7 de març de 2018
by Descosida
0 comments

Juntes farem nostra la nit

Cada any, al #8M, cuso alguna cosa per celebrar el dia de la #vagafeminista. I aquest any no podia faltar (encara que arribo, com és habitual, derrapant).

Els anys anteriors vaig cosir aquesta faldilla, i aquest vestit.

La samarreta d’avui és una versió de la hontza, molt simplificada. Mil gracias por el patrón!!

I la frase, és del poema de la Maria Mercè Marçal, la “Cancó de fer camí”. Podeu veure una versió que m’encanta aquí.

I amb aquesta samarreta, participo una setmana més al #MiMi de @malascostureras

I demà… vaga! Ens veiem als carrers!

19 de febrer de 2018
by Descosida
0 comments

Pijama mariner

Hola! Avui vaig amb una entrada curteta, que faig tard a tot arreu 😉

Aquest pijama el vaig cosir fa força temps, però mai trobo el moment per fer-li fotos.

El pijama està fet amb una tela triada per ell, vàrem anar a la botiga i li va encantar! El missatge està fet amb vinil reflectant, així que brilla per la nit… em va ajudar a pensar què li posàvem la seva germana així que és una obra col·lectiva totalment 😉

El patró és el supeusat steampunk de l’Ottobre (aprofito per enllaçar al blog de fans de l’ottobre) i com que és dilluns també ho faig al #menudainspiración de @lapantigana. Heu passat per allí a inspirar-vos?

 

8 de gener de 2018
by Descosida
3 Comments

Frida Kahlo, o la samarreta més xula del món

O això és el que pensa la meva filla 😉

Vàrem fer aquesta samarreta a l’estiu, utilitzant una il·lustració recreada amb la Frida Kahlo que vaig trobar a internet (ho sento molt perquè no sé qui és l’autor/a). És molt xulo i tot i que jo patia perquè té molts detalls, amb la silhuette va quedar perfecte. Això si, vaig estar mooooolta estona “pelant” vinil. També estic enamorada de la meva planxa per vinils, queden perfectes 😉

Les lletres no es veuen bé del tot però és la superconeguda frase de la Krida: “Pies para qué os quiero, si tengo alas para volar”. Amb aquest text, vàrem pensar que quedaria molt bé fer l’esquena usant un retall que em quedava de tela de núvols… (i de pas, aprofito retalls).

El coll el vàrem decorar amb uns “ollaos” de color, ens va agradar el resultat així que el repetirem 😉

El patró és el de la samarreta Pomelo, de Mi rincón de Mariposas, que he usat aquí i aquí. Ens agrada molt aquest patró, moltes gràcies!

I aprofito que és dilluns per penjar-ho al menuda inspiración de La Pantigana.

6 de desembre de 2017
by Descosida
3 Comments

Cada dia amb el cor més obert

… i el puny més tancat.

 

Aquesta és una frase que vaig llegir en una il·lustració del Turu que em va agradar molt, i que he adaptat per fer-me un vinil a aquesta samarreta que fèia temps que em rondava pel cap. M’encanta poder fer vinils amb aquest nivell de precisió, és una passada!

La samarreta és una plantain de Deer and Doe amb la part de davant igual que la de darrera, i per tant, queda més escotada a la part de l’esquena. Li he posat la cinta, de la mateixa tela, com a decoració, i m’agrada el resultat.

La tela és preciosa, de Cal Joan, no em pot agradar més.

I aprofito que avui he trobat un moment per fer les fotos i publicar-les, per participar al MiMi del club Malas Costureras. Quina emoció tornar a participar, en una setmana molt complicada per mi! Abraçades!

 

28 de setembre de 2017
by Descosida
3 Comments

Indesinenter

Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.

 

Indesinenter és un adverbi llatí que vol dir sense parara, incansablement i és el títol d’un poema d’Espriu que va musicar Raimon.

Va ser una cançó molt cantada, molt sentida, durant la dictadura, i és una cançó que sempre ha estat lligada a la història de la meva pròpia família. I no he trobat una paraula que pugui resumir tant bé el moment en el qual ens trobem avui. Per mi Indesinenter també significa el despertar d’un poble, sense tornada enrere perquè fa més por que no canviï res.

Tenia pensada una altra samarreta per aquest vinil, però també em fèia molta il·lusió participar en el darrer RUMS amb aquesta samarreta Sewing Camp.

És una samarreta que em porta molts bons records, ja que la portava Saiziland al Sewing Camp. Era comprada i com que va agradar molt, unes quantes vàren treure el patró. Gràcies!!!! Ara ella ha organitzar un “cose conmigo” i ens ha regalat el patró. No és molt del meu estil però els peques diuen que queda molt bé, així que potser me l’acabo posant més del que pensava. Està feta amb una tela ecològica (ratlles) que vaig comprar fa anys a Califòrnia i la lila diria que és de Cal Joan.

Tots els colls i acabats estan cosits amb l’agulla doble amb fil verd i lila.

I sobretot, no vull acabar aquesta entrada sense acomiadar-me del RUMS i agraïnt-li molt a Mara tots aquest dijous compartits amb bona companyia i bones mestres. Gràcies!!!!

17 d'agost de 2017
by Descosida
6 Comments

Prefiero vivir a granel

El hipermercado cerró los ultramarinos y mató las conversaciones de barrio. El autoservicio dejó las compras sin balanza y sin palabras. Prohibido bromear con la cajera que se forma cola. Hay cajas rápidas para los que llevan pocos productos y ya hay cajas en las que te cobras tú mismo.  Las lechugas vienen en bolsa y deshojadas. Las manzanas maduran en bandejas de plástico rígido.

Éste es un mundo empaquetado, enlatado, etiquetado, clasificado, embotellado, precintado, embolsado, plastificado, deshuesado, desgrasado, pelado, precocinado y loncheado. Un mundo no retornable de PVC, Pet, Tetrabrik, aluminio, poliestireno expandido y mil tipos de plástico. Una vida insostenible, marcada, como nuestros productos, con fecha de caducidad.

El progreso es aséptico. Escrupuloso. Exacto y desapasionado. Yo prefiero vivir a granel. Comprar al corte. Que vuelvan las hueveras y el vermut de barril. Los mercados y los mercadillos. Conocer a quien regó los tomates. Rellenar sifones y devolver los cascos. Comprar lento, charlar y perder el tiempo.

No quiero una vida envasada al vacío. Aspiro a ser parte de un mundo imperfecto e inexacto. Amar a granel. No dosificar los besos. Derrochar abrazos. Reír a puñados. Hacer manojos de caricias y gastarlos sin recato.  No dar las gracias ni pedir perdón con cuentagotas. No poner etiquetas. Gastar la amistad a raudales. Soñar sin rigor y sin medida.

Comerme la vida a bocados y atragantarme de ella.

Aquest text, de Guillermo Viglione sempre m’ha encantat, així que vaig decidir fer-me una samarreta “recordant-me” que cal viure a dojo, intensament.

Samarreta Aruroa de La Pantigana (m’encanta aquest patró) i tela de Cal Joan. El vinil és un vinil flock, xulo però que em va costar molt de tallar, vaig acabar fent-ho amb el cutter. I com que avui és dijous, és RUMS, així que aprofito per enllaçar!

 

 

 

3 d'agost de 2017
by Descosida
0 comments

I una altra samarreta YSI

Aquesta samarreta m’agrada molt!

Ja l’haureu vist mil cops a les xarxes socials, i també la vaig publicar en la meva entrada de fa dos dijous, però és que m’encanta la forma de l’esquena! El patró és gratuït i el podeu trobar aquí. Mil gracias Imilce!!! Me gusta mucho, como todos tus patrones!

Aquest cop, usant pedaços de tela que tenia per casa, que estic en mode “reciclatge i buidatge” de teles. L’única modificació que li he fet al patró és fer-li els tirants una mica més estrets.

A la part de darrera li he posat una estrofa d’una cançó de l’Ovidi, però és de color verd fosc i no he aconseguit que es vegi bé amb les fotos del mòbil. I això que l’entorn és espectacular, a Navarra, on estic uns dies d’acampada!

I amb aquesta entrada curta, m’acomiado per uns dies de les xarxes! Aprofito per enllaçar al RUMS i també al #enráyate de la Pantigana.

 

 

 

 

19 de juny de 2017
by Descosida
0 comments

L’agroecologia refreda el planeta

El meu company, agroecòleg, acaba de tenir una nena, i jo tenia ganes de cosir-li alguna cosa per donar-li la benvinguda al món. I mentre feia el vestit, em preguntava quin món li estem deixant a aquests peques que arriben ara. D’ahí, i la tela de pingüins, em va venir la inspiració de posar-li una frase que vol reclamar que hi ha molts tipus d’agricultura, i que l’agroecologia i l’agricultura pagesa refreden el planeta. Per tant, quan triem un model agrícola o altre, també estem avançant per la justícia ambiental, o fent tot el contrari.

Les fotos no m’han quedat gaire bé, a veure si  n’aconsegueixo de millors!

La tela de pingüins és molt xula, de Cal Joan, i la de punys és de La Pantigana.

El patró és el California Surfing de l’Ottobre, així que aprofito per enllaçar al blog de fans.

I com és dilluns, també enllaço al menuda inspiración, de La Pantigana.

Bona setmana!

 

9 de març de 2017
by Descosida
2 Comments

Vestit 8 de març

Bé, de fet, 9 de març, 10 de març… i és que tots els dies hem de seguir reivindicant els nostres drets.

Eva de 40 moments ens va convidar, com cada any, a cosir alguna costura reivindicativa pel 8 de març. I jo des del primer moment ho vaig tenir clar: tant el patró com el missatge. No sé si es veu molt bé (és el que té quan les fotos les fa una fotògrafa de 7 anys): ENS VOLEM LLIURES I AMB VIDES DIGNES.

Mola l’escot, crec que repetiré segur. L’he tancat una mica amb uns snaps grocs.

Vestit fet amb la samarreta Lady Mariella, i afegint-li una cintura i la faldilla…. no es veu gaire bé l’escot, a veure si li faig una altra foto més de prop…

I aprofito per enllaçar al RUMS d’aquesta setmana!

 

2 de març de 2017
by Descosida
7 Comments

Herringbone

Fa molts dies que vaig fer aquesta faldilla, però no he trobat un moment per fer les fotos per publicar-la. I de fet, ha sigut una faldilla “en construcció permanent”: al principi era molt més oberta (més fidel al patró original, el Herringbone de l’Ottobre), no tenia la frase en vinil,…I poc a poc he anat personalitzant-me-la: l’he tancat més per poder-me-la posar també a l’estiu sense pantalons o malles a sota, li he posat la frase en vinil que la fa més “meva”,…

M’ha agradat molt cosir-la, i me la poso moooolt. A més, està feta totalment amb retalls i teles reciclades de pantalons que he anat recollint… així que a sobre, és gratis! I és que últimament penso que tinc massa roba, i prefereixo reciclar a comprar teles noves…

I aprofito que encara és dijous per publicar-la al RUMS… i també al blog de fans de l’Ottobre.