El món fantàstic de Blanes. Per Joan de Déu Prats

  • Blanes no s’exhaureix amb la riuada del turisme o la seva indústria.

  • Blanes està envoltada d’un entorn que ens aboca els mons fantàstics.

El guerrer invencible de Blanes

Teolongus Bachius, el guerrer invencible de Blanes, personatge de la campanya “LLegendes En Família”. JOAN DE DÉU PRATS: Jo vaig ajudar a fer l’assessorament. Vaig proposar diferents possibilitats. Aquí en teniu les altres. Imatge FOTOMUNTATGE DdB

Blanes forma part d’una comarca que es diu la Selva, territori encara ben boscós del nostre país.

Antigament, als boscos hi vivien les dríades, nimfes encarregades de tenir cura dels arbres i del món vegetal. No deu ser casual, doncs, que ben a prop trobem Lloret de Mar, nom d’una població que fa referència als llorers que si feien, i ‘llorer’ en grec antic era Dafne, una altra divinitat dels boscos.

Els mateixos grecs clàssics bastien altars als penya-segats marins per oferir ofrenes a les nereides, mena de sirenes que cavalcaven les ones damunt de dofins i cavallets de mar i que protegien les aigües i els mariners.

El jardí botànic de Marimurtra, amb la seva glorieta abocada als espadats, sembla evocar un indret de culte pagà.

Però el mar de la Costa Brava amaga d’altres criatures, algunes fantàstiques, d’altres reals. Ben a prop de la costa, el fons marí se submergeix en grans abismes on viu el rei dels peixos, també conegut com a peix rem, una criatura pelàgica de més de deu metres de llarg que inspirà les llegendes de la serp marina, com la que encara s’aixopluga als esculls subaquàtics de la vall d’Aro.

Per aquest litoral tresquen també balenes cap al mar Ligur; no falta tampoc el catxalot, cetaci que, segons la tradició, era un antic capità pirata, que Déu Nostre Senyor transformà en cetaci amb forma de buc com a càstig per haver practicat tants abordatges…

Al seu torn, els vaixells del pirata Barbarrossa assolaren amb insistència aquestes costes quan encara no eren plàcides platges de paella i tovallola.

El temible Barbarossa acabà també convertit en un personatge fictici condemnat a navegar eternament amb un vaixell fantasma per les malvestats que havia fer.

Altres fenòmens de naturalesa sorprenent ocorren de la mateixa manera a les aigües de Blanes. Ho va deixar escrit Joaquim Ruyra en un llibre titulat precisament Pinya de Rosa, nom d’un nus mariner que batejà un altre gran jardí de la població.

En aquell recull d’històries, el pare de la narrativa moderna catalana, que passava força temporades a Blanes, parla de Sa Xucladora, una mena d’ésser marí femení que sortia de les aigües i seduïa els mariners fins que els feia perdre el cap, moment  que aprofitava  per extingir-los la vida tot xuclant-los la sang.

Curiosament, a prop de la desembocadura del Tordera hi ha una  antiga mina que aixopluga una de les colònies de rats-penats més gran d’Europa.

Qui sap si allí s’amagava en temps passats el comte vampir Estruch quan baixava del seu castell de Llers, a l’Empordà, i rondava el seu alè de mort per aquests verals.

Potser, el comte Estruch no s’amagava en una cova del Tordera, sinó al castell de Palafolls.  En aquest castell, com als dòlmens que els homes del megalític van aixecar al massís d’Ardenya, no hi ha dubte que s’hi amaga el Basilisc, un rèptil germà dels dracs, que custodia antics tresors fulgents amagats en sepulcres i velles pedres, i que petrifica amb la mirada.

Per aquest motiu, els caçadors de tresors han d’anar armat amb miralls, per protegir-se del seu esguard.

Tot amb tot, el personatge fantàstic més conegut a Blanes és Teolongus Bachius, que  fins i tot té carrer i  algun establiment batejat amb el seu nom. Un guerrer que es va voler veure com un iber indiget o laietà que va lluitar contra els cartaginesos.

Va tenir monument i tot a la població, a hores d’ara desaparegut.


Teolongus, malauradament mai no va existir.


Resulta  que al segle XVI, un historiador va narrar les gestes d’un heroi de la resistència contra  Anníbal Barca en una crònica. I aquesta dada va quedar com certa i va passar a altres historiadors. Posteriorment, es va descobrir l’errada del cronista, ja que, en realitat, Teolongus va ser heroi en una altra Blanda que existia al sud de la bota italiana.

Fet i fet, però, el que resta a l’imaginari col·lectiu forma part de la tradició, com els vaixells fantasmes, els basiliscs, els esperits del bosc o Sa Xucladora. I és que, ben mirat, no sols s’hauria de viure d’indústria, pesca, agricultura i turisme.

Cal fer volar la imaginació, clau mestra per assolir mons millors.


L’autor

Joan de Déu Prats és un escriptor en llengua catalana. La seva obra es caracteritza per l’agilitat, la fantasia, l’humor i la poesia. Té més de cent llibres publicats en català, castellà, anglès, francès, italià, xinès, gallec, portuguès, euskera, coreà i braille. Ha guanyat diferents premis de prestigi.

La seva obra s’ha adreçat majoritàriament als infants. Però també ha conreat la literatura juvenil, i en els darrers anys, escriu sobre tot llibres per adults. Ha escrit en l’àmbit de la televisió, fent guions de telecomèdies, i en la premsa, satírica especialment, però també en les vessants de reportatges, articles de divulgació i entrevistes orientats als més petits. També ha realitzat adaptacions de contes clàssics i òperes al món infantil.


I per Sant Jordi

El gran llibre dels indrets fantàstics de Catalunya

Joan de Déu Prats, Maria Padilla

Un atles fantàstic que agrupa, per primera vegada, els indrets catalans de llegenda.

Dels autors d’El gran llibre de les criatures fantàstiques de Catalunya, arriba un segon volum que recull els paratges màgics de la nostra geografia. La realitat no és el que els sentits ens inviten a creure. La realitat cal discernir-la, interpretar-la. En conseqüència, hi ha d’haver múltiples maneres de veure el món. Els grecs antics, com tants altres pobles, no destriaven la realitat com nosaltres. Vivien en una creació on es barrejava el món profà amb divinitats, ciclops i centaures. Malauradament, l’Europa contemporània ha perdut gran part de la seva ànima; com a resultat d’aquesta agonia, la capacitat de copsar altres realitats està gairebé esvaïda. Aquest llibre desvela els paratges de llegenda concebuts pels catalans. Una manera poètica d’entendre’ns. Una munió de paisatges ocults, incògnits, imperceptibles, plens d’històries insòlites i admirables.

  • Llengua: català
  • ISBN: 978-84-17188-34-4
  • Any: març 2018
  • Edició: primera
  • Pàgines: 160
  • Dimensions: 20 x 27 cm.
  • Enquadernació: tapa dura
  • Preu: 29,50 €

Llegir també

Turisme amb el Guerrer Invencible de Blanes

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *