Amputació Digital. Per MATILDE NURI i ESPONA

Tastet del llibre: He d’anar-me’n

Col·lectiu: Cornèlia Abril

Edicions Els Llums

 

Constret SANZSOTO

Imatge Carme Sanzsoto. 

 

 

III. Tercera entrevista de feina

Vostè pateix una minusvalidesa lleu. Encara bé. Em fa pensar en aquell pianista d’edat provecta que, a causa d’un ictus, va quedar amb la mà dreta ben balba. Era impressionant veure com arribava en cadira de rodes als escenaris, ajudat d’un auxiliar. Es prenia el temps que li era necessari. S’acoblava al seient, fins a sentir-se del tot còmode davant el teclat. Es feia arremangar les mànigues de la jaqueta. Movia els dits de la mà esquerra. Més tard, els dits de la mà mig paralitzada. Amb sentit i consciència històrica, acaronava les tecles d’un piano Graf. D’aquell teclat, n’extreia sonoritats puríssimes. Amb els ulls tancats, ningú escoltava un disminuït físic. Cap oient era capaç de percebre l’inconvenient d’aquell handicap. Després de dos minuts d’haver començat a tocar, amb el seu estil inconfusible i amb gran riquesa tècnica, el pianista posava en escac i mat totes les deficiències del seu cos fet malbé. Li asseguro que no hi havia forma humana d’esbrinar quina de les dues mans era imperfecta. Sí. Allò era interpretació en viu. Pura eufonia. La melodia obrava el fet prodigiós. Ho entén, que, com feia aquest intèrpret que li explico, també vostè ha de reeixir en els reptes musicals que es proposi?

You may also like...

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *