Blanes área protegida per l’escamarlà a cop de DOGC

La embarcacions de Gamba de Palamós acabaran la instal·lació de portes menys agressives amb el fons marí aquest setembre.

Deu de les disset embarcacions ja han substituït l’actual sistema d’arrossegament per un de nou que redueix l’impacte.

Imatge IG

 

INFORMA AGÈNCIA CATALANA DE NOTÍCIES.- La Confraria de Pescadors de Palamós (Baix Empordà) està acabant d’instal·lar unes noves portes a les embarcacions d’arrossegament de gamba per reduir l’impacte en el fons marí. Deu de les disset barques que es dediquen a la pesca d’aquesta espècie ja han canviar el sistema i la previsió és que tota la flota s’hagi renovat a finals d’aquest setembre. La mesura, anunciada l’any 2014, s’engloba dins el pla de gestió de la Gamba de Palamós. Un mètode de protecció que és únic a la Mediterrània. Aquests dies, científics del CSIC estan realitzant, a bord del buc Sarmiento de Gamboa, un estudi al litoral català per analitzar precisament l’impacte que la pesca d’arrossegament ha tingut als sediments marítims profunds. L’investigador científic del CSIC, Pere Puig Alenyà, ha explicat que la iniciativa de Palamós és pionera a Catalunya i que la voluntat és aconseguir que la resta de confraries es conscienciïn i canviïn els mètodes de pesca.

La confraria de pescadors de Palamós vol que tota la flota d’arrossegament que es dedica a pescar gamba compti amb un nou sistema de portes menys agressiu amb el fons marí. Actualment, de les 24 barques d’arrossegament que hi ha al port de Palamós, disset es dediquen a pescar gamba. El passat 15 de juny va començar un procés per substituir el sistema a les diferents embarcacions de manera acordada amb els propis pescadors. El termini s’acaba a finals d’aquest mes i una desena de barques, les més grans, ja el tenen instal·lat. El patró major de la Confraria de Pescadors de Palamós, Antoni Albalat, ha explicat que el canvi suposa una “gran inversió” per a les empreses. “Aquestes portes que no toquen al fons marí li porten un mes i mig de feina al nostre proveïdor”, assegura.

El canvi a la pesca d’arrossegament amb aquestes portes que no toquen al fons marí és una de les accions que els pescadors realitzen dins un pla de gestió de la Gamba de Palamós, únic a la Mediterrània. Una iniciativa que Albalat recorda que fa quatre anys van posar en marxa amb diferents mesures que volien desplegar per protegir a l’espècie. Durant aquest temps s’han instaurat malles més grans perquè les gambes petites se’n puguin escapar o la instal·lació d’uns sensors per recollir dades de l’erosió de la pesca d’arrossegament. La gamba és una espècia marina que s’alimenta a la zona del fons marí on hi ha sediments fangosos. L’erosió de les xarxes d’arrossegament al tocar el fons del mar danya tot aquest banc d’alimentació de la gamba. Per això, des de la confraria de pescadors han apostat per a fer aquest canvi. Inicialment, el pla de protecció de la Gamba de Palamós del 2014 preveia acabar amb l’arrossegament que “llaurava” el fons del mar el 2015, però s’ha anat retardant fins aquest 30 de setembre, actualment la data prevista d’acabament.

“La gamba és una espècie que s’alimenta d’uns organismes que estan en un sediment fangós que si no hi és, la gamba no té on trobar menjar”, explica Albalat. Aquest sediment sempre es regenera però amb aquest nou mètode encara es posarà més fàcil a les gambes trobar llocs on alimentar-se. Tot i això, Albalat deixa clar que aquests nou mètode no el fan per a reduir la durada de la veda. “Els períodes de veda no es preveu que siguin més curts i, a títol personal, crec que han de ser més llargs o que poden ser més llargs”, explica el patró major.

Aquest any, la veda va començar el gener després de Reis i es va allargar vuit setmanes. Una decisió que es pren en funció de les necessitats de regeneració del fons marí i de la pròpia espècie. Actualment, hi ha set caladors dedicats a la Gamba de Palamós: cinc d’aquests són exclusius per les embarcacions que surten del port del Baix Empordà i els altres dos són compartits amb Blanes (Selva) i Roses (Alt Empordà).

 

Un estudi sobre l’impacte al fons marí

Aquests dies, científics del CSIC estan realitzant, a través d’un pla espanyol de recerca, un estudi sobre l’impacte que la pesca d’arrossegament ha tingut en els sediments marítims profunds. L’actuació es realitza en diversos punts de la costa catalana a través del vaixell Sarmiento de Gamboa i un robot operat remotament. L’objectiu és tenir imatges reals de l’estat del fons marí. En el cas de Palamós, la confraria va decidir col·laborar en el projecte després de veure les reveladors dades d’uns estudis previs. L’investigador del CSIC, Pere Puig, ha explicat que els pescadors de gamba de Palamós han tingut molt clar des del primer moment que calia prendre mesures. De fet, segons Puig, no hi ha cap altra confraria a tot Catalunya que s’hagi compromès a canviar els mètodes de pesca més enllà de fer vedes als caladors. Puig diu que, de fet, més enllà d’aconseguir dades sobre l’estat del fons busquen tenir imatges que serveixin per “conscienciar” de la necessitat d’actuar. En el cas de la pesca d’arrossegament, l’investigador explica que les portes que tenen les embarcacions d’arrossegament malmeten el fons i hi causen un gran impacte. De fet, a les immersions que s’han fet a la zona de Blanes han pogut comprovar com els caladors nous –on abans no es pescava- estan molt “malmesos”. Per això, espera que la iniciativa que ha adoptat Palamós serveixi per convèncer altres confraries i aconseguir que en els propers anys totes les de Catalunya utilitzin aquests mètodes menys agressius. L’investigador diu també que, un cop totes les embarcacions de Palamós hagin incorporat el nou sistema de portes, seria “interessant” que d’aquí a un o dos anys es pogués tornar a fer un estudi cartografiat de la morfologia del fons per veure els efectes “positius” que la mesura ha tingut. “Tant de bo ells comencin a notar millores i els altres pescadors imitin el model”, ha remarcat. Pel patró major, la presència d’aquests científics del CSIC ha de servir “per saber si les mesures que hem pres fins ara són suficients o se n’han de prendre més”.

 

Nova reserva científica

Una altra espècie sobre la qual la confraria de Palamós vol augmentar la protecció és l’escamarlà. Fins ara, hi havia una reserva marina limitada a usos científics on els pescadors van acordar no pescar-hi més. “Són llocs especialment importants per la cria d’algunes espècies i va sortir de nosaltres que no hi aniríem a pescar”, recorda Alabat. El passat mes de maig van impulsar la creació d’una altra àrea protegida a la zona propera a Blanes. En aquesta zona, no s’hi podrà pescar i tindrà també usos científics. La previsió és que la protecció sigui efectiva a partir del mes de novembre quan es publiqui al DOGC i al BOE.

 

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *