Bombardejar els premis Recvll cada 50 anys!!!

  • Una crònica personal, personalíssima àdhuc, de la festa literària blanenca de la 54a edició dels Recvll. Per Juan Martínez. 

Created with GIMP

Grabado que muestra el bombardeo en 1842 de la ciudad de Barcelona por Espartero. Imatge EE


“Hay que bombardear Barcelona cada 50 años para mantenerla a raya”.

Aquesta ordre la va donar un militar* perquè no hi ha forma de sotmetre’ns als catalans. Som un dels pobles més antics d’Europa i el primer en tenir Corts i Constitucions

El general Franco va prohibir-nos l’ús del català en totes les seves manifestacions i ens portava a presó si l’utilitzàvem.

Més d’una vegada vem ser portats presos els meus pares i jo per parlar-lo.

No se’n va sortir i el genocidi va quedar, novament, com un altre intent.


A Blanes un grup d’alumnes dels padres van fundar la revista RECULL i fa pocs dies es van entregar els cinquanta-quatrens Premis Recull


La reflexió a la que us convido és la següent:

Altre cop estem en aquell moment de persecussió, empresonaments i criminalitzats. La diferencia de 54 anys endarrera i ara és que abans ho érem com a perdedors de la Guerra Civil originada pel feixisme i ara ho som com a vencedors el 21-O passat i refrendat el 21-XII a les eleccions convocades per M. Rajoy, postfranquista.

  • Els catalans som lliures altre cop perquè el poble català té la consciencia planetària i és solidari amb tots els pobles i talla de soca-rel tota llei que genera injusticia.
  • Som viatgers de l’astronau Terra estimant el viatger del costat.
  • Diem al món que faci com nosaltres: la recuperació adulta de la vida d’infant.
  • Els catalans viatgem l’un al costat de l’altre, som confiats i tenim cura de la nostra cultura i llengua. Per això la sardana és com és: agafats voluntariament de les mans, uns amb els altres compartim les emocions, la música, la dansa… La mirada; fent tots plegats una rotllana d’individualitats

En l’acte d’entrega de premis van intervenir Carles Puigdemont i Lluís Puig per videoconferencia. Estan a l’exili perquè el Regne d’Espanya ens amenaça novament des de l’1-O.

  1. El premi de Narració, té el títol de ALGUNS OCELLS MUTS, d’Oscar Palazon Ferre, que ens va explicar que a l’hora de buscar el títol no li va ser gens fàcil, doncs el dilema moral davant de la identitat i la postveritat actuals es feixut. Lliga els SILENCIS amb el pensament.
  2. El premi de poesia, té el títol de LA QUINTA ESSÈNCIA DE LA POLS, de Marta Pera Cucurell, És traductora i ha relligat els seus poemes amb prosa, i Hamlet li dóna la clau per desenvolupar la metàfora de la pols que s’aixeca quan es mouen coses.
  3. El premi de teatre, té el títol LA VERITAT, d’Esteban Eche Costa, sobre un fet real (una dona adulta a raó de patir una grip, és visitada pels metges i descobreixen que és un home) escriu la obra on la veritat és un problema. Un problema cultural repressiu? Quan vivim d’esquenes els uns amb els altres, el poder fa de les seves? és Quan es necessita la força, els exèrcits?
  4. El premi de periodisme, té el titol d’ELS NOSTRES TEMPS DIFICILS, d’Enric Garcia Jardi, ens explica que fruit d’una conversa inacabada a una parada de bus amb un home de 82 anys és la seva obra. Vol que respiri veritat. D’alguna manera ens diu que el llenguatge està pervertit, que cal recuperar l’espontaneitat i la sinceritat. Viure sense por.
  5. El premi de retrat literari, té el títol d’AUTENTICITAT I COMPROMÍS, de Merce Perez Torres, és mestre i explica que des de petita estima la força de la paraula gràcies al seu pare. Busca l’adequació de la literatura, la paraula i la poesía.

Tot plegat ens indica que les passes orientades a la llibetat que estem fent els catalans són les que volem i hem manifestat democràticament l’ 1-O.

L’acte va acabar amb la sardana, tots vestits diferent, homes i dones. Un d’ells al revés.


* Joaquín Baldomero Fernández Álvarez Espartero (Granátula de Calatrava, província de Ciudad Real, 27 d’octubre de 1793 – Logronyo, 8 de gener de 1879) fou un militar i polític espanyol, Virrei de Navarra, Príncep de Vergara, Duc de la Victòria, Duc de Morella, Comte de Luchana i Vescomte de Banderas. President del consell de Ministres (1837-1837), (1840-1841) i (1854-1854) i regent del regne de 1840 a 1843.

Durant la seva regència, degut a la crisi de la indústria cotonera, va haver-hi un aixecament popular a la ciutat de Barcelona al novembre de 1842. Espartero va resoldre la situació amb un bombardeig indiscriminat sobre la ciutat i afirmant que per al bé d’Espanya era convenient bombardejar Barcelona almenys un cop cada 50 anys.[3][4][5] La revolta va revifar el 1843 provocant un nou bombardeig, aquest cop centrat contra les drassanes del Port de Barcelona i les muralles.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *