Pepa Celaya. Nova alcaldessa de Blanes?

MÉS DARRERA HORA: Miquel Lupiáñez, alcalde de Blanes des del juny del 2015 i militant del PSC des de fa més de 20 anys, ha anunciat aquest matí en roda de premsa el què ahir al vespre ja va comunicar a la militància local. En primer lloc, que el passat 2 de novembre va enviar la seva carta de renúncia com a membre del PSC i en segon lloc que, atesa aquesta circumstància, entenia que havia de posar el seu càrrec d’alcalde a disposició de l’agrupació local socialista.

Lupiáñez havia ajornat fer-ho públic fins que ho donés a conèixer a l’Agrupació Local del PSC a Blanes, reunida en assemblea la passada nit de divendres. L’assemblea va ser presidida excepcionalment pel secretari d’organització del PSC a comarques gironines, Marc Lamuà, i tant l’agrupació local com la gironina van coincidir en acceptar la renúncia, ja que van expressar-li que no podia continuar al capdavant del consistori al haver trencat amb el partit.

 

Miquel Lupiáñez: ‘marxo per coherència i respecte’

Per darrer aquest motiu, Miquel Lupiáñez ha anunciat que deixarà el seu càrrec: ”Per coherència i respecte envers el partit que va guanyar les eleccions municipals del 2015”. Inicialment tenia previst demanar que els membres de l’assemblea decidissin en votació si marxava o es quedava a l’Ajuntament de Blanes com alcalde no adscrit per buscar altres possibles majories que milloressin la governabilitat del municipi.

Actualment l’equip de govern està format pels quatre edils del PSC i el suport extern del PP; 5 regidors i regidores en un consistori format per 21 membres. Ara bé, veient el posicionament avançat tant a Blanes com a Girona, Miquel Lupiáñez ha descartat aquesta possibilitat i renunciarà al seu càrrec d’alcalde i membre electe i, per tant, no continuarà com a regidor no adscrit.

En la roda de premsa, que ha tingut lloc avui dissabte a la Sala de Plens de l’Ajuntament, l’han acompanyat la primera secretària del PSC i primera tinent d’alcalde, Pepa Celaya, així com la resta de membres del grup municipal socialista a l’equip de govern: Nicolás Laguna i Mario Ros.

 

Ple de renúncia el 17 de novembre i un relleu encara per decidir

Dilluns vinent, 13 de novembre, hi haurà una Junta de Portaveus on l’encara alcalde donarà a conèixer la seva doble renúncia a la resta de grups municipals, i es convocarà un Ple Extraordinari que tindrà lloc el divendres dia 17 per oficialitzar la renúncia al seu càrrec. A partir de llavors, passarà a ser alcaldessa accidental Pepa Celaya, ja que és la número 2 del PSC, la llista més votada a les eleccions del 2015.

En aquest sentit, Pepa Celaya ha avançat que ara que ja s’ha fet pública la decisió de Miquel Lupiáñez, s’obre un període per començar a parlar amb tots els grups i intentar formar una nova majoria. La primera secretària del PSC i primera tinent d’alcalde ha lloat l’honestedat del seu company al deixar el partit per coherència, un extrem compartit per la resta de regidors socialistes a l’equip de govern.

Més endavant, en una data encara per determinar -que podria ser el 30 de novembre o l’1 de desembre-, es convocarà un segon Ple Extraordinari de Presa de Possessió de qui hagi de ser el nou alcalde o alcaldessa. Des de l’agrupació socialista local s’ha explicat que aquest extrem encara no s’ha concretat.

Tanmateix, s’haurà d’incorporar a l’Ajuntament un quart regidor o regidora socialista en substitució de Miquel Lupiáñez. Seguint la llista de la candidatura, les següents persones són Ascensión Campayo, Jordi Blai, i Antònia Coll. Per aquestes formalitzacions també caldrà que l’Ajuntament hagi rebut la documentació necessària des de la Junta Electoral abans de concretar la data del ple.

 

Els motius de Miquel Lupiáñez per donar-se de baixa del PSC

En la carta que el passat 2 de novembre va enviar a la primera secretària del PSC a Blanes, Pepa Celaya, Lupiáñez explicava els motius que l’han conduit a donar-se de baixa del partit, una decisió que –tal com es recull en l’escrit- ha estat “difícil i molt meditada des de fa uns mesos”. També relata: “El detonant ha estat la posició del partit respecte a la relació entre Catalunya i l’estat (…) Estic totalment en desacord en com el PSC ha encarat el sobiranisme català en els últims mesos. Alhora, divergeixo substancialment de l’opinió de l’executiva local i també de la Federació de Girona”.

Tot seguit, enumera els seus principals arguments, que passen per retreure al PSC que no ha treballat per disminuir la desafecció d’Espanya cap a Catalunya. El fins ara militant socialista recorda que el Referèndum de l’1-O havia d’haver estat una prova de llibertat democràtica i no una il·legalitat, i entén que hagués estat molt més coherent pel PSC –que sempre havia apostat pel dret a decidir- treballar per fer un Referèndum acordat abans que recolzar al PP i Ciutadans.

Una altra raó han estat les càrregues policials de l’1 d’Octubre: “Com a demòcrata d’esquerres, esperava que el PSC demanés dimissions davant de la violència desproporcionada de l’1 d’octubre. Les càrregues de la Guàrdia Civil i de la Policia Nacional contra civils pacífics, m’han recordat altres temps, temps de dictadura i repressió”. D’altra banda, en relació a les actuals circumstàncies també deplora que el PSC hagi recolzat de facto les actuacions del govern espanyol.

Les raons esgrimides continuen en la carta, escrita abans que l’Audiència Nacional ordenés presó contra la meitat del govern català: “La llista comença a ser massa llarga”, i fa esment a l’empresonament de Jordi Cuixart i Jordi Sànchez, la destitució del Major Trapero dels Mossos d’Esquadra, així com a les possibles represàlies contra consellers, càrrecs electes o fins i tot el mateix president.

La carta conclou amb una declaració d’intencions i del seu propi pensament polític, i obre la porta a un altre possible futur en el món de la política: “Seguiré creient en el socialisme com el model més adequat per a la millora de la qualitat de vida de les persones i de la societat en general. Potser, un cop passi aquest ‘tsunami’ identitari i excloent, el partit ofereixi espais comuns amplis, on em senti representat”. (AJUNTAMENT DE BLANES 11/11/2017)

 

 

DARRERA HORA: L’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, ha anunciat que deixa la militància del PSC, per les diferències aparegudes arran del suport del seu partit a l’aplicació de l’article 155. Lupiáñez també ha criticat la “deriva política” del PSC i ha fet pública la seva renúncia a l’acta d’alcalde que ostentava des de les municipals de 2015, amb el suport del PDeCAT i ERC. “Mai he estat un polític de professió, per això no em vull aferrar a la cadira com altres”, ha reblat. Des de la direcció del partit a Girona agraeixen el gest i l’honestedat de l’encara batlle, i asseguren que intentaran mantenir l’alcaldia. Ara, Blanes celebrarà un ple extraordinari el proper divendres 17 de novembre, on es farà efectiva la renúncia de l’encara alcalde. Lupiáñez, que passarà a ser regidor no adscrit, no ha anunciat la seva decisió fins aquest dissabte perquè abans volia explicar-la a l’assemblea del seu partit que es va reunir aquest divendres al vespre. (ACN 11/11/2017)

 

 

 

Imatge AJUNTAMENT DE BLANES (amb fotomuntatge de DdB)

 

Sense que siguem endevins i puguem preveure el futur, tothom a Blanes ens diu que Lupiáñez plega. Si això és així, és obvi que el relleu natural serà la primera tinent d’alcalde, amb les àrees delegades d’Urbanisme i Seguretat i Protecció Civil, Pepa Celaya
Ho sabrem aviat
Un regidor, gat vell, defineix com aniran d’ara endavant els Plens municipals: “Si la punxes, salta”. Divertits ens tindran entre tots plegats
Dintre la complexitat, no sembla que el govern se li posi costerut a la previsible nova batllessa: ICV-EUiA ha renunciat a liderar un govern Frankenstein, PDeCAT i PPC, recolzen des de fora, Batega per Blanes i la CUP amb ànim col·laboratiu,i darrerament que C’s i PSC es manifesten junts per Barcelona per què no haurien de tenir bona sintonia aquí?

 

Opinió de DdB: Llegida és la noia (Cosa que no es pot dir de tots els que l’hauran precedida)

 

Curriculum vitae de Pepa Celaya Armisen:

TASQUES DE RESPONSABILITAT POLÍTICA
Senadora electa per Girona (Des del 09-03-2008 a 26-09-2011).
Tinent d’alcalde de l’Àrea de Govern Municipal a l’Ajuntament de Blanes (2003-2007).
Regidora a l’Ajuntament de Blanes (1999-2011)
Directora dels Serveis Territorials del Departament de Benestar i Família de la Generalitat a Girona. (2006-2007).
Subdirectora General de Comunicació i Atenció a la Comunitat Educativa del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya. (2007-2008).
Vicepresidenta tercera responsable de l’Àrea d’Ensenyament del Consell Comarcal de la Selva. (2003-2006).
Consellera del Consell Comarcal de la Selva (1999-2003).

FORMACIÓ ACADÈMICA I PROFESSIONAL
Llicenciada en Filosofia i Lletres (Filosofia i Ciències de l’Educació) per la Universitat de Girona.
Psicopedagoga del Cos de professorat de Secundària (accedeix al Cos A de professorat de Secundària mitjançant oposició)
Cursos de Doctorat (Universitat de Girona 1996-1998).
Directora del Centre de Recursos Pedagògics de la Selva II (1984-2003 i 2012-2015).
També posseeix la titulació de Mestra de Primària amb la qual va accedir per oposicions al Cos B de mestres
Directora del CEIP Napoleó Soliva de Blanes (1980-1983)

 

 

MÉS ANTECEDENTS:

La situació política a Catalunya i a l’estat espanyol, el procés sobiranista, l’aplicació de l’article 155 de la Constitució a les institucions catalanes, i les reaccions de les diferents formacions polítiques ha provocat que la tensió s’hagi traslladat a l’entorn municipal. I el principal perjudicat ha estat el PSC, que ha vist com era expulsat d’alguns governs locals o com els seus socis el deixaven sol i en minoria en altres ajuntaments. En algun cas fins i tot ha estat el propi PSC qui ha pres la iniciativa de trencar els acords. Però en el fons de totes aquestes decisions de les darreres setmanes hi ha hagut sempre les profundes diferències en la interpretació de la realitat de la política catalana i estatal. Tarragona, Girona, Terrassa, Mataró, Sant Cugat i Tàrrega i Olot, estan entre els ajuntaments afectats. En les pròximes hores se sabrà si Barcelona se suma a aquesta llista.

Segurament el trencament més simbòlic és el que es podria produir a Barcelona, però és una decisió que ara mateix està en mans dels més de 9.500 inscrits de BComú, que estan cridats a opinar sobre això des del passat dijous fins avui dissabte. Tot i que el líder socialista a la ciutat, Jaume Collboni, ha rebutjat obertament el 155, l’aval general dels socialistes ha provocat que algunes veus del partit d’Ada Colau apostin per la ruptura. D’altres, en canvi, recorden que el pacte deixava fora la qüestió nacional. Aquesta divisió d’opinions ha portat la formació a sotmetre la decisió a votació dels seus inscrits. Collboni ha reclamat a l’alcaldessa que es mulli i es posicioni clarament a favor del manteniment del pacte, però els principals dirigents han preferit no opinar per no influir en la votació. Colau té les pressions constants, a més, dels grups independentistes al consistori, que fins i tot s’han ofert per ajudar-la en la governabilitat del dia a dia. Si es produís la ruptura, BComú no es planteja establir un nou acord de govern amb un altre partit i es quedaria amb onze regidors de 21.Ballart plega A Terrassa, l’alcalde Jordi Ballart va anunciar la seva baixa del PSC i la renuncia al càrrec. La decisió va venir acompanyada de la sortida de cinc dels vuit regidors socialistes restants, provocant una important crisi de partit a la ciutat que pot acabar amb la pèrdua de l’alcaldia. A falta que el PSC nomeni els relleus, la confluència Terrassa en Comú ja treballa amb un pacte d’esquerres per liderar l’Ajuntament fins a final de mandat. A Castellar del Vallès, el també alcalde socialista Ignasi Giménez també va anunciar la baixa del partit però en el seu cas es manté en el càrrec. En altres ciutats a l’entorn de Barcelona s’han produït situacions d’inestabilitat. A Sant Cugat del Vallès, PDeCAT i PSC han trencat “de mutu acord”, mantenint Mercè Conesa la majoria de govern. A Mataró el grup de CiU ha marxat del govern municipal, deixant el PSC en una minoria molt minsa al plenari. A Vilanova i la Geltrú la situació és incerta i el PDeCAT està avaluant la idoneïtat de continuar governant de la mà del PSC. En altres Ajuntament els alcaldes de Molins de Rei (PDeCAT), Argentona (CUP) o Arenys de Munt (ERC) han decidit prescindir del PSC com a soci de govern i ha expulsat el seus regidors.El PSC, expulsat al Bages i OsonaA la Catalunya central, el consistori de Manlleu, governat fins ara amb un pacte entre ERC i el PSC, ha patit un altre trencament de govern a iniciativa dels republicans malgrat que l’escissió suposava perdre la majoria al ple. D’altra banda, els consells comarcals del Bages i Osona també han viscut episodis similars. En el cas del Bages, ERC va decidir trencar el pacte de govern que tenia amb el PSC i ara governen en minoria els onze consellers dels republicans i un d’ICV. En el cas del Consell Comarcal d’Osona, ERC, el PDeCAT i Independents d’Osona (IDO) també han decidit trencar el pacte que tenien amb el PSC. A Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), els grups municipals del PDeCAT i Som Voltregà –candidatura vinculada a ERC- han presentat una moció de censura contra l’alcalde socialista, Xavier Vilamala. La moció s’ha aprovat aquest dimecres 8 de novembre i Hipòlit Serra (Som Voltregà) s’ha convertit en el nou batlle de la ciutat. Fins ara governava el PSC amb Som Voltregà.Alguns pactes tocats al Camp de Tarragona, tot i que la majoria es mantenenA Tarragona ciutat, l’1-O també va precipitar la sortida del govern municipal del regidor Josep Maria Prats, d’Units per Avançar i ex Unió Democràtica de Catalunya. Amb això, el PSC va perdre la majoria absoluta i el seu govern -format per PSC i PP- suma ara 14 dels 27 regidors. A Altafulla (Tarragonès), el 9 d’octubre el PDeCAT va sortir del govern municipal per “dignitat” arran de les desavinences per l’1-O amb l’alcalde, Fèlix Alonso, d’Alternativa Altafulla i diputat per En Comú Podem.En la majoria de poblacions tarragonines, però, es mantenen pactes amb els socialistes. És el cas de municipis com Cambrils, Salou, Torredembarra o la Selva del Camp. Amb tot, en aquests ajuntaments els socis de govern han expressat la voluntat de mantenir l’aliança i seguir amb l’acord assolit a l’inici de legislatura. Al Vendrell el PSC, el PDeCAT i un regidor no adscrit exmembre d’ERC també mantenen el pacte. Finalment, hi ha bona harmonia a la Diputació de Tarragona -on hi ha pacte del PDeCAT i PSC- i als consells comarcals amb presència de socialistes al govern.

 

Tres acords trencats a l’Ebre

La situació política a Catalunya ha provocat la ruptura de tres pactes de govern del PSC a les Terres de l’Ebre, tots tres amb ERC. Els republicans han donat per acabats els acords amb els socialistes als Consells Comarcals del Montsià i del Baix Ebre i a l’Ajuntament de Móra la Nova (Ribera d’Ebre). Al consell del Montsià, el grup d’Esquerra va atribuir la decisió a reiterades “deslleialtats” de l’actual president, el socialista Francesc Miró. A Móra la Nova, les bases d’ERC van pressionar perquè els regidors renunciessin a l’acord per la laxa oposició i crítica del PSOE i el PSC a les càrregues policials de l’1-O. Finalment, després de l’empresonament d’alguns consellers destituïts del Govern, el pacte entre PSC i ERC també ha saltat pels aires. En els tres casos, sense els pactes, els PSC governa en minoria.

El darrer pacte que s’ha trencat és el de Sant Carles de la Ràpita, al Montsià, aquest mateix dijous. L’equip de govern ha expulsat l’única regidora socialista que en formava part.

El PDeCAT, a Tàrrega, i ERC, a Balaguer, estripen els pactes amb el PSC La crisi política ha portat a la ruptura de dos pactes de govern amb el PSC a dos capitals de comarca de la demarcació de Lleida. La primera ruptura va ser el 12 de juny a l’Ajuntament de Tàrrega quan el PDeCAT va trencar l’acord amb el PSC. L’equip de govern de la capital de l’Urgell es va quedar amb minoria però no per gaires dies, ja que al 22 de juny van formalitzar un acord amb ERC. L’altra ruptura municipal amb el PSC ha estat aquesta setmana a Balaguer, on ERC ha decidit liquidar l’acord que tenia amb els socialistes. ERC haurà de governar amb minoria i buscar acords amb les altres forces sobiranistes presents al consistori, el PDeCAT i la CUP. Els republicans mantenen, però, el pacte amb la formació independent Balaguer Ara sí, que té un regidor. Les alcaldies del PSC a les comarques de Lleida també s’han vist sacsejades per la crisi política i si bé hi ha casos com els batlles de Les (Unitat d’Aran) o la Torre de Capdella que van decidir col·laborar obertament amb la cessió de locals per al referèndum de l’1-O, l’alcalde de Gimenells i el Pla de la Font, Dante Pérez, ha anunciat que es dóna de baixa del partit perquè s’ha decidit fitxar l’exlíder d’Unió, Ramon Espadaler, com a número 3 a la llista del 21-D.

 

Canvis a les principals ciutats gironines

L’actual situació política ha passat factura al PSC a tres grans ciutats de les comarques gironines. A Girona i a Olot, els pactes de govern amb els socialistes s’han trencat i el PSC ha passat a l’oposició. Al consistori de la capital de la demarcació, el grup de CiU i el del PSC van decidir de mutu acord posar fi a l’entesa per les discrepàncies que podrien sorgir el mateix dia que el Parlament de Catalunya va declarar la independència. A Olot, el pacte de govern ha durat dues setmanes més, però aquest passat dijous s’ha acabat trencant després d’estar a la corda fluixa. El PDeCAT i Demòcrates han decidit acabar amb l’aliança per “la situació excepcional” que viu Catalunya i la “incomoditat” que els generava l’actitud del PSC “a nivell català i espanyol”. Un altre focus és a Blanes (Selva), on la continuïtat de l’alcalde, Miquel Lupiáñez, està en dubte. El socialista va dir que es plantejava estripar el carnet del partit, on porta més de vint anys militant, si els socialistes donaven suport a l’aplicació de l’article 155 i ha donat força a la possibilitat que acabi deixant el PSC. Aquest dissabte al matí Lupiáñez té previst anunciar la seva decisió. Ara, els socialistes governen després que el PDeCAT i ERC abandonessin la coalició a principis d’octubre. Aquest 2017, a més, el PSC també ha deixat de governar en altres consistoris gironins. A Figueres, el PDeCAT va expulsar els regidors socialistes a finals de gener al·legant desavinences en el pressupost. I a Palafrugell (Baix Empordà), una moció de censura entre ERC i el PDeCAT va desbancar Juli Fernández de l’alcaldia al mes de maig. En canvi, la situació política, de moment, no ha passat factura al PSC en d’altres ajuntaments i administracions. A Lloret de Mar (Selva), el PDeCAT manté el pacte amb els republicans i socialistes. El PSC també continua al govern de municipis com la Jonquera i Llançà (Alt Empordà). Per últim, al Consell Comarcal de l’Alt Empordà, PDeCAT i el PSC ja han dit que no pensen trencar la coalició (un acord que es manté vigent des de fa gairebé quinze anys (ACN 11/11/2017)

 

 

ANTECEDENTS:

L’alcalde de Blanes, el socialista Miquel Lupiáñez, va anunciar la setmana passada a través de Twitter que demà divendres anunciaria “una decisió” que afectaria a la seva relació amb el PSC.

Lupiáñez va escriure divendres passat dues piulades. Una primera on expressava la seva indignació per l’empresonament del vicepresident Oriol Junqueras i la meitat del Govern català, així com també per l’empresonament de Jordi Sànchez i Jordi Cuixart, presidents d’ANC i Òmnium.

Seguida d’aquesta piulada, Lupiáñez en feia una altra on deia que havia informat al grup municipal que “ja havia pres la seva decisió”, que estaria vinculada amb la seva futura relació amb el PSC, i que demà divendres, dia 10, l’anunciaria, després de comunicar-la a l’assemblea de l’agrupació.

Segons han informat fonts del consistori blanenc, Miquel Lupiáñez ha convocat una roda de premsa per aquest dissabte a les 10 del matí.

El Govern de Blanes està en una situació complicada des del trencament del pacte de govern que mantenien el PSC, ERC i el PDeCAT. Des de principis d’octubre, moment en què es va escenificar la ruptura, Lupiáñez ha estat buscant nous socis de govern, però a la vegada, ha expressat el seu malestar davant dels successos polítics que viu Catalunya. L’alcalde de Blanes ja va posicionar-se en contra de l’aplicació de l’article 155, sumant-se al manifest que van firmar diversos càrrecs electes del PSC en contra del suport que va donar el PSOE a l’aplicació d’article. (RÀDIO PALAFOLLS)

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *