Aznar ho te pelut a Blanes

Aprovada moció que declara persones non grates a Blanes els quatre de les Açores.

Moció presentada per ERC de Blanes al plenari de l’Ajuntament de 21 de juliol, aprovada per 17 vots a favor (ERC, CUP, ICV-EUiA, CiU, PSC -excepte un regidor absent-, Batega) i 3 en contra (PP i C’S).

trio-de-las-azores CIBERGWENZA

imatge CIBERGWENZA

 

  1. Moció que presenta el grup municipal d’ERC per exigir l’assumpció de responsabilitats en la guerra d’Iraq dels expresidents o caps de govern: George W. Bush, Tony Blair, José María Aznar López o José Manuel Durao Barroso, i declarar-los persones non grates a Blanes.Exposició de motius

El 20 de març de 2003, els Estats Units i el Regne Unit van atacar Iraq amb la col·laboració d’altres Estats, com Espanya i Austràlia. No hi havia cap resolució del Consell de Seguretat que autoritzés l’ús de la força, per tant, l’atac anava en contra dels principis de Dret Internacional Públic que estableixen la igualtat sobirana dels Estats, l’arranjament pacífic de les controvèrsies internacionals, la no intervenció́ en els afers interns d’un altre Estat i la prohibició́ de l’amenaça o l’ús de la força armada.

Aquest conjunt de principis es consideren Dret Consuetudinari general, tal com el Tribunal Internacional de Justícia ha afirmat en més d’una ocasió́.

El conflicte d’Iraq ha estat un dels més mediàtics dels últims temps, tan pel que fa als mesos previs a l’ofensiva militar com al primer període de la guerra i a la situació́ actual. A l’inici semblava que la pressió́ de la societat civil podria aturar l’atac, però̀, pel que sembla, la decisió́ ja feia temps que estava presa per la Casa Blanca. En aquell moment, milions de persones van al·legar que es tractava d’una guerra il·legal i il·legítima, ja que no es tractava d’una intervenció́ decidida i guiada per Nacions Unides, sinó́ d’un atac unilateral per part dels Estats Units, del Regne Unit i d’Espanya (i altres Estats col·laboradors) amb uns motius més que dubtosos; de fet, en aquell moment encara hi havia qui creia que l’objectiu principal eren les armes de destrucció́ massiva, però̀ a aquestes alçades ha quedat més que demostrat que no n’hi havia.

No cal que ens entretenim a detallar les conseqüències terribles d’aquell conflicte. Només recollim una mostra de les vides perdudes:

Entre el 20 d’agost de 2003 i el 2 d’abril de 2004 un total d’11 membres de les forces armades i del servei d’intel·ligència espanyol van morir a l’Iraq. Entre el 21 de març de 2003 i el 2 de desembre de 2009 un total de 179 membres de les forces armades del Regne Unit de la Gran Bretanya hi van perdre la vida. Entre el 21 de març de 2003 i el 25 de maig de 2016 un total de 4502 membres de les forces armades del Estats Units d’Amèrica han mort.

Un total de 10125 membres de les forces armades iraquianes van morir en un període comprès entre el març de 2003 i el 2011, segons les fonts de les agències d’informació i premsa. Tanmateix, les xifres reals són molt més colpidores: segons la prestigiosa revista mèdica Lancet els civils morts a l’Iraq entre 2003 i 2006 arribarien a 654.965: el 2’3% de la població!

Si mirem les despeses econòmiques fetes en la indústria de la guerra, només les dades dels Estats Units han suposat 806 bilions de dòlars.

A més, ningú no posa en dubte a hores d’ara que aquests morts, ferits, exiliats, aquesta generació destrossada, les tortures i brutalitats a què van ser sotmesos els ciutadans iraquians i d’altres països limítrofs als camps de la ignomínia com el dels Estats Units, a Guantànamo, han estat a la base de la proliferació del terrorisme de base islàmica internacional i molt especialment en el que ha suposat els darrers anys i suposa l’Estat Islàmic.

Aquest món que hem heretat és una perversa realitat que xoca de ple amb l’argument que els aliats van fer servir: “després de l’assalt el món serà mes segur”. Els atemptats de Madrid, Londres, París o Brussel·les en són la prova, d’aquesta seguretat? O els de Tunísia, Líbia o els de Bagdad, on hi ha regularment atemptats terroristes força sagnants, són la mostra d’aquesta seguretat?

Quines han estat les respostes dels estats atacants i dels dirigents que van mentir a la població mundial? Timides excuses, alguna petició de perdó i, molt sovint el silenci.

Accions com la de l’informe oficial i independent sobre la implicació del Regne Unit en la Guerra de l’Iraq (el conegut com informe Chilcot) , les resolucions del qual van ser exposades el proppassat 6 de juliol de 2016, han posat contra la paret l’exprémier britànic, Tony Blair i avalen totes i cadascuna de les protestes que es van dur a terme arreu del món.

Urgeix fer justícia i impedir que els responsables d’aquesta tragèdia humana visquin amb una desapassionada indiferència tot el mal que van provocar, com és el cas de l’expresident espanyol José María Aznar que va mentir, conspirar i conduir a la mort a ciutadans del seu estat i d’Iraq i encara avui no ha demanat ni perdó.

George Bush, viu tranquil·lament a Texas on es fa vell. Tony Blair es dedica a escriure llibres, a fer conferències i es conseller de diverses empreses, entre elles UI Energy, empresa sud-coreana amb contractes d’explotació de petroli al Kurdistan iraquià. De tant en tan rep algun honor o alguna medalla pels mèrits fets.

José Maria Aznar ha estat fitxat per diverses i importants empreses. Ha estat professor universitari i ha rebut honors, medalles i doctorats Honoris Causa.

José Manuel Durao Barroso, acumula càrrecs de prestigi a Europa i doctorats Honoris Causa.

La pregunta és: un cop reconeguda a totes llums la il·legalitat d’aquella guerra sagnant, fins i tot, un cop admès pels protagonistes que van mentir i manipular informes per aconseguir les aprovacions dels parlaments respectius…. qui pagarà per tants crims comesos i per tantes mentides? Quina ha de ser la resposta de la societat civil davant d’aquesta insultant prepotència?

Es proposa al Ple de l’Ajuntament l’adopció dels següent acord:

Primer. L’Ajuntament de Blanes DEMANA que el Congreso de los Diputados posi en marxa de manera urgent una comissió que investigui tots els fets precedents i derivats de la decisió del govern espanyol presidit per José Maria Aznar i de la qual se’n derivin totes les responsabilitats polítiques (i penals si s’escau) corresponents.

Segon. Manifestar el suport de l’Ajuntament de Blanes a les accions que tant el Parlament de Catalunya com el mateix Congreso de los Diputados puguin portar a terme per esclarir els fets i demanar responsabilitats a les persones implicades.

Tercer. Considerar l’expresident José Maria Aznar responsable directe i coadjuvant en els delictes que puguin haver comès els presidents que van ordenar l’atac a l’Iraq el 2003.

Quart. Declarar els expresidents George W. Bush, Tony Blair, José María Aznar i José Manuel Durao Barroso persones non grates a aquest municipi, com a màxims responsables de dur els Estats que presidien a la guerra d’Iraq.

Cinquè. Fer arribar aquest acord al Parlament Europeu, al Govern d’Espanya, al Congreso de los Diputados i al Parlament de Catalunya.

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *