Carta oberta a la comunitat esportiva blanenca

  • Dirigida a les entitats esportives de Blanes, als polítics blanencs, i en conseqüència, a tots els blanencs i blanenques.

La Ciutat Esportiva de Blanes es queda petita

La Ciutat Esportiva de Blanes, o de Liliput? Imatge EP


Sóc en Gerard García Silvente, blanenc des del dia del meu naixement, cofundador l’any 2015 del Club Patí Blanes Atlètic i actual president de l’entitat. Vull deixar constància que aquest escrit és a títol personal, com un blanenc més, preocupat per la seva vila i no com a president de l’entitat.

L’objectiu d’aquestes paraules és posar de manifest un gran problemàtica que pateix la nostra vila i que m’ha restat incomptables hores de son en els darrers dos anys:

Blanes té un greu problema amb la seva principal infraestructura, la Ciutat Esportiva s’ha quedat petita​.

  • És un cop dur per la vila haver de reconèixer-ho però és una realitat que no podem seguir evitant. Com més aviat puguem assumir les nostres mancances, menys catastròfiques seran les conseqüències, del que ja ho estan sent actualment.
  • Totes les entitats usuàries ho patim greument, la capacitat de les entitats ha arribat a tocar sostre no per falta de capital humà (entrenadors i monitors) sinó per falta d’hores de pista.
  • Les ràtios esportistes per hora o esportista per metre quadrat són absolutament insostenibles​. Posaré l’exemple concret de la meva entitat però aquesta situació és aplicable a tota la resta: a la temporada 2017-2018 no ha sigut possible crear escola, en altres paraules, cap infant blanenc ha tingut l’oportunitat d’aprendre a patinar amb un estic d’hoquei aquest any. Automàticament això arranca per complet la base del club, causant una situació que ens dóna pa avui i gana per al dia de demà, ja que quedaran vàries generacions sense representació blanenca d’aquest esport. De cara a la temporada vinent tenim l’oportunitat de crear dos equips femenins formats íntegrament a casa nostra i a hores d’ara, l’única opció que tenen és marxant a un poble de les rodalies, per un únic motiu: la falta d’hores de pista. També hi ha la possibilitat de fer retornar un equip completament blanenc que després d’anys fora del seu poble volen tornar a defensar els seus colors i ara es troben que no tenen cabuda en aquesta instal·lació.

Aquesta situació deixa en mal lloc l’oferta esportiva de la vila i també deixa en mal lloc a la marca Blanes per la que tant lluitem i ens enorgullim.


El que pretenc amb aquest escrit és unir a les entitats usuàries, unir als treballadors de la ciutat esportiva, unir als polítics, en definitiva, unir als ciutadans de Blanes perquè encetem des de ja un debat necessari, no contra cap entitat, no contra cap polític ni contra cap altra persona; sinó un debat que ens ha de fer ser conscients que tenint una de les obres més grans de Catalunya, tenint una obra de referència estatal i europea on s’organitzen fins i tot campionats mundials de diferents disciplines, tenint la Ciutat Esportiva; no podem caure en l’error de desterrar als nostres esportistes a pobles de les rodalies amb menys equipaments que Blanes, no podem caure en l’error d’haver de dir que no a nens i nenes que volen iniciar-se a l’esport i no poden fer-ho per manca d’infraestructures, no podem caure en l’error d’intentar solucionar-ho amb un pedaç que sigui una pista descoberta. En quin lloc quedaría el prestigi de la nostra Ciutat Esportiva si passés d’organitzar campionats de reconeixement mundial a enviar a entrenar infants a pistes on no poder practicar esport els dies de pluja, amb infants suant a l’aire lliure en ple Gener, en males condicions o en pistes no homologades?

I per últim, i estretament relacionat, m’agradaria que no esborréssim del nostre imaginari col·lectiu que tenim un espai únic, arran de mar, vell però equipat, omplint-se de pols i fent-se malbé als nostres nassos. No oblidem mai el que va significar el pavelló antic per la nostra vila, ple de vida i en un indret immillorable. Això no és cap oda a aquesta antiga instal·lació, és un intent de fer-nos obrir els ulls. Ens falten espais i en disposem d’altres.

Ara el que toca és posar voluntat i afrontar el problema junts, entitats, polítics​, tècnics i vilatans; i posar quilos de voluntat per fer mans i mànigues, trobar solucions, mirar la salut de Blanes a llarg termini i buscar la manera de fer-ho el més viable posible econòmicament.

Amb carros plens de positivisme i ganes de buscar solucions que puguin reanimar Blanes.

Gerard Garcia Silvente, blanenc preocupat pel present i futur de la meva vila.

Blanes, Maig de 2018.


ALTRES CONTINGUTS

Vanessa Traby TV

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *