5 senyores llegint Pla

S’aixeca el teló. Escenari fosc amb les protagonistes assegudes a taula. Projector: imatge de Pla. En un dels costats de la pantalla contrallum ombra…

pla3fotoaroger3

Imatges AITOR ROGER

 

El 30 de novembre de 2016 a 1/4 de 9 del vespre Montserrat Soliva Torrentó i Joan Sureda Casamor presenten al Teatre de Blanes “Llegir Pla”, una idea de lletraminúscula, amb guió d’Elisa Sola Ramos, que està protagonitzada per quatre lectores: Isabel Brunet Conchs, Assumpta Duñó Martin, Joanna Fernández Berney, Alèxia Roura Valls i una conductora: Elisa Sola Ramos.

 

 

isabel-brunet-aitor-roger

ISABEL BRUNET CONCHS

Diari de Blanes: Qui és Isabel Brunet Conchs?

Isabel Brunet Conchs: En aquest cas, una aprenenta d’actriu. Sóc funcionària de l’Ajuntament de Blanes i treballo a la Biblioteca Comarcal de Blanes.

DdB: Quin Pla ens presentes?

IBC: Us presento el Pla més intel·lectual. El Pla de les sentències. El conservador racional. El Pla que detesta la banalitat i l’afectació cultural. En un petit moment de l’obra, el Pla més sensible, el Pla poeta.

DdB: Aquest Pla s’adiu amb el teu caràcter?

IBC: No necessàriament. De vegades puc compartir aspectes de la vida, opinions però, no!

Em trobo còmoda amb el Pla que represento.

DdB: Quin secret de l’espectacle ens pots explicar?

IBC: Aquest espectacle representa un esforç per part de molta gent. Suposo que algun secret tenim, però si l’expliqués deixaria de ser-ho.

DdB: Quin llibre de Pla ens recomanes?

IBC: El carrer Estret. Potser perquè la meva mare tenia un cosí germà barber al carrer Estret de Palafrugell. La meva família materna és empordanesa. La vida d’un poble imaginari de Catalunya, Torrelles i d’un carrer, el carrer Estret des del punt de vista del nou veterinari del poble i de la seva minyona.

DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

IBC: Fa uns anys vaig conèixer en Joan Adell, en Ramon Freixenet i la Carme Santacatalina en diferents actes que es van fer a la Biblioteca.

Vaig tenir l’honor de presentar El Nàufrag i el Mossèn de les Putes a en Joan Adell i Hermano Negro a en Ramon i la Carme

 

 

assumpta-duno-aitor-roger

ASSUMPTA DUÑÓ MARTIN

Diari de Blanes: Qui és Assumpta Duñó Martin?

Assumpta Duñó Martin: Sóc de Blanes, tinc 55 anys, estic casada, tinc 2 fills i em dedico professionalment a l’agricultura en una petita empresa familiar que també té una parada al Mercat del passeig de Dintre on hi venem els nostres productes

DdB: Quin Pla ens presentes?

ADM: El Pla interessat amb la vida tranquil·la per poder gaudir de la natura

DdB: Aquest Pla s’adiu amb el teu caràcter?

ADM: A mi també m’agrada molt gaudir de la natura i, sobretot, mirar el mar, escoltar-lo; podria passar hores mirant el mar.

DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

ADM: Hi col·laboro quan m’ho demanem i és un plaer.

DdB: Què no t’hem preguntat que t’agradaria contestar?

ADM: Us esperem al teatre i crec que gaudireu tant com jo

 

 

joanna-fernandez-aitor-roger

JOANNA FERNÁNDEZ BERNEY

Diari de Blanes: Qui és Joanna Fernández Berney?

Joanna Fernández Berney: Vaig néixer a Tordera el 24 de juny del 1968, actualment i des de l’any 1998 sóc la directora de ràdio Blanes, he estat la presentadora dels informatius de TV Blanes del 1998 al 2012, i els meus inicis en el món de la ràdio van ser a Ràdio Tordera. Allà és on vaig descobrir la meva vocació i passió pel món de la comunicació

DdB: Quin secret de l’espectacle ens pots explicar?

JFB: No hi ha cap secret, s’ha de venir a veure i, sobretot, escoltar.

DdB: Quin llibre de Pla ens recomanes?

JFB: El carrer Estret

DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

JFB: Doncs, sincerament, és la primera vegada que tinc el privilegi de tenir relació directa amb els membres de lletraminúscula. Ha estat una experiència personal molt enriquidora

 

 

alexia-roura-aitor-roger

ALÈXIA ROURA VALLS

Diari de Blanes: Qui és l’Alèxia Roura Valls?

Alèxia Roura Valls: Sóc diplomada en Empresarials i treballo a l’Administració local amb temes de Medi Ambient. Tinc interessos culturals diversos entre els quals destaquen especialment la literatura (la poesia és la meva debilitat), la música i el teatre. Per tant, em resulta fàcil involucrar-me en propostes que integrin algunes d’aquestes tres disciplines. Participo en espectacles com “Llegir Pla” o bé “Pastors i Misteris” de Pere Puig i Llensa, que integra versos, cançons i posada en escena, i que enguany presentarà novetats importantíssimes, una mirada diferent i igual de compromesa amb l’autor, com “Llegir Pla” ho està amb l’escriptor empordanès.

DdB: Quin Pla ens presentes?

ARV: En aquest espectacle el meu paper és més “teatral”, si se’m permet de qualificar-lo així. D’entrada, llegeixo un text on Pla es descriu a si mateix. Ell, de fet, s’autodefinia com un tipus anticonvencional. Es tracta d’una descripció fresca i descarada. Pla parteix de la seva fisonomia física per arribar a descriure aspectes de la seva personalitat; un bon inici que ens acosta al personatge per, més tard, poder descobrir a través dels textos que llegeixen les meves companyes l’animal literari en què Pla es converteix pàgina rere pàgina. Les lectures aniran captivant i submergint el públic en un univers interessantíssim. Cap al final de l’actuació em poso en la pell de diferents testimonis que van conèixer l’escriptor i que li dediquen unes ratlles; i acabo la meva intervenció amb dues frases delicioses de Consuelo Robles, una dona vinculada amb Pla els temps darrers, que es converteix en un brevíssim però entranyable record sobre el personatge.

DdB: El Pla teatral s’adiu amb el teu caràcter?

ARV: Pla, com Dalí –del qual era amic-, i molts d’altres artistes, acostumen a construir-se un personatge mitjançant el qual presentar-se al món. Pla no va escriure teatre però igual que molts fragments de les seves narracions poden semblar un quadre, d’altres passatges podem imaginar-hi un vodebil o bé tancar els ulls i visualitzar escenes que bé podrien succeir-se rere el teló d’un teatre. És un autor tan “multidimensional” com us explicarà l’Elisa al llarg de l’espectacle, tan polièdric, que permet mil jocs i múltiples possibilitats de lectura. En el meu cas, Pla s’autodescriu amb l’acidesa i la ironia que li són pròpies, mitjançant una naturalitat que flueix i atrapa tant pel que diu com pel que no diu, com passa amb les grans figures literàries. Personalment, crec que el tarannà planià, el caràcter planià que ha transcendit a la llum pública i en el qual ara no entraré, està lluny de la meva personalitat. En el text parlo (de fet, Pla és qui parla) del sorgiment de la teoria de la seva “frivolitat cínica”. En cas que fos certa, ni en aquest aspecte ni en d’altres, Pla i jo tindríem massa a veure. Probablement per això llegir-lo em resulta un repte fantàstic

DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

ARV: Vaig participar amb lletraminúscula al “Blanes poètic literari”, acte on es van llegir fragments d’obres d’autors blanencs. Justament, vaig participar-hi amb un text d’en Ramon Freixenet, director de “Llegir Pla”

DdB: Què no t’hem preguntat que t’agradaria contestar?

ARV: Només voldria aprofitar per agrair a en Ramon Freixenet i la Carme, la seva dona, la seva iniciativa i determinació, i a en Joan Adell per acompanyar-nos amb tant d’afecte en aquest procés. I a les meves companyes per la intensitat justa i necessària amb què ens transporten amb emoció continguda però latent, ratlla rere ratlla, a llocs desconeguts per a molts que paga la pena de conèixer

 

 

elisa-sola-aitor-roger

ELISA SOLA RAMOS

Diari de Blanes: Qui és l’Elisa Sola Ramos?

Elisa Sola Ramos: Sóc de Blanes, vaig cursar Filologia Hispànica i Filologia Catalana, i des del 1987 sóc la responsable de l’Oficina de Català de Blanes. Estudiar la llengua és la meva professió, però també és la meva passió.

DdB: Quin es el teu rol a l’espectacle?

ESR: En sóc la conductora.

DdB: Has confegit el guió de l’acte. Com està articulat?

ESR: El guió respon a una aproximació a la vida i l’obra de Josep Pla a partir dels seus textos. La idea és que Pla s’expliqui per ell mateix. El que he fet és marcar una ruta i buscar fragments de l’obra de Pla que plasmin tot el que volia dir sobre l’autor: com enfoca l’ofici d’escriptor, les claus del seu estil, les influències literàries, la vida amorosa… Pla va escriure en primera persona i, per tant, explica moltes coses sobre ell i sobre l’opinió que tenia de moltes coses, tot i que, curiosament, hi ha molts aspectes que silencia.

DdB: Quin secret de l’espectacle ens pots explicar?

ESR: Els secrets no s’expliquen (rialla). Convido a tothom que vingui a veure’l i que es deixi seduir per un Pla que és un seductor de mena.

DdB: Quin llibre de Pla ens recomanes?

ESR: Home, n’hi ha molts per triar dels 46 volums de la seva obra completa, però jo recomanaria la lectura d’El quadern gris. És un llibre fantàstic, de capçalera! Un llibre que traspua el tempo de la conversa dels homes d’aquest país d’un altre temps. A mi m’apropa a la conversa amb el meu pare i amics que tinc i que tenia d’aquesta edat. És fascinant! D’una banda és com submergir-se en el món d’abans, entrar en una màquina del temps, i d’altra banda és absolutament actual per les reflexions que fa sobre l’ànima i la naturalesa humana. Un clàssic, vaja!

DdB: Quina és la teva relació amb lletraminúscula?

ESR: Conec en Ramon Freixenet i la Carme Santacatalina des de fa molt de temps perquè han estat alumnes de l’Oficina de Català i a en Ramon li he llegit força coses. En Joan Adell no l’he tractat tant, només l’he llegit. Són unes persones molt actives culturalment parlant i sempre tenen curiositat per fer coses noves. En aquest sentit, són d’una joventut extraordinària.

DdB: Per què vas acceptar formar part d’aquest espectacle?

ESR: Doncs per curiositat i per fascinació del personatge i la seva literatura. Jo no sóc una especialista en Pla, però em va interessar de capbussar-m’hi per difondre la seva obra i la seva literatura, potser per deformació professional! Fa gairebé 30 anys que treballo a l’Oficina de Català de Blanes i una de les meves feines és la divulgació lingüística i cultural. En fi, a mi el personatge m’atrau per molts motius: a banda del tempo de la conversa amb la gent d’abans, Pla m’aporta la reflexió sobre la naturalesa humana, la llum del Mediterrani, el blau del mar i el verd dels pins, el so de la tenora, l’Empordanet i la Costa Brava. Diria que la mateixa ignorància sobre Pla em va fer acceptar una aventura d’aquestes dimensions! (rialles).

***

L’adjectivació “arriscada i divertida” és el toc de gràcia més personal d’en Pla que produeix sorpresa, desconcert o admiració per part del lector. DdB per a totes: Podeu donar-nos uns exemples?

IBC: Parlant dels jueus d’Amsterdam, Pla diu: “aquesta gent bruna, d’ulls negríssims, arrissada i turbulenta, és com un sofregit de ceba, cremat, escampat sobre un porcell daurat i rosa”.

ADM: D’una embarcació que s’enfonsa, diu: “el Fedon s’escorà sensiblement i inicià una submersió dolça, lenta com un carquinyoli en remull que es desfà, estovat dins un vas d’aigua”

JFB: D’un estat d’ànim diu: “tinc la fatiga d’un excés d’aire lliure”

ARV: També hi veiem tocs superrealistes: “el mestral fa voleiar la cua dels gats”

ESR: I imatges estètiques: “una ombra de vi rosat tremolant a la nina de l’ull”

***

DdB per a totes: Quin és l’estat de la cultura a Blanes?

IBC: No hi ha progrés en un municipi sense un desenvolupament cultural significatiu. És la inversió més urgent i a la llarga, la més rendible.

En matèria de Lectura Pública, Blanes compta amb un equipament important.

Potser caldria conservar i difondre més el patrimoni, donar suport a les entitats culturals i potenciar els artistes locals, en l’àmbit literari i artístic. S’hi inverteix, però mai no és suficient.

ADM: Hauria de millorar

JFB: Personalment crec que molt bona. Blanes treballa i aposta per la cultura, és un poble molt actiu.

ARV: La cultura blanenca es troba en un moment dolç. Penso que tenim tendència a l’excés d’autocrítica o autoexigència, de vegades, en contraposició amb d’altres àmbits on sovint pequem del contrari. Des del punt de vista de la creació, de la part emissora de cultura, estem força ben provistos: tenim escriptors contínuament premiats, músics també premiats més reconeguts a fora que aquí, conjunts corals, pintors molt notables i artistes diversos que exposen, arquitectes amb ganes d’impulsar noves idees, grups de teatre, clubs de lectura, aules didàctiques regulars, equips de gent compromesa amb la cultura en un sentit ampli com lletraminúscula, etc… I si no hi hagués demanda no hi hauria oferta, però em fa l’efecte que la balança està descompensada. La part receptora de la cultura oferta hauria de créixer: quants cops deixem d’anar a la inauguració d’una exposició, a una conferència o a una funció al Teatre de Blanes amb excuses diverses… El Teatre rarament s’omple… És aquesta conscienciació col·lectiva com a subjecte cultural adult i responsable que crec que caldria potenciar.

ESR: Crec que a Blanes es fan moltes coses, i coses interessants, eh? Hi ha un moviment associatiu cultural molt actiu, però als actes sempre hi falta gent. Personalment, m’agradaria que es llegís més, que assistís més gent a les conferències, als concerts… I que la franja d’edat dels assistents fos més baixa que la que hi ha ara, però suposo que això és la carta als reis i que no és una mancança només de Blanes sinó del país en general.

 

DdB per a totes: Per què hem de llegir?

IBC: Per evitar ser uns ignorants. Llegint evitarem, en bona manera, que cap interpretació se’ns pugui imposar i podrem defensar-nos amb els nostres arguments.

ADM: Doncs llegint, a part de passar-nos-ho bé, s’aprenen moltes coses; només cal trobar la lectura apropiada per a cada moment

JFB: Doncs perquè és una font d’aprenentatge i creixement personal constant, és una manera d’enriquir la nostra vida

ARV: Llegir no és una necessitat de vida o mort, però m’agradaria que fos una necessitat vital per a tothom. Llegir ens fa més savis i més rics i, per tant, ens proporciona eines per a l’exercici de la llibertat i per al foment de la felicitat. Una societat que llegeix és, de ben segur, una societat més feliç

ESR: Mira, jo et contestaria amb una cita de Joan Fuster, que trobo preciosa:

No sols la riquesa de pensament d’una persona, sinó també la seva complexitat de matisos sentimentals, depenen del lèxic que domina i dels seus recursos sintàctics. Pensem i sentim en la mesura que ens ho permet la nostra llengua”. Joan Fuster (Sueca 1922-1992)

Mira si és important llegir: llegir ens fa més persones!

 

DdB per a totes: Si els nord-americans llegissin Pla, Trump seria president?

IBC: Lleuger contestar això! En tot cas, Donald Trump ha promès recuperar “el somni americà” que ve a dir que ”amb esforç i determinació tothom pot aconseguir el que es proposi”. Qui sap què hi ha de Pla en aquest somni?

El que sí que està clar és que hi ha un abisme entre la cultura catalana i la nord-americana.

ADM: No ho sé, a la política passen coses molt estranyes ….

ARV: Trump no seria president si el sistema d’escrutini als Estats Units (per col·legi electoral) no fos el que és… Clinton va acumular 2 milions més de vots populars.

Una societat que llegeix és més sàvia i més feliç, deia, i llegir passa òbviament per Pla i per moltíssims d’altres clàssics…

Per relligar-ho amb Pla, que és el que pretén la pregunta, puc dir que potser als Estats Units probablement els passi el que que ens passa a Catalunya en paraules de Pla a “El carrer estret”: “ El paisatge és l’única cosa que en aquest país no falla mai”

ESR: Home, és impossible contestar aquesta pregunta. El que sí que sabem –i ell mai no se’n va amagar- és que Pla era un conservador i que volia preservar el sistema i l’ordre de la seva classe social, la pagesia benestant. Si em permeteu, citaré un fragment en què parla dels immigrants andalusos que marxaven cap a França, abans de l’esclat de la Guerra Civil. Sobre aquests emigrants, de camí cap a França, diu Pla:

…La misèria els ha formats d’una manera granítica i incommovible. No tenen pas l’aire de sentir cap curiositat ni d’afectar-se per qualsevol cosa. Com més pobres, més indiferents –i més enyoradissos. Arribaran en un d’aquests pobles agradables, pròspers, abundants, i es posaran a plorar, enyoraran la ceba dura i l’all infecte, el pa negre, el vi agre, el matalàs suat i dur com una pedra. Trobaran que els trens van massa de pressa, els molestarà la cortesia de la gent, que les coses siguin una mica més netes i polides. Enyoraran el tren botijo, que els homes no siguin més tíos, que les cases no siguin més decrèpites. Per a emigrar, escassa categoria”.

Així de contundent sobre segons quins temes s’expressava Pla. De fet, és tot un personatge, que val molt la pena de conèixer, un geni de la paraula, del ritme literari, de la creació artística.

 

DdB per a totes: Diu Pla “És molt més difícil descriure que opinar. Infinitament més. En vista de la qual cosa tothom opina” Pregunta facileta. Opineu de l’espectacle. Per què hem de venir a veure-us?

IBC: Heu de venir!!! Parlar de Josep Pla és parlar del testimoni de la història i la cultura del nostre país.

ADM: Perquè us ho passareu bé i gaudireu, que això sempre va bé.

JFB: Ostres, doncs perquè de ben segur crec que descobrireu un altre Josep Pla que possiblement no coneixíem. A mi m’ha passat.

ARV: Si teniu ganes de deixar-vos tocar per les coses boniques, si us ve de gust descobrir el Pla escriptor que us és presentat d’una manera tan pedagògica i directa, i si voleu emocionar-vos amb literatura de la bona, “Llegir Pla” és una oportunitat que no podeu deixar perdre.

ESR: Per amarar-vos de Pla, per sentir-lo parlar amb unes veus extraordinàries. Les lectores han donat vida a Josep Pla amb una veu i una intenció que enamora. Tot un plaer poder-se submergir dintre de l’univers planià d’una força creativa tan brutal. El que ha de fer l’espectador que vingui és relaxar-se, escoltar i seguir l’explicació. Jo crec que s’ho passarà molt bé i que marxarà pensant que ha de posar un llibre de Pla a la tauleta de nit.

***

Acabem l’entrevista amb un retrat de Josep Pla per Josep Pla:

“Jo sóc un conservador, perquè sempre m’ha semblat absurd que els homes afegeixin les seves facultats intel·lectuals i la seva força material a l’incessant treball de destrucció que realitza constantment i implacablement la naturalesa. No hi ha necessitat, em sembla, de matar prematurament i abans d’hora ningú, si la naturalesa es dedica a aquesta feina d’una manera tan ordenada i perfecta”

You may also like...

1 Response

  1. lletraferit ha dit:

    L’art i la literatura no són més que un fenomen d’ordre ab­so­lutament secundari de la xarxa de fets vivents que es ma­nifesten en la vida en comú

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *