pla inclou la posada en marxa d’un estudi de seguiment i monitorització de la pesqueria que ha de durar un any i que serà clau en la decisió de la Comissió Europea (CE) de permetre la continuació de l’activitat pesquera. Precisament, aquesta setmana va tenir lloc, a la Confraria de Pescadors de Sant Carles de la Ràpita, una reunió per a informar els 34 armadors de les embarcacions de Catalunya que es dediquen a la pesca amb rastell de cadenes de la posada en marxa d’aquest estudi liderat per científics de l’Institut de Ciències del Mar de Barcelona.
La gestió del rastell de cadenes ha d’incorporar mesures tècniques que garanteixin la sostenibilitat de poblacions d’espècies de biologia molt diversa. Aquest fet és el que incrementa la complexitat de l’estudi a realitzar i el disseny que haurà de tenir el Pla de gestió un cop finalitzat l’ any d’ estudi i monitoreig.
A més, els pescadors artesanals de Sant Carles de la Ràpita també participen, juntament amb els de la modalitat d’arrossegament de Blanes, en el projecte europeu MINOUW, un ambiciós esforç internacional per a racionalitzar l’impacte de la pesca sobre els ecosistemes marins i els recursos pesquers.
D’altra banda, també s’està treballant en el Pla de gestió de dragues mecanitzades (gàbies), que va ser aprovat per la Comissió Europea (CE) a finals de 2015 i que afecta les embarcacions de marisqueig de bivalves (petxines). La principal novetat que representa aquest Pla és provar un model de gestió de l’esforç de pesca basat en l’establiment d’un màxim anual de jornades de pesca, les quals seran distribuïdes entre les diferents embarcacions. Aquest model de gestió pesquera podrà ser replicat en altres pesqueres catalanes si, com s’espera, el resultat és satisfactori. S’ha creat una Comissió de Seguiment formada per representants del sector i de l’Administració per a adaptar les mesures de gestió segons l’evolució de la pesquera, seguint un esquema que es coneix com a gestió adaptativa
El Pla de gestió de gàbies afecta tot el litoral català. Les mesures concretes de gestió s’han dissenyat ‘ad hoc’ per a cada zona d’acord amb l’experiència obtinguda de les regulacions dels bancs de marisqueig de bivalves dels darrers anys. Això permet ajustar molt millor i de manera territorialitzada els esforços de pesca sobre les espècies.

El Reglament del Parlament Europeu i del Consell sobre la Política Pesquera
Amb la posada en marxa d’aquests plans, el DARP pretén adaptar-se al Reglament europeu relatiu a les mesures de gestió per a l’explotació sostenible dels recursos pesquers en el mar Mediterrani, que insta els estats membres a aprovar plans de gestió plurianuals en les seves aigües territorials per a determinades modalitats pesqueres, entre les quals s’inclou les dragues, la definició de les quals, d’acord amb el Reglament, comprendria els rastells que a Catalunya s’empren en la modalitat de marisqueig des d’embarcació, i que es classifiquen concretament com a “dragues mecanitzades”.
ELS PESCADORS DE BLANES COL·LABOREN AMB EL PROJECTE EUROPEU MINOUW, QUE COMPTA AMB UN PRESSUPOST DE 5’9 M€
INFORMA AJUNTAMENT DE BLANES.- Per donar a conèixer el projecte MINOUW als pescadors, la Confraria de Blanes va organitzar una presentació a la Biblioteca Comarcal. L’acte el van encapçalar el patró major de Blanes i president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya, Eusebi Esgleas; la directora general de Pesca i Afers Marítims del Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural (DAAM), Àngela Seira; i la vice-presidenta del Comitè Consultiu Regional del Mediterrani de la Comissió Europea, Susana Sainz Trapada.
La part més descriptiva del projecte va anar a càrrec del seu coordinador, Francesc Maynou, de l’Institut de Ciències del Mar-CSIC; així com de Sergi Tudela, que dirigeix el Programa de Pesca del Mediterrani per la WWF (Fons Mundial per a la Natura). MINOUW és un programa europeu per a recerca i innovació Horitzó 2020, i compta amb un pressupost de 5’9 M€ per dur-lo a terme entre el març d’aquest 2015 i el febrer del 2019.

Objectiu MINOUW: minimitzar les captures no desitjades
El projecte MINOUW és una iniciativa científica, tecnològica i social que s’ha marcat l’objectiu de trobar solucions i propostes que contribueixin a minimitzar totes aquelles captures no desitjades que, en el seu feinejar habitual, pesquen les embarcacions d’arreu d’Europa. La desaparició de la pràctica del rebuig es vol fer de manera progressiva, entre aquest any i el 2019, depenent del tipus d’embarcació; l’obligació en el cas dels petits pelàgics ja va començar el passat gener de 2015.
La idea és destriar les solucions més adequades a través de la recopilació d’informació de base conjuntament amb el sector pesquer. Es vol fer amb un diàleg constant amb els usuaris finals per mesurar la seva viabilitat, així com analitzant les dimensions socioeconòmiques i ambientals de les possibles solucions. Per això, el projecte estimularà el desenvolupament de tallers amb la participació de tots els actors implicats, seguint l’exemple del Pla de Co-Gestió del Sonso a Catalunya, en què també va col•laborar-hi la Confraria de Pescadors de Blanes.

Un repte difícil però assolible
En aquest sentit, Eusebi Esgleas es va mostrar encoratjat que es puguin arribar a trobar solucions que puguin complaure a tothom treballant en equip, i va definir l’objectiu que es vol assolir com “Un repte difícil però assolible, perquè hem d’anar si o si al rendiment màxim sostenible. És l’únic camí, no n’hi ha d’altre”. El president de la Federació de Confraries de Pescadors de Catalunya també va remarcar la necessitat d’adaptar-se, de canviar a una nova manera de pescar i treballar, ja que va recordar que, en els últims 20 anys, a Catalunya s’ha passat de treballar 6.000 pescadors a tan sols uns 3.000, una reducció del 50%.
Després de la presentació, la idea és convocar reunions bimensuals al llarg d’un any on participin tots els actors que col•laboren en el projecte. El paper central el constituirà el coneixement tradicional amb què compten els pescadors, que ajudarà a dibuixar un diagnòstic de la situació, així com un disseny conjunt de possibles solucions. Un cop s’enllesteixi aquesta primera fase d’un any, la segona s’allargarà durant dos anys més, i consistirà en fer proves de seguiment per comprovar si funcionen o no les propostes en base a la recollida de dades que duran a terme els mateixos pescadors.

El Consorci MINOUW està format per 19 institucions de diferent tipologia, i compta amb la participació de 10 països d’arreu d’Europa. Entre els integrants hi ha especialistes de diversos àmbits: economistes, biòlegs, tecnòlegs, així com la mateixa societat civil i les administracions, a banda dels principals protagonistes: els pescadors.
EL PROJECTE MINOUW
Science, Technology, and Society Initiative to minimize Unwanted Catches in European Fisheries
INFORMA INSTITUT DE CIÈNCIES DEL MAR (CSIC).- La captura d’espècies no desitjades o fraccions no desitjades d’espècies comercials (“captures no desitjades”) és un problema general de les pesca a nivell mundial. Les captures no desitjades són rebutjades, és a dir, retornades al mar (mortes en la majoria dels casos), i representen un malbaratament important dels recursos naturals. La complexitat del problema d’eliminar els rebuigs i portar totes les captures a terra fa necessària una aproximació que impliqui a múltiples actors, on científics, tècnics de pesca, productors i ONGs col•laborin per aportar les bases científiques i tècniques necessàries per aconseguir l’eliminació gradual dels rebuigs en les pesqueres marines europees. L’objectiu general del projecte és minimitzar les captures no desitjades, incentivant l’adopció de tecnologies i pràctiques pesqueres que redueixin la mortalitat prèvia a la captura i els descartis posteriors a la captura, al mateix temps que s’evita el dany a espècies i hàbitats marins sensibles. El projecte analitzarà les tecnologies existents i el potencial de nous avanços en la mitigació dels rebuigs a través de taules rodones en les quals participin pescadors, tècnics i científics. Les tecnologies seleccionades seran examinades a bord de pesquers comercials per avaluar experimentalment la seva eficiència. A destacar, algunes de les mesures proposades, com millorar la identificació de la captura potencial amb tecnologies d’observació, reduir les pèrdues modificant les tècniques de captura per altres de menor impacte, i l’ús de llum artificial per aprofitar la reacció d’atracció/repulsió selectiva dels organismes marins. Altres accions previstes en el projecte són l’ús d’instruments socials i econòmics per incentivar la pesca selectiva i dissuadir les pràctiques de rebuigs, com per exemple l’eco-etiquetat, la certificació pesquera o, la conscienciació de la indústria i els consumidors, i el modelatge matemàtic dels efectes sobre els ecosistemes de reduir les captures no desitjades.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *