Jóc d’hivern de perdiu roja (Alectoris rufa)

març 3rd, 2017

Fan jócs on s’acumulen els excrements prop d’un matoll. Els excrements són normalment recargolats en si mateixos i amb un blanc marcat d’urea en una punta. Entre 1-1,5 cm de llarg i 0,4-0,6 d’ample. A l’hivern els poden fer més estirats i fer uns 2 cm de llarg i 0,3 cm d’ample.

Cabirol (Capreolus capreolus) depredat per un linx europeu (Lynx lynx)

gener 15th, 2017

El va ofegar amb una mossegada al coll i el començà a menjar per la part posterior i després el lateral. Hivern. PN Tatras. Eslovàquia.

Petjades de llop (Canis lupus)

desembre 14th, 2016
31122001-rastre_llop

El rastre del llop sempre és molt rectilini, ja que acostuma a caminar ràpid o anar al trot. Semblaria el caminar d’una guineu però amb petjades grans. La distància entre petjades al pas és de 90-100 cm i quan va ràpid de 120-160 cm. Normalment, com les guineus posen el peu anterior a la mateixa posició que l’anterior fent una traça rectilínia molt típica. Fins i tot més d’un individu pot seguir la mateixa traça a la neu fonda semblant el rastre d’un sol llop. Les del gos són molt irregulars i rarament camina igual que un llop. A més les potes posteriors del gos es marquen lleugerament inclinades cap a l’exterior, diferent de les anteriors que són rectes.

17092007-llop_bialowiezka

Petjades grans de cànid, les anteriors més grans que les posteriors. Mides: 9-11 x 8-10 cm les anteriors i 8 -9 x 7,5-8 cm les posteriors. Són més llargues que amples, tret que ajuda a diferenciar amb les de gos que solen ser molt rodones. Els dits del davant es marquen fort, són grans i marquen molt bé les ungles amples i llargues. La base dels dits frontals es solapen amb els dits laterals si es dibuixa una línia a diferència de la guineu. La planta és gran i tendeix a marcar tres lòbuls en forma de cor a la base.

Rastre d’ermini (Mustela erminea)

desembre 14th, 2016
petj-ermini

Petjades semblants a la mostela, però un pèl més grans, de 2,5-3,5 x 2-2,5 cm. La mà és molt més petita que el peu d’uns 2-2,5 x 1,5-1,8 cm. A la neu pot fer salts en grups de 4 petjades d’uns 40-80 cm. A l’avançar, com la majoria d’espècies del gènere Martes va marcant petjades de dos en dos, una uns 2 cm més endavant que l’altre. En neu es pot marcar la cua entre els grups de petjades.

Rastres de mostela (Mustela nivalis)

desembre 14th, 2016
09022002-mostela-neu

Les mosteles van saltant i marquen els parells de potes en grups de dos, un peu més avançat que l’altre. al fer un salt es veu un grup de quatre semblant a l’esquirol, però amb la diferència que les potes són totes de la mateixa grandària i molt més petites.

petjades3_mostela-nivalis pet-mostela2