8 de gener de 2018
by Descosida
3 Comments

Frida Kahlo, o la samarreta més xula del món

O això és el que pensa la meva filla 😉

Vàrem fer aquesta samarreta a l’estiu, utilitzant una il·lustració recreada amb la Frida Kahlo que vaig trobar a internet (ho sento molt perquè no sé qui és l’autor/a). És molt xulo i tot i que jo patia perquè té molts detalls, amb la silhuette va quedar perfecte. Això si, vaig estar mooooolta estona “pelant” vinil. També estic enamorada de la meva planxa per vinils, queden perfectes 😉

Les lletres no es veuen bé del tot però és la superconeguda frase de la Krida: “Pies para qué os quiero, si tengo alas para volar”. Amb aquest text, vàrem pensar que quedaria molt bé fer l’esquena usant un retall que em quedava de tela de núvols… (i de pas, aprofito retalls).

El coll el vàrem decorar amb uns “ollaos” de color, ens va agradar el resultat així que el repetirem 😉

El patró és el de la samarreta Pomelo, de Mi rincón de Mariposas, que he usat aquí i aquí. Ens agrada molt aquest patró, moltes gràcies!

I aprofito que és dilluns per penjar-ho al menuda inspiración de La Pantigana.

6 de desembre de 2017
by Descosida
3 Comments

Cada dia amb el cor més obert

… i el puny més tancat.

 

Aquesta és una frase que vaig llegir en una il·lustració del Turu que em va agradar molt, i que he adaptat per fer-me un vinil a aquesta samarreta que fèia temps que em rondava pel cap. M’encanta poder fer vinils amb aquest nivell de precisió, és una passada!

La samarreta és una plantain de Deer and Doe amb la part de davant igual que la de darrera, i per tant, queda més escotada a la part de l’esquena. Li he posat la cinta, de la mateixa tela, com a decoració, i m’agrada el resultat.

La tela és preciosa, de Cal Joan, no em pot agradar més.

I aprofito que avui he trobat un moment per fer les fotos i publicar-les, per participar al MiMi del club Malas Costureras. Quina emoció tornar a participar, en una setmana molt complicada per mi! Abraçades!

 

15 de novembre de 2017
by Descosida
0 comments

Samarreta Aixa

Hola! Porto moltes setmanes de no cosir amb molta feina, i a més, han vingut convidats i m’han “ocupat” el taller de costura. De fet, ha estat en part una bona oportunitat perquè això em va obligar a netejar-lo i endreçar-lo, així que em va anar molt bé per desfer-me de molts retalls (ja veureu quin projecte més xulo estem preparant amb la peque…)

Doncs bé, avui he anat a publicar la samarreta Aixa amb fotos noves i quan l’anava a enllaçar m’he adonat que ja estava publicada al blog però no a instagram. És un patró propi que em va agradar però que crec que puc millorar. Així que aquesta seria la versió Aixa.0. Bé, deixo igualment l’entrada aquí per si algú la busca des d’IG.

És molt sencilla de fer però a veure si tinc temps, faig algunes modificacions i publico el patró de cara a la primavera…

Fins la propera, espero que a partir d’aquesta setmana ja pugui tornar a cosir… que tinc un mono!!! 😉

 

 

30 d'octubre de 2017
by Descosida
1 Comment

Samarreta de lleons

El darrer dia que vaig anar a Cal Joan vaig fer-ho amb la peque i quan va veure aquesta tela, va tenir molt clar que al seu germà li encantaria. Així que li vàrem comprar la tela per fer-li una samarreta nova.

Doncs com sempre, la va encertar, i el peque està encantat amb la seva samarreta nova dels seus dos colors preferits: blau i taronja.

El patró és el raglan Naii, que he utilitzat milers de vegades, crec. Gracias de nuevo!!! La tela taronja és també de Cal Joan, en aquest cas un regal del primer Sewing Camp (quan pugui faré un resum del segon, que encara no he tingut temps de posar-m’hi!!!)

Bon inici de setmana. Ja us heu passat pel web de La Pantigana per tal d’inspirar-vos?

 

11 d'octubre de 2017
by Descosida
23 Comments

Una altra Drape Front

Paradoxes del destí. Avui, mentre tothom parla de la Declaració d’Independència d’Eslovènia, jo estic veient el ple on se suposa que s’ha de declarar la independència de Catalunya… des d’Eslovènia.

I malgrat que no tinc massa bones fotos i no tinc massa gent aquí que me les pugui fer, em feia il·lusió publicar per fi a #MIMI.

Em vaig fer aquesta samarreta en un rampell just el dia abans de sortir cap aquí, amb una tela de Cal Joan preciosa. Aquí la podeu veure amb més detall:

La samarreta l’he fet amb el patró Draped Front de l’Ottobre, amb unes petites modificacions: li he allargat el coll uns 5 centímetres i també li he acurtat la llargada. La costura central és vista.

Podeu veure una altra versió del mateix patró aquí.

I com que és dimecres, enllaço a #mimiMalasCostureras del @clubmalascostureras i també al blog de fans de l’Ottobre.

 

 

 

 

28 de setembre de 2017
by Descosida
3 Comments

Indesinenter

Salvat en poble,
ja l’amo de tot,
no gos mesell,
sinó l’únic senyor.

 

Indesinenter és un adverbi llatí que vol dir sense parara, incansablement i és el títol d’un poema d’Espriu que va musicar Raimon.

Va ser una cançó molt cantada, molt sentida, durant la dictadura, i és una cançó que sempre ha estat lligada a la història de la meva pròpia família. I no he trobat una paraula que pugui resumir tant bé el moment en el qual ens trobem avui. Per mi Indesinenter també significa el despertar d’un poble, sense tornada enrere perquè fa més por que no canviï res.

Tenia pensada una altra samarreta per aquest vinil, però també em fèia molta il·lusió participar en el darrer RUMS amb aquesta samarreta Sewing Camp.

És una samarreta que em porta molts bons records, ja que la portava Saiziland al Sewing Camp. Era comprada i com que va agradar molt, unes quantes vàren treure el patró. Gràcies!!!! Ara ella ha organitzar un “cose conmigo” i ens ha regalat el patró. No és molt del meu estil però els peques diuen que queda molt bé, així que potser me l’acabo posant més del que pensava. Està feta amb una tela ecològica (ratlles) que vaig comprar fa anys a Califòrnia i la lila diria que és de Cal Joan.

Tots els colls i acabats estan cosits amb l’agulla doble amb fil verd i lila.

I sobretot, no vull acabar aquesta entrada sense acomiadar-me del RUMS i agraïnt-li molt a Mara tots aquest dijous compartits amb bona companyia i bones mestres. Gràcies!!!!

21 de setembre de 2017
by Descosida
2 Comments

Frau Pauli en companyia

Fa uns dies, vàrem publicar uns pantalons en companyia (Yoga Hose) amb l’Eva (Costurera de Retales) i la Núria (Nurks7), i l’experiència ens va agradar molt, així que avui: repetim!!!

Aquest cop el patró triat és el Frau Pauli, uns pantalons “xandaleros”, amb unes butxaques xules al darrera, força fàcil de cosir. M’ha agradat molt cosir-lo tot i que tingueu en compte de que talla enorme: crec que les tres hem hagut d’entrar-los un cop cosits. En el meu cas no vaig cosir la talla que em tocaria segons les mesures sinó una menys, i tot i això els vaig haver d’entrar 3 centímetres per cada costat. Encara són molt amples… 

Però el més positiu és que ja hem quedat per una altra costura en companyia! Moltes gràcies companyes!

Avui entrada curta, que els aconteixements ens desborden.

I aprofito per enllaçar al RUMS.

17 d'agost de 2017
by Descosida
6 Comments

Prefiero vivir a granel

El hipermercado cerró los ultramarinos y mató las conversaciones de barrio. El autoservicio dejó las compras sin balanza y sin palabras. Prohibido bromear con la cajera que se forma cola. Hay cajas rápidas para los que llevan pocos productos y ya hay cajas en las que te cobras tú mismo.  Las lechugas vienen en bolsa y deshojadas. Las manzanas maduran en bandejas de plástico rígido.

Éste es un mundo empaquetado, enlatado, etiquetado, clasificado, embotellado, precintado, embolsado, plastificado, deshuesado, desgrasado, pelado, precocinado y loncheado. Un mundo no retornable de PVC, Pet, Tetrabrik, aluminio, poliestireno expandido y mil tipos de plástico. Una vida insostenible, marcada, como nuestros productos, con fecha de caducidad.

El progreso es aséptico. Escrupuloso. Exacto y desapasionado. Yo prefiero vivir a granel. Comprar al corte. Que vuelvan las hueveras y el vermut de barril. Los mercados y los mercadillos. Conocer a quien regó los tomates. Rellenar sifones y devolver los cascos. Comprar lento, charlar y perder el tiempo.

No quiero una vida envasada al vacío. Aspiro a ser parte de un mundo imperfecto e inexacto. Amar a granel. No dosificar los besos. Derrochar abrazos. Reír a puñados. Hacer manojos de caricias y gastarlos sin recato.  No dar las gracias ni pedir perdón con cuentagotas. No poner etiquetas. Gastar la amistad a raudales. Soñar sin rigor y sin medida.

Comerme la vida a bocados y atragantarme de ella.

Aquest text, de Guillermo Viglione sempre m’ha encantat, així que vaig decidir fer-me una samarreta “recordant-me” que cal viure a dojo, intensament.

Samarreta Aruroa de La Pantigana (m’encanta aquest patró) i tela de Cal Joan. El vinil és un vinil flock, xulo però que em va costar molt de tallar, vaig acabar fent-ho amb el cutter. I com que avui és dijous, és RUMS, així que aprofito per enllaçar!

 

 

 

14 d'agost de 2017
by Descosida
1 Comment

Pijama de celebració!!!

El peque va fer 5 anys el dia que arribàvem a Mallorca, i com anàvem amb vaixell, la peque i jo vàrem pensar que li agradaria un pijama de celebració dels 5 per passar la nit del seu aniversari. Vàrem triar la tela, de Cal Joan, entre les dues, ella la d’astronautes i jo les ratlles… i estem molt contentes perquè li ha encantat!

Els patrons que vàrem triar van ser uns pantalons cagats gratuïts de Paramipequeconamor amb el tall creuat i botons (per cert, com enyoro les entrades de l’Imma). Mai porta pantalons així i li han encantat així que la propera temporada serà el patró estrella, crec, i el patró SteamPunk de l’Ottobre, que he usat en altres ocasions (aquí, aquí i aquí entre d’altres).

I aprofito per enllaçar a la pàgina de fans de l’ottobre, al #menudainspiración i al #enráyate de La Pantigana.

P.d. Vàries persones m’heu dit que no podeu comentar al blog, no sé què exactament què passa però he estat tocant coses i espero que ara funcioni…

 

10 d'agost de 2017
by Descosida
0 comments

La Playa blava

Hola!

Aquesta samarreta té gairebé un any, la vaig cosir la tardor passada perquè marxava a Mèxic, però per alguna raó no havia fet mai fotos. Últimament em fa mandra escriure al blog, perquè tinc poca connexió a internet i em costa trobar el moment.

Però ahir vaig començar les vacances, i tot i que no feia dia per anar a la Platja, necessitava anar-hi després d’uns dies amb molt d’estrés degut a l’incendi forestal que va haver prop de casa.

El patró és tal qual, sense cap modificació. M’agrada molt tot i que potser la propera la faig una mica més ampla…

I aquí em teniu, amb l’única foto que demostra que si vaig estar a Mèxic amb la samarreta 😉

La tela de ratlles la vaig comprar a Telaria gràcies al sorteig que em va tocar al Sewing Camp, i la part de dins és un retall que tenia per casa d’una tela morada. Aprofito per participar al RUMS i també al #enráyate de la Pantigana.

Ala, a descansar!