Apunts al pregó de la Festa Major de 2019

El pregó d’ahir va ser molt diferent a d’altres pregons que jo havia vist.

Drets de còpia de la imatge JOSEP AUGÉ

Autora ANA M. SOTERAS MANCHÓN

Crònica rebuda 23/07/2019

El Pregoner, el Dr. Salvador Macip, blanenc fins el moll de l’os, tot i que ha passat molt de temps fora de Blanes, ens va saber transmetre l’amor que sent per Blanes.

La qual cosa ens demostra que no cal ser-hi cada dia per estimar un lloc amb passió.

Ens va parlar de la seva infantesa, de l’època d’estudiant i de la vida laboral.

És un noi polifacètic perquè a més de metge, vocació que li va transmetre el seu pare, és escriptor de moltíssims llibres de molts diferents temes, tant per grans com per petits i ha rebut moltíssims premis literaris i molts dels seus llibres s’han traduït a diversos idiomes.

També va ser membre d’un grup de música, en fi, un artista

Va parlar de molts temes i de tots ells ho va fer d’una manera molt entenedora i vivaç.

Ara viu al Regne Unit i es dedica a la investigación “Genética Molecular” i ens va explicar com s’ha avançat en la investigación i sanació del càncer.

També ens va parlar del mar, de com l’hem de cuidar perquè no se’ns mori la Mediterrània que està molt ferida, però encara som a temps de salvar-la.

Un grup de persones ens van llegir uns trossets d’escrits sobre el mar d’autors blanencs.

L’Anna Torruella d’en Roberto Bolaño, la Núria Baldrich d’en Pere Puig i Llensa, elles dues pertanyen al Grup Teatral Xiroia i van llegir en record a aquests dos escriptors que ja no són entre nosaltres.

La Montse Medalla ens va llegir un emotiu trosset d’una obra d’ella, també ho van fer en Joan Adell i la Maria Aladern.

El final va ser un trosset de la Jacobé de Joaquim Ruyra, que va ser teatralitzada des dels balcons de la façana de l’Ajuntament per en Sergi Gibert i la Silvia Marquès.

Va ser una grata sorpresa i una boníssima interpretació.

El grup El Mirall ens va sorprendre amb una actuación que representava com està de

bruta i contaminada l’aigua de mar amb una música que era ideal per acompanyar l’actuació.

Tot això va estar dirigit per en Pep Alum. És, realment, únic.

Al final de tot, hi va haver l’actuació musical d’un noi que es diu Enzo Poblete, alumne de l’Institut Serrallarga que va fer un treball de recerca sobre la guitarra electrica i se’n va construir una ell mateix i juntamente amb el seu professor de música en Jordi Molina que tocaba l’armònica i la guitarra i la Cèlia Tresserras que tocava el cello van tocar i cantar tres cançons precioses creades per ells. A mi em va arribar al cor la primera cançó titolada S’Auguer.

La Pl dels Dies Feiners estava plena de gom a gom i s’hi respirava festivitat.

Va valer la pena.

BONA FESTA MAJOR A TOTS!


You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *