El canvi del nomenclàtor excita els unionistes blanencs

Text de les mocions que van provocar els aldarulls fins a la seva suspensió del Ple Municipal del passat dia 26

Imatge AJUNTAMENT DE BLANES

 

Punt 6 de l’ordre del dia

Moció presentada pel grup municipal d’ERC de Blanes sobre el canvi de denominació de l’avinguda Joan Carles I

El dia 1 d’octubre de 2017, la ciutadania de Catalunya va participar en un referèndum d’autodeterminació i, malgrat la brutalitat de l’Estat que va voler impedir el dret a vot mitjançant atacs policials d’una força desproporcionada que ha merescut la crítica de la majoria d’estats democràtics i civilitzats del món, els resultats finals van donar com a guanyadora a l’opció Sí que responia a la pregunta: “Voleu que Catalunya sigui un Estat independent en forma de república?”. Un 90% dels vots obtingut obrien la porta perquè el dia 10 d’octubre, finalment, es proclamés la independència de Catalunya al Parlament català, per boca del President de la Generalitat, el MH Carles Puigdemont i Casamajó.

Aquesta circumstància ha fet que Catalunya es constitueixi en República social i de dret i que avui es trobi immersa en un procés constituent que farà, amb el concurs de la societat, que el nou Estat esdevingui un dels més justos socialment.

Per tant, la independència d’Espanya i el canvi de règim de Monarquia Constitucional a República Social i de Dret, ha fet que, a Blanes, no tingui cap sentit continuant retent homenatge a cap rei de l’Estat veí. I, per contra, es veu del tot imprescindible anomenar una via important de la nostra Vila amb el topònim de “República Catalana”.

Per tot això,

Es proposa al Ple de l’Ajuntament de Blanes l’adopció del següent acord:

Primer.- Substituir la toponímia de “Avinguda Joan Carles I” per la de “Avinguda de La República Catalana”.

Segon.- Modificar la senyalística pertinent.

Tercer.- Difondre fent ús de tots els mitjans de l’Ajuntament: web, ràdio, etc, del canvi de nom.

Quart.- Notificar el canvi de nom a l’Institut d’Estadística de Catalunya i a les institucions públiques competents.

 

 

Punt 7 de l’ordre del dia

Moció presentada pel grup municipal d’ERC de Blanes sobre el canvi de denominació de la plaça d’Espanya

El dia 1 d’octubre de 2017, des de primera hora del matí i ja abans, durant la matinada, la ciutadania de Blanes que volia votar va defensar l’obertura dels col·legis electorals per tal de poder votar a partir de les 9 del matí del mateix dia. La voluntat d’aquella ciutadania era mantenir-se fidel a la convocatòria del referèndum d’autodeterminació feta pel Govern de Catalunya en desenvolupar la Llei 19/2017 del Referèndum. El poble estava legalment convocat. Es va organitzar, des de dies abans, per poder garantir que es pogués dur a terme el plebiscit malgrat totes les fúries desfermades pel Gobierno de España, determinat, ell també, a esdevenir el Govern més demòfob i inflexible de totes les democràcies occidentals.

Obrir col·legis amb tots els ets i uts necessaris (urnes, paperetes, sobres, cens universal, meses constituïdes…) va ser una proesa titànica i va mostrar la cara més dolça d’aquesta societat: organització popular, Comitès ciutadans per a la defensa del referèndum, estratègia i silencis compartits entre molta gent que custodiava el material, les claus dels col·legis, etc… La voluntat de l’Estat Espanyol, però no era deixar que el poble votés lliurement, aquell 1 d’octubre, malgrat que hagués cridat als quatre vents que era un referèndum il·legal, que mai no es duria a terme i que si es duia a terme seria alguna mena de simulacre que no tindria la més mínima validesa jurídica. Feia aquestes afirmacions i, alhora, es preparava per a la repressió.

Entre les 7:15h i les 9:30h es van constituir els 8 col·legis electorals i les 35 meses que estaven previstes a Blanes. Entre aquest període de temps, però, les forces armades i policials espanyoles enviades al llarg de les setmanes anteriors a Catalunya com a punta de llança de la repressió i la por que l’Estat pretenia insuflar en l’ànim de la ciutadania, van començar a irrompre en col·legis electorals d’arreu. A les Comarques Gironines, es va veure com s’envaïa l’espai de Sant Julià de Ramis on estava previst que votés el President de la Generalitat, el M.H. Carles Puigdemont i Casamajó, i es destruïa tot, a la recerca d’urnes i material electoral. A Aiguaviva, la policia apallissaria i llençaria gasos lacrimògens als veïns i veïnes que esmorzaven pacíficament al davant de l’ajuntament. A certs districtes de la capital, Barcelona, a ciutats i barris del Barcelonès, es van produir escenes de violència injustificada i brutal; a Sant Carles de la Ràpita, les Terres de l’Ebre van ser víctimes també de violència policial qualificada com a desproporcionada per la immensa majoria dels mitjans de comunicació internacionals que cobrien la realització del referèndum amb neutralitat, amb imparcialitat, amb objectivitat i professionalitat. Els ulls del món van veure com és la maquinària repressiva de l’Estat i ningú no va dubtar que el poble de Catalunya havia tingut una actitud de lluita i de resistència pacífica: dignitat i valentia. Tot el matí i el migdia d’aquell 1 d’octubre a molts indrets de Catalunya es van segrestar més de 400 urnes, aproximadament 770.000 vots del cens que mai sabrem què havien votat o què haurien votat. Un escàndol internacional de primer ordre en el que se suposa que és una democràcia consolidada i avançada. L’Estat Espanyol queia, un cop més, en el pou de la història negra, profunda i amarga.

Blanes, però, mentrestant, es disposa va a votar amb la màxima normalitat. I ho va poder fer durant tot el dia, malgrat la ràbia, la solidaritat, la tristesa que sentia aquesta ciutadania decidida a decidir. En cap moment van deixar buits els col·legis. En cap moment es van deixar de protegir els drets civils que l’Estat Espanyol conculcava a cops de porra, amb gas pebre o amb gasos lacrimògens. Blanes va estar protegit democràticament pels ciutadans i les ciutadanes tot i que havia estat abandonat a la seva sort per l’alcalde que els fets van demostrar que es va negar a fer fàcil la votació que havia convocat legalment el Parlament de Catalunya,

I va ser així com, al Centre Cívic de la Gent Gran de la Plaça d’Espanya, per exemple, una multitud de gent que esperava pacient -com als altres col·legis electorals- que el cens universal i el web que el contenia funcionés amb una certa consistència, va poder votar.

Acabat el dia, de forma espontània, les persones que havien participat en aquell de votació situat a la Plaça que hom coneix “de la gent gran” i que oficialment rep la denominació de “plaça d’Espanya” van començar a anomenar-la “Plaça 1 d’octubre” i, ràpidament, per les xarxes es va adoptar el topònim com una realitat consolidada, com un fet, com una necessitat que aportava justícia i reconeixement als que havien rebut els cops i les empentes, les agressions sexuals i les bravuconades arreu, però també a tots els qui amb la seva actitud i dedicació havien organitzat, participat i convertit en un èxit el referèndum d’autodeterminació de Catalunya, al qual van poder votar 2.286.217 persones, el 43% del cens: una absoluta heroïcitat. Un nom aquest, “Plaça 1 d’octubre”, que assolia un valor simbòlic per a tots els qui compartien la felicitat d’haver votat i d’haver-ho pogut fer, a Blanes, sense violència, només amb la fortalesa de vèncer la por i el terror al llarg del dia.

Per tot això,

Es proposa al Ple de l’Ajuntament de Blanes l’adopció del següent acord:

Primer.- Substituir la toponímia de “Plaça d’Espanya” per la de “Plaça 1 d’octubre”.

Segon.- Modificar la senyalística pertinent.

Tercer.- Difondre fent ús de tots els mitjans de l’Ajuntament: web, ràdio, etc., del canvi de nom.

Quart.- Notificar el canvi de nom a l’Institut d’Estadística de Catalunya i a les institucions públiques competents.

 

 

ANTECEDENTS

Comunicació Ajuntament de Blanes:

El ple de Blanes, alterat per una picabaralla entre independentistes i unionistes.
L’alcalde va suspendre la sessió tot just començar, reprenent-se al cap d’una hora. Es van retirar totes les mocions, incloent-ne dues, una a favor i una en contra de l’aplicació de l’article 155. 

Blanes, 27 octubre 2017.- El ple municipal de l’Ajuntament de Blanes celebrat ahir al vespre va haver d’alterar sensiblement el seu contingut a causa d’una picabaralla a la sala quan tot just anava a començar la sessió. L’ambient ja s’havia començat a escalfar una hora abans de l’inici del ple, amb les dues concentracions que es van fer davant l’edifici consistorial.
Primer es van aplegar diverses persones per expressar el seu rebuig a les dues mocions que inicialment havia presentat al ple ERC, però que finalment ja s’havia acordat prèviament retirar de l’ordre del dia. S’hi demanava canviar la denominació de dos carrers: que la Plaça d’Espanya passés a dir-se Plaça de l’1 d’Octubre, i que l’Avinguda Joan Carles I es digués Avinguda de la República.
Els assistents a la primera de les dues concentracions, que defensaven la unitat d’Espanya i Catalunya, també van mostrar el seu rebuig a la pancarta que hi ha al balcó principal de l’Ajuntament, que reclama la llibertat dels presos polítics en al·lusió a Sánchez i Cuixart. Mitja hora més tard, a 2/4 de 7, es van afegir al mateix lloc els participants de l’altra concentració, de signe totalment contrari als primers.
En aquest cas, estava convocada pel CDR, el Comitè de Defensa de la República i reclamava tres principals reivindicacions: que s’aturin les accions derivades de l’aplicació de l’article 155, la defensa de les institucions catalanes, i que es posin en llibertat els presos polítics, en referència als presidents de l’ANC i Òmnium. Abans que comencessin les dues concentracions, l’alcalde de Blanes, Miquel Lupiáñez, es va adreçar als assistents de totes dues demanant-los que hi hagués respecte mutu.

Suspensió del ple i alteració de l’ordre del dia una hora més tard
Quan va ser l’hora de començar el ple municipal, a les 7 de la tarda, la sala estava a vessar de públic de totes dues bandes que, abans que entressin els regidors i regidores, ja havien dipositat sobre la taula dels càrrecs electes cartells i enganxines de les dues postures contraposades. Quan l’alcalde va retirar alguns d’aquestes elements i des del públic es va reclamar que encara en quedaven visibles, va esclatar una picabaralla verbal entre els seguidors de les dues bandes.
La cridòria va augmentar de nivell i virulència quan l’alcalde es va adreçar a dos dels regidors que mantenien sengles cartells demanant la llibertat de Sánchez i Cuixart, i els va demanar que el retiressin. Va ser llavors quan l’alcalde va decidir suspendre el ple, convocant als 21 regidors i regidores a una reunió d’urgència al despatx d’Alcaldia per decidir si s’ajornava la sessió definitivament, o bé es feia a  porta tancada, sense públic. Al cap de poc més de mitja hora els edils van tornar a entrar a la sala i el batlle va explicar que s’havia decidit ajornar l’inici a les 8 del vespre alterant el seu contingut: es van suprimir totes les mocions, així com l’apartat final de precs i preguntes del públic.
Aquest anunci va aixecar les ires d’una part dels manifestants unionistes, que van increpar l’alcalde acusant-lo de ser un ‘dictador’ i un ‘feixista’. A les vuit en punt es va iniciar la sessió plenària sense que ja no es produís cap altra altercat ni dins ni fora de la sala, on en tot moment van haver-hi tres agents i el cap de la Policia Local, Joan Garcia, els quals en els moments més àlgids de la picabaralla van intervenir per calmar els ànims, igual que també ho van fer alguns regidors.

1 Response

  1. Herraldex ha dit:

    Molt épic, molt maco… i molt soroll, per un no rés.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *