CEAB Blanes projecte de ciència ciutadana

La por de les garotes és clau per salvar els boscos submarins

Un estudi, en el qual ha participat el CEAB-CSIC de Blanes, constata que aquesta espècie menja menys si se sent amenaçada

Drets de còpia GAROINA.CAT

Font CEAB

Contingut informatiu rebut el 09/04/2019

Un nou estudi dirigit pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes del CSIC, la Universitat de Western Australia i la Nature Conservation Foundation ha descobert que la por que tenen les garotes vers els depredadors és clau per a la salut dels boscos d’algues submarins, que estan en fort retrocés a nivell mundial.

L’estudi, que es publica avui a la revista científica “Ecology”, va examinar com la por de les garotes a ser depredades canviava a mesura que aquestes creixien. Els investigadors van poder mesurar la resposta de les garotes amb depredadors i sense, situant-los a les esquerdes de les roques dins i fora d’una reserva marina.

Dins la reserva, l’abundància de peixos depredadors és molt més elevada que fora, ja que no hi ha pesca. Això provoca que les garotes no s’aventurin a sortir tant dels seus refugis per alimentar-se. Per altra banda, els investigadors van comprovar al laboratori que les garotes sotmeses a senyals químiques dels seus depredadors menjaven menys.

L’autor principal de l’estudi, l’Albert Pessarrodona, de la Universitat de Western Australia destaca que la por que inspiren els depredadors a les seves preses és una de les forces més poderoses de la natura.

“La por vers a depredadors perillosos com els llops, fa que herbívors com els cérvols mengin menys, cosa que manté els prats i boscos en estats més madurs i amb més biomassa de plantes”, diu Pessarrodona. “Així mateix, sota l’aigua, les garotes poden arribar a sobrepasturar completament els boscos submarins, mentre que si existeixen depredadors que les espantin, això no arriba a passar”.

L’estudi va observar que no totes les garotes s’espantaven de la mateixa manera, sinó que curiosament eren les garotes de mida més gran les que més por mostraven vers els depredadors.

El Dr. Jordi Boada, coautor de l’estudi i investigador del CEAB-CSIC, va dir que això és cabdal perquè les garotes de mida gran són les que tenen una major capacitat d’ingerir algues i, per tant, són les que poden tenir un paper més perjudicial pels boscos d’algues.

Els resultats de l’estudi tenen grans implicacions per a la salut dels boscos submarins, que han anat retrocedint a nivell mundial durant les últimes dècades. Algunes de les àrees on trobàvem boscos submarins més exuberants, actualment, han passat a ser deserts submarins, paisatges submergits desproveïts de vegetació, on domina la roca nua i amb grans densitats de garotes.

“Normalment, les poblacions de garotes estarien controlades pels peixos que se n’alimenten, però l’efecte combinat de la sobrepesca d’aquests depredadors, juntament amb altres amenaces com l’escalfament global, estan permetent que les poblacions de garotes creixin desmesuradament i acabin amb molts dels boscos submarins d’arreu del món”, diu el Dr. Boada.

Darrerament, la presència de blancalls (com s’anomena a aquestes zones desertificades) sembla estar en augment també a les nostres costes. La desaparició dels boscos d’algues té greus implicacions per la biodiversitat i la sostenibilitat, entre d’altres qüestions, d’espècies d’interès comercial com els sards i les orades i per tant sobre l’economia.

A Austràlia, les garotes ja han causat la destrucció de boscos submarins de grans zones de la costa est. Recentment, de fet, el govern local i el sector pesquer han invertit 5,1 milions de dòlars per minimitzar la formació de blancalls i protegir les reserves de pesca.

“Els nostres resultats ressalten que mantenir les poblacions de depredadors en bon estat i, per tant, a les garotes amb por és cabdal per mantenir la salut dels valuosos boscos submarins”, diu Pessarrodona.


Ciència ciutadana

El Dr. Boada subratlla la importància, però també la dificultat, de localitzar aquests deserts submarins. Treballar a sota aigua és costós tant a nivell logístic com a nivell de temps.

Per aquest motiu, juntament amb experts internacionals, acaben de llançar un projecte de ciència ciutadana per detectar i fer el seguiment de deserts submarins de tot el món.

Podeu registrar les vostres observacions a

www.observadoresdelmar.es.


Equip de comunicació CEAB-CSIC

Mira el vídeo d’un dels blancalls que tenim localitzats

 

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *