Turisme a Lleida

Una visió actual del turisme

26 de gener de 2017
by Carles Vernet
0 comments

2016: UN ANY DE TURISME A LLEIDA

Diferents publicacions ja han informat quines han estat les noticies que mes interès han despertat en el sector turístic a nivell estatal o en el nostre país. En el primer cas, caldria parlar de que les xifres de turistes s’han incrementat, arribant als 70 milions, tot i que la despesa mitja per viatger baixa. També parlen de que el mercat financer cada dia posseeix mes immobles hotelers,  dels escàndols amb els vols de Vueling a l’estiu, etc…A Catalunya es podria parlar, entre d’altres coses de que el 2016 va ser declarada  Regió Europea de la Gastronomia, de l’aprovació del Pla Director Urbanístic del Barcelona World (que canviarà de nom), o de les disputes de l’Ajuntament de Barcelona amb Airbnb sobre la comercialització o no d’allotjaments il·legals.

Però en aquest article em centraré en Lleida i les nostres comarques, que han tingut els seus moments importants i de representativitat i també trobarem punts que es poden millorar. Començaré per la part positiva i acabaré per la que no ho es tant. En primer lloc, destacar la projecció de la nostra gastronomia  mitjançant la col·laboració del Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida i el Col·lectiu Noguera Cuina dins l’àmbit de promoció de Catalunya com a Regió Europea de la Gastronomia 2016 i de l’any temàtic de la Gastronomia i Enoturisme. En aquest mateix sentit, també cal destacar el paper de la Fira de l’Oli de Qualitat Verge Extra D.O.de les Garrigues (Gener, les Borges Blanques), l’ Aplec del Caragol (Maig, Lleida), la Fira del Vi D.O. Costers del Segre (Octubre, Lleida), la Fira de Sant Ermengol de Formatges Artesans (Octubre, La Seu d’Urgell) i  les Jornades Gastronòmiques del Bolet (Octubre, Alta Ribagorça).

Una altra acció destacable en la que va participar les nostres contrades, va ser “Benvingut a Pagés”, on durant un cap de setmana de portes obertes a les explotacions agrícoles i ramaderes, ens podíem acostar als productors, visitar les seves explotacions, tastant i comprant (si es creia convenient) o realitzar activitats complementàries, com una baixada de falles o un tast d’olis. A més, la restauració i l’hoteleria oferien estades i menús amb promocions específiques. A les comarques de Lleida van formar part d’aquest esdeveniment unes 40 explotacions agrícoles i ramaderes, i en tota Catalunya van participar com a visitants més 12500 persones.

Encara dins el sector gastronòmic, felicitar-nos perquè les nostres comarques tenen ja una nova estrella Michelin, La Boscana a Bellvís amb en Joel Castanyé al capdavant, que s’uneix al Malena (4t any més un de no consecutiu) de  Gimenells amb en Xixo Castaño i el Fogony de Sort (11è any), amb Zaraida Cotonat.

Ja en un altre àmbit, cal fer especial esment de la distinció que acredita la Vall d’Aran com a Destinació Turística Intel·ligent (DTI: certificació que te en compte quatre variables: innovació, tecnologia, sostenibilitat i accessibilitat) atorgada per la Societat Estatal per a la Gestió de la Innovació i les Tecnologies Turístiques (SEGITTUR), en la darrera edició de la Fira Internacional del Turisme- FITUR.

També cal parlar de la ocupació en les nostres contrades,que tot i les infraestructures amb les que comptem (autovia a la Vall d’Aran per finalitzar, carretera N340 sense desdoblament, autopistes de pagament, etc…), segueix augmentant any rere any en els controls estadístics que es fan públics tant a l’estiu com a l’hivern. A pesar que les dades definitives de l’any 2016 encara no han estat publicades, tot fa pensar que es seguirà el ritme de creixement en pernoctacions que es va confirmar en les estadístiques de l’estiu: més d’un 8% de mitja entre totes les marques turístiques del nostre territori (Terres de Lleida, Vall ‘Aran i Pirineus).

Finalment, pel que fa a  la oferta hotelera de la ciutat de Lleida, cal donar la benvinguda als apartaments (amb gimnàs propi) de la cadena Eizasa Hoteles al carrer Princep de Viana, que seran gestionats per l’Hotel Real Lleida; també cal fer esment, desprès de set anys, de l’acabament de les obres al Parador Nacional del Carrer Cavallers: ara cal, segons diuen, esperar aquest trimestre per moblar-lo i obrir-lo.  Per una altra banda acomiadar a l’Hotel Trànsit (des de 1996) i el servei de cafeteria ubicat a la nostra estació de trens. Ara tenim una estació sense serveis hotelers, un aeroport quasi sense serveis regulars (un setmanal tot l’any, algun mes a l’estiu, més els xàrters anglesos quan no són desviats a Reus per la boira i des de fa poc un xàrter des de Tel Aviv els divendres de l’hivern) i una envellida estació d’autobusos que el proper any celebrarà el mig segle…

26 de gener de 2017
by Carles Vernet
0 comments

TURISME DE SINGLES (DE SOLTERS/ERES)

El passat 11 de novembre va tenir lloc a la Xina ( amb el conseqüent ressò mediàtic a occident¡¡) el Singles  Day (el Dia dels Solters/eres). He introduït en un cercador d’internet les paraules single, turisme, viatge, solters i Lleida, tenint com a resposta una multitud d’ofertes per fer i desfer comiats de solter/a per totes les nostres comarques; fins i tot s’albira algun club o associació d’aquest segment turístic en espera d’activitats o ofertes que realitzar. Tot i que en aquest títol s’hi poden afegir mes variants: separats/des, divorciats/des, vidus/es i tota aquella persona que segons la wikipedia, viatgi sol, buscant o no una parella durant el viatge. De fet, es tracta d’una fase de la vida per la que s’hi pot transitar o un s’hi pot quedar: a vegades per gust, de vegades per circumstàncies de la vida , que diem.

Per una altra banda, les vacances poden ser sinònim d’ansietat per alguns “singles”, que temen veure’s envoltats per famílies o parelles en el seu destí de vacances. Però la situació està canviant per ells/es a causa de que l’oferta turística per als singles va especialitzant-se any a any. Un record en la nostra història recent, el trobem en la caravana de dones organitzada pels solters de Plan, a la Vall de Gistain (Osca) fa mes de trenta anys.  I sense allunyar-me dels record però ara en clau personal, faig memòria dels primers viatges, sortides, circuits, excursions…on tot estava absolutament organitzat per aquells que viatjaven en parella o en família: les habitacions, les activitats,…tot estava estandaritzat d’una forma que no convidava a participar-hi sol: si ho feies, et trobaves fora de lloc. En diferents activitats et tocava fer de tramoista, sense cap altre paper que el d’afegit a les parelles les quals acompanyaves. Es en aquest context es  quan sorgeix el turisme per solters/es.

I és que aquest sector té grans possibilitats de despesa, i  a més viatgen un 39% més que la mitjana. Aproximadament, en tot l’estat, vuit milions de persones es troben dins d’aquest perfil.  També naveguen per internet més que la mitjana i són bastant donats a buscar informació sobre els seus viatges a la xarxa: coneixen que hi ha productes específics, i per tant es converteixen en més selectius. Elles són més viatgeres: les xifres mostren que hi ha més homes que dones sense parella, però a l’hora de viatjar, elles s’animen més

Pel que fa a les destinacions, hi ha gran diversitat, des de escapades de cap de setmana (gastronòmiques d’esports d’aventura, festes temàtiques i visites culturals) a viatges de llarga distància (sense oblidar els creuers). Pel que fa als grans operadors turístics, segueixen sent reticents a proporcionar viatges per aquest sector, i la seva publicitat es  centra principalment al voltant de les parelles i les famílies, els clients considerats mes rentables. Ara per ara, la principal oferta de viatges per ells/es es troba en mans de petites agències de viatges especialitzades que exploten aquest nínxol; la importància d’aquest sector comença a ser tal que ja existeixen mes d’una desena d’agències en aquest sector (http://www.webviajes.com/opinion/agencias-de-viajes/agencias-de-viajes-para-singles/):  oferint la possibilitat de realitzar viatges compartint habitació, portar de viatge als fills, seleccionar el tipus de grup segons aficions, destinació, transport pel desplaçament, etc… fins i tot,  compartir una habitació per a dues persones, per tal de no pagar suplement individual.

Però no ens equivoquem, aquests tipus de trobades i viatges sorgeixen per que ja es tracta de mercat important i durant les diferents activitats estan amb gent sota unes condicions similars a les seves. Això no vol dir que l’únic objectiu d’un viatge per a singles sigui trobar parella. Molts tornen sense ella, però la immensa majoria sí torna amb nous amics/gues. Estan en contacte a través de fòrums en pàgines específiques per a ‘desaparellats’, mitjançant els quals es citen. També utilitzen aquesta via per buscar companys de travessia. I és que molts van amb intenció de conèixer gent i passar-ho bé. No en va, en aquest carro també s’estan apuntant persones que no tenen amb qui anar de viatge perquè el seu període de vacances no coincideix amb el de la seva parella. Són ‘singles’ només a l’hora de viatjar.

22 de novembre de 2016
by Carles Vernet
0 comments

ESTRATÈGIA LOW COST i PERSONAL LOW COST: TURISME DE QUALITAT?

Una estratègia low cost es dona quan  una empresa ofereix un preu relativament baix per estimular la demanda i guanyar quota de mercat. És una de les tres estratègies de màrqueting genèrica que poden ser adoptades per qualsevol corporació (les altres son la estratègia de la diferenciació i la estratègia d’enfocament), i en general s’empra quan el producte té pocs o cap avantatge competitiu o on les economies d’escala ( els avantatges que, en termes de costos, una empresa obté gràcies a l’expansió) ho poden aconseguir augmentant els volums de producció. També es diu estratègia de preus baixos.

Recentment s’han publicat les estadístiques de visitants i ocupació turística, constatant que mentre els visitants han augmentat un 8% al nostre país, els contractes només ho han fet en un 3%. Tot i això cal valorar positivament que en les comarques de Lleida no ha estat així, donat que mentre els turistes van augmentar un 6,85%, els contractes ho van fer en un 5,83. (La Mañana, 21/10/2016).

En un anàlisi general de la ocupació laboral en el sector, aquest suposa 13,4 % de tota la població ocupada a Catalunya, esdevenint el principal sector de creació d’ocupació. Per l’altra banda, es el que te mes temporalitat en els llocs de treball, degut a la concentració d’activitat durant uns mesos determinats (la temporalitat a Catalunya es situa en el 19,6% i en el sector turístic la taxa supera el 33%). Per una altra banda el nombre d’aturats segueix baixant en el sector turístic. La taxa d’atur espanyola en turisme se situa en un 15,5%  davant el 21% de mitjana general. Les activitats turístiques compten amb uns 2,3 milions de treballadors en actiu a tot l’Estat.

Actualment els sous més baixos es donen al sector de de serveis, concretament en l’hostaleria i el turisme: segons l’Observatori de Turisme Responsable de la HTSI (Facultat de Turisme i Direcció Hotelera Sant Ignasi) es constata que al nostre país estem un 30% per sota del nivell del retribució internacional.  I això es dona en els productes i serveis turístics a nivell d’establiment i de forma global, en la destinació turística.  La externalització i moltes vegades, la conseqüent manca de professionalitat del personal sovint deriva en una baixa qualitat laboral i per extensió, destinacions de baixa qualitat: en definitiva, turisme de baixa qualitat. L’externalització es dóna a tot Europa i no només en neteja, sinó també en seguretat, restauració, manteniment …

Ara be, el primer problema comença amb una qüestió que no es exclusiva d’aquest sector: jornades laborals que no es corresponen amb la durada contractada o l’augment de treballadors en pràctiques que ocupen llocs estructurals. En un altre exemple, els sindicats denuncien que els hotels catalans han degradat els darrers tres anys les condicions de les cambreres de pis (endrecen i netegen les habitacions i les diferents àrees dels establiments hotelers) malgrat ser un dels sectors menys afectats per la crisi. Mentre les pernoctacions augmentaven fins a xifres rècord, els drets i salaris d’aquest col·lectiu es reduïen a extrems també inèdits, amb remuneracions de fins a tres euros per hora.

Citant l’admirat economista Miquel Puig i Raposo aquest afirma que cal començar a ajustar de forma decent els sous apujant també els preus dels serveis (Un bon país no es un país low cost, Edicions 62, Barcelona). I es així, si volem un país que vol conrear i presumir de turisme de qualitat, cal contractar bons professionals, formats i pagar els sous adients; fins ara, la manera ràpida i fàcil de fer diners consistia en guanyar beneficis a costa de pagar salaris baixos a treballadors sigui quina sigui la seva qualificació professional. De la mateixa forma que treballar més hores no significa mes productivitat, tenir mes treballadors amb un sou baix tampoc ha de tenir el mateix significat. “Si s’eleva el salari, els empresaris també es buscaran la vida per guanyar productivitat, i elevar, entre tots, la competitivitat, amb més valor afegit “, sosté Puig.

En la meva opinió caldria posar en marxa de manera immediata, un Pacte Nacional per la Hoteleria i el Turisme que agrupi el govern, la  patronal, sindicats, universitats i centres de formació, col·legis professionals i la resta de representació dels gremis per tal de posar en marxa en breu una sèrie de mesures i programes, sota pressupost, per tal d’establir uns criteris de creixement respectuós amb el que s’ha fet fins ara; però també ambiciós per dur a terme un creixement sostenible que contempli a curt termini el reconeixement salarial i les condicions laborals d’un sector que a l’estat espanyol representa un 11% del Producte Interior Brut i un 12% de la població activa.

21 d'octubre de 2016
by Carles Vernet
0 comments

PARCS D’ATRACCIONS i PARCS TEMATICS

Un parc d’atraccions és un tipus de parc d’oci en el que es troben bàsicament atraccions mecàniques, disposant també d’espais dedicats als espectacles, botigues, restaurants i altres tipus d’infraestructures destinades sobretot a l’oci. Aquests parcs no tenen cap estil o referent temàtica, ni estan dividits per zones temàtiques. Poden funcionar amb sistemes de pagament global,  per atracció, i fins i tot amb fitxes.

Altres denominacions que hi trobarem dins de la  globalitat dels productes de parcs d’oci (referint-nos a l’estat espanyol, estem parlant d’uns 33 milions de visitants l’any) son: parcs temàtics, centres d’entreteniment familiar, parcs aquàtics, zoològics, aquaris, delfinaris, museus i centres de ciència, alguns resorts,  i parcs en miniatura (espais que reprodueixen monuments, àrees urbanes o rurals, etc., creats a escala).

En un altre nivell, sense menystenir el seu atractiu de convocatòria, també tenim les fires (firetes a Lleida) que en general funcionen de forma temporal i itinerant, i consisteixen en les típiques atraccions tradicionals i de mida petita.

El nom de parc temàtic s’acostuma a utilitzar per designar al conjunt d’infraestructures d’oci i entreteniment amb o sense atraccions mecàniques construïdes al voltant d’un tema o argument. La febre dels parcs temàtics va arribar a Espanya a mitjans de la dècada dels 80 després d’un primer fracàs: Disney, després de visitar diferents emplaçaments, va decidir finalment construir l’ EuroDisney a París; va ser llavors quan Catalunya, que ja tenia un pla de viabilitat per a un parc temàtic, es va embarcar en la construcció de Port Aventura a Tarragona. Per una altra banda, a Sevilla hi trobarem Isla Magica, que es va inaugurar el 1997 sobre els terrenys que va ocupar cinc anys abans l’Expo 92, a la turística localitat alacantina de Benidorm s’hi va aixecar el 2000 el parc Terra Mítica i finalment , el 2002 va ser inaugurat el Parc Warner situat a les proximitats de la localitat madrilenya de San Martín de la Vega.  De tots ells l’únic parc que està donant beneficis es Port Aventura: sisè d’Europa per visitants (quatre milions), darrera d’emblemàtics parcs com l’esmentat EuroDisney a França (deu milions), l’Europa Park a Alemania (5 milions i mig) i el Tivoli Gardens a Dinamarca (quasi cinc milions). Actualment, a l’estat espanyol hi podem trobar al voltant de 20 parcs temàtics diferents, tot i que pel camí podem recordar projectes que no s’han dut a terme, com el de Tierra Santa (Mallorca), el Paramount Park (Murcia) o el Mimiland Park (Islas Canarias), entre els més recents.

Els experts distingeixen entre els parcs normals i els de destinació. Un parc de destinació seria el cas de Port Aventura,  pel qual els turistes fan viatges específics (visitant o no després la ciutat o població que l’acull) i que es mou, com hem assenyalat, en grans xifres de visitants anuals. Altres exemples a nivell internacional serien Magic Kindgdom al Walt Disney World de Florida (vint milions) , Disneyland California (18 milions) i Tokyo Disneyland (16,6 milions).

Una altra cosa es quan parlem dels parcs “normals” que son un complement o suport de la zona o població on es troba amb l’objectiu de dinamitzar el corrent de turistes existent: aquest podria ser el cas de la nostra ciutat si es tries la opció de posar en marxa un parc temàtic. En aquest tipus hi trobaríem ofertes que també son exitoses i que no requereixen de les grans inversions a realitzar en un parc de destinació. Parlem de Parcs també de primeres marques en l’oci o d’iniciatives que es recolzen en altres franquícies, el territori i/o la imaginació: Playmobil, Legoland, Angry Birds, Asterix, Pitufos (San Juan de Aznalfarache), Wallygator, Dinopolis…criteris que també s’han tingut en compte en les darreres inauguracions del sector: Le Parc du Petit Prince (França), Cinecittà World (Itàlia) i Sochi Park (Rússia).

16 de setembre de 2016
by Carles Vernet
0 comments

EL CICLOTURISME A LLEIDA

El cicloturisme és una experiència de viatge que centra en la bicicleta el principal mode de transport. Aquest combina llocs particularment suggestius (serralades, camp o nuclis urbans) on es pugui arribar més o menys fàcilment amb bicicleta. També és un mitjà ecològic per moure’s  i conèixer diverses zones i territoris. Per descomptat, requereix d’una certa preparació i planificació de les rutes, però les recompenses emocionals, no massa  habituals amb altres mitjans de transport, paguen la pena. A més, existeixen nombroses agències de viatges especialitzades en aquesta variant turística.

Les bicicletes són fàcils de transportar, tenen un baix impacte ambiental, i ofereixen llibertat i autonomia, de manera que els viatgers sobre dues rodes opten a descobrir d’una altra forma llocs inaccessibles amb altres mitjans, com per exemple, parcs i reserves naturals.

Existeixen tres tipus diferents de cicloturisme:

  1. Vacances en bicicleta. Es realitza durant les vacances i poden ser visitants nacionals i estrangers que utilitzen exclusivament aquest mitjà de transport. Els participants solen ser ciclistes habituals que fan vacances quatre o més nits, o sortides d’una a tres nits. Segons el recorregut, es pot triar entre fer diferents etapes des del mateix lloc, o dormint en indrets diferents.
  2. Vacances amb la bicicleta. Això vol dir endur-se la bicicleta en el principal mitjà de transport mentre s’està de vacances, i consisteix en realitzar passejos en bicicleta durant el dia. Poden ser visitants nacionals i estrangers mentre estan de vacances fora de casa, i l’activitat ciclista consisteix en una sèrie d’escapades durant l’estada.
  3. Excursió en bicicleta. Consisteix en sortir des del propi domicili per tal de conèixer indrets nous. Pot sortir de casa en bici o carregar-la al cotxe o qualsevol mitjà de transport, tornant a dormir a casa.

Actualment, a Catalunya comptem amb 7 municipis (cap d’ells a les contrades de Lleida) amb oferta certificada de cicloturisme de carretera per l’Agència Catalana de Turisme i 3 Municipis en procés de certificació durant el 2016. En les nostres comarques, el Patronat de Turisme de la Diputació de Lleida ha classificat  26 rutes diferents. Cal afegir que els amants del ciclisme disposen a les nostres contrades de 7 centres de BTT, que ofereixen tots els serveis per a la pràctica de la bicicleta i que poden subministrar informació turística: a Betren, la Seu d’Urgell, Sant Llorenç de Morunys, Esterri d’Àneu, la Pobla de Segur, monestir de les Avellanes i Càmping Vall d’Àger, i a Lleida.

Per una altra banda, l’Associació de Càmpings de Lleida ha posat en marxa la iniciativa ‘Càmping Bike&Run’ per tal de que els clients que s’allotgin en els seus establiments puguin gaudir de rutes en bicicleta de muntanya. Els 14 càmpings que s’han acollit a aquesta iniciativa ofereixen més de 50 rutes inèdites que cada un d’ells ha senyalitzat. Totes les rutes tenen la sortida i l’arribada als mateixos càmpings participants.  Una altra iniciativa de la que disposem a les nostres contrades, es la de ‘Benvinguts, senderistes i cicloturistes’, que compta amb  40 establiments certificats que tenen aquest segell, mentre que altres 30 establiments s’han donat d’alta per tal d’intentar aconseguir aquesta certificació. Tot i això, tenim altres formes de saber si un establiment  hoteler esta disposat a donar allotjament a clients amb aquest mitja de transport, per això també es pot consultar el llistat bikefrienly de les nostres comarques, on Lleida compta amb 3 allotjaments , 1 a la Vall d’Aran, 1 a l’Alta Ribagorça i 2 al Pallars Jussà.

En un moment en que a la nostra ciutat s’està debatent el model i la mobilitat en aquest transport crec que es convenient tenir en compte els avantatges que suposa incloure en el seu disseny aquest tipus de turisme

4 d'agost de 2016
by Carles Vernet
0 comments

PARTENARIAT PUBLIC/PRIVAT (PPP) EN EL TURISME

El turisme es caracteritza per ser un sector que destaca com una de les activitats comercials amb el major potencial d’expansió a tot el món, i com a motor per al creixement econòmic. Si en el pla nacional, l’atractiu del turisme és important, a nivell local aquest es presenta com una eina essencial en el desenvolupament d’una destinació. En un mercat tan competitiu com aquest, les empreses han de desenvolupar sinergies i aconseguir un avantatge competitiu. En aquest context, les associacions públic/privades juguen un paper molt important.

En la comercialització d’un producte turístic com es el cas d’una ciutat, pot ser difícil separar les eines de comunicació i distribució. En la gran majoria d’ocasions l’acció de comunicació i de distribució van unides i es realitzen al mateix temps (diptics/triptics, promocions especials i de venda, fires…). Antigament el sector públic gestionava la promoció turística d’una destinació i el sector privat es dedicava exclusivament a la distribució del producte (sovint, l’agrupació  de petites empreses constituïa la millor manera per desenvolupar un producte turístic de qualitat¡¡).

Però amb el temps, s’ha vist necessària la col·laboració entre el sector públic i el privat per tal d’aconseguir de forma eficient  un posicionament adequat d’una destinació turística en el mercat. L’agrupació dels productes turístics en centres urbans poden crear una major atracció i per tant induir a més turistes a visitar una àrea geogràfica específica. Per aquest motiu és important que els membres d’un col·lectiu d’aquest tipus es centrin només en les necessitats del visitant i el desenvolupament de productes. Des de la perspectiva del client, el principal propòsit d’un col·lectiu turístic d’aquesta mena és proporcionar-li una experiència de visita memorable. Això significa des de comptar amb guies que coneguin l’indret fins a fer una formació adient a tot el personal dels establiments hostelers de la població.

Per aquest motiu,  un organisme de gestió turística, amb la participació del sector públic i privat, ha de dissenyar i crear un pla integral/estratègic  per  crear les condicions idònies perquè una ciutat esdevingui una destinació de qualitat . En aquesta associació, aquests socis desitgen treballar en els recursos i els objectius compartits. Les principals amenaces poden estar relacionades  amb la percepció que els membres tinguin l’un de l’altre i de l’estructura organitzativa que s’hagi dissenyat.

Un exemple proper el trobem en el Pla Estratègic de Turisme de Catalunya per al període 2013-2016, i que figura de forma destacada en l’informe de l’Organització Mundial del Turisme publicat el novembre del 2015.  Aquest Pla ha estat desenvolupat sobre la base d’una associació  entre els sectors públic i privat. Està gestionat per la Taula del Turisme del que en forma part la empresa, el món acadèmic i el mateix govern.  Això permet a les parts interessades treballar junts des de les seves àrees d’especialització: les empreses amb la seva experiència en  el mercat existent  (tenint en compte proveïdors, infraestructures i clients), els investigadors de l’àmbit docent per tal de subministrar informació sobre els visitants i les seves expectatives, i la part governamental per tal de coordinar totes les parts, analitzant i donant suport (material, personal i financer ) de tot tipus a les iniciatives seleccionades en el partenariat.

Per concloure, l’èxit de les PPP turístiques tindrà lloc quan proporcionin un benefici  a totes les parts implicades. Així doncs, caldrà demostrar resultats tangibles , fomentar contínuament la participació i mantenir l’impuls inicial per tal de garantir la sostenibilitat del partenariat. De una altra forma, molt difícilment els diferents grups d’interès podrien aconseguir el seus objectius individuals. El treball en equip de les parts interessades pot aconseguir el que no poden fer individualment

28 de juliol de 2016
by Carles Vernet
0 comments

EL TURISME A TRAVES DE LES GENERACIONS

La nostra societat te el (mal)  gust d’etiquetar-ho tot. D’aquesta forma, les diferents generacions que han anat naixent des de els anys seixanta han rebut diferents noms. El primer mes popular d’ells, la generació X,  fa referència als nascuts entre 1961 i 1981, la Y entre 1982 i 2001 i la Z des de 2002 fins ara. Tot i això, el costum de posar nom a les generacions segons l’any de naixement ja ve de lluny, i als nascuts a començament del segle passat (1901) fins el 1924, se’ls va nomenar la Generació Grandiosa, als que ho van fer entre el 1925 i el 1942 se’ls va dir la Generació Silenciosa; mentre que si el naixement es va donar entre el 1943 i el 1960, es deia Generació Baby Boomer.  Ara caldrà veure que passarà en les següents generacions, doncs l’alfabet ja s’ha esgotat…

En tot cas, i pel que fa al que ens interessa,  el turisme, començarem parlant per la Generació Silenciosa  que viatja fins a edats avançades,  sota l’empara d’un calendari perfectament organitzat i selecciona el seu destí amb garanties d’accessibilitat i comoditats: un llit confortable i/o algú que per exemple els pugui ajudar amb l’equipatge.

Als de la Generació Baby Boomer  també els encanta viatjar, i la jubilació els donarà mes oportunitats de conèixer nous indrets. A més no volen esdevenir tan sols observadors, sinó que volen participar, viure en primera persona la experiència.  De fet, aquest mercat creixerà un 36% en els pròxims deu anys, el que suposarà més de 10 milions de possibles viatgers en edat de jubilació: viatgers que gasten un 12% de mitja mes en les vacances nacionals i un 23% més en vacances a l’estranger. Les agències de viatges podrien obtenir grans beneficis, i en particular, aquelles que prestin serveis de luxe i/o exclusius, sense oblidar les companyies de creuers. En els darrers anys, aquestes companyies han basat el seu creixement en consumidors més joves, però l’oportunitat de creixement real rau en els viatges de jubilats, que són un 60% més propensos a  ser repetidors.

La Generació X gasta encara una mica més en viatges  i li agrada reservar online ( un 82% de les seves reserves) i estar informat dels destins,  consultant sovint les pàgines web per prendre la decisió final respecte al viatge. Va a lo pràctic, buscant bona relació qualitat-preu i, més que unes vacances llargues i cares, fan escapades curtes. El poder de compra d’aquesta generació representa el 31 per cent dels ingressos totals en el sector; uns viatgers amb sentit pràctic que inclouen en les seves preferències un recorregut orientat a la família (aquest sol ser l’objectiu principal en seves preferències de viatge; la data dels seus viatges coincideix sovint amb els calendaris escolars, i els seus destins solen ser prop de casa), les experiències còmodes i la possibilitat de d’aturar-se i descansar si el desplaçament es per carretera. Reserven experiències que posen l’accent en l’eficiència, la comoditat, la transparència i els valors.

La Generació Y o Milennials. Aquesta és la generació amb més població. Són adults al voltant dels 30 anys i que estan construint les seves carreres professionals. Molts estan casats (ajuntats o aparellats), amb o sense fills, i arriben a l’edat dels ingressos regulars amb un munt de coses que necessiten (i volen) per comprar. Els encanta viatjar i les experiències personalitzades, úniques. També gaudeixen de viatges en grup d’amics. En els seus desplaçaments busquen diversió i tecnologia, wifi gratis, xarxes socials i plataformes viatgeres d’economia col·laborativa. Abans i després de reservar un viatge, realitzen un munt de recerca en línia. Ells volen la informació immediatament i per això utilitzen els seus telèfons intel·ligents.

La Generació Z  encara no han complert els 18. Són joves, però el món en que estan creixent està canviant ràpidament, com ho són les percepcions i prioritats generacionals. Els proveïdors turístics que vulguin atreure aquests  viatgers joves necessiten estar preparats per posar-se al dia, mantenir el ritme, i demostrar per què les seves experiències i els seus viatges paguen la pena. En el seu món tot passa per Internet. Són individualistes tot i que els agrada exhibir-se en públic,  per exemple pujant els seus ‘selfies’ i fotos a les xarxes socials. Està per veure com viatjaran quan creixin, però segur que ho veiem al moment a Vine, Instagram o la plataforma que hi hagi en aquell moment.

14 de juny de 2016
by Carles Vernet
0 comments

BENVINGUTS A PAGÉS

El títol d’aquesta iniciativa podria haver estat “Benvinguts a l’horta”, “Benvinguts a la granja” o qualsevol  altra paraula que en el nostre entorn fos més avinent. Però finalment va ser triat el títol que també acompanya l’article present , emmarcant-se dins el programa Catalunya Regió Europea de la Gastronomia 2016 i que tindrà lloc del 17 al 19 de juny. Denominació afortunada per uns i desafortunada per uns altres, atès que molts dels restauradors, hotelers i productors que formen part de la oferta,  no en tenen res de pagès. Es tracta d’una idea per tal d’atansar la experiència i els productes de la nostra terra, en el seu lloc d’origen i directament de la mà dels seus productors, a tots aquells que la vulguin conèixer.

 

La tria de la paraula (pagus, d’origen llatí) va lligada amb el mot amb que bona part de Catalunya coneix l’ofici de treballar les terres. Es podria haver optat per camperol, llaurador, hortolà, terrassà, conreador, conrador, cultivador i molts d’altres que incloguin la cura de la terra, els seus fruits i els animals que actualment formen part de motes de les explotacions agràries al nostre país, però es va triar aquesta paraula perquè la part majoritària de la població ho inclou tot sota el terme “pagès”. Així doncs, cal fer front a aquesta marca i si convé canviar-la es pot iniciar explicant als visitants que es fa i com es treballa al món rural.

 

Hem de tenir clar que es tracta d’una idea de la Fundació Alicia en la que hi participaran 150 explotacions agràries, 250 allotjaments i 200 restaurants de Catalunya que durant aquell cap de setmana ensenyaran d’on ve i com es fa el que mengem i bevem, a mes de poder allotjar-se a preus especials i degustar menús de pagès. Es vol aconseguir una continuïtat anual d’aquesta acció, tal i com ja es va fer, per exemple, a França (Bienvenue à la ferme) per tal d’activar per una banda les vocacions agrícoles, i per l’altra dinamitzar amb el turisme la economia de les explotacions.

 

La consulta de  les diferents ofertes per realitzar la reserva, en el cas que sigui necessària, es pot fer mitjançant la web benvingutsapages.cat, que permet seleccionar el destí per comarques i/o per tipus de producte i que forma part de la campanya de difusió que a més consta d’espot de TV i aplicacions gràfiques (díptic, banderoles, bànners, autobusos i material identificatiu). Tot i això, fins data d’avui es troba a faltar més presencia en els mitjans de comunicació; confio en que s’hi s’ha dut a terme, s’ha fet en altres mercats emissors (dels que nosaltres també en formem part¡¡).

 

Dins d’aquesta iniciativa, la nostra ciutat compta amb 2 productors i un hotel. Pel que fa a les comarques de Lleida, hi trobarem 41 productors, 50 establiments de restauració i 81 d’allotjament. Si ens centrem en la comarca del Segrià la llista es concreta en 6, 4 i 2, respectivament. Ara be, la resta de comarques, tret de la Noguera i la Vall d’Aran, han afegit un seguit d’activitats complementàries que fan mes atractiva la estada i el coneixement del territori: des de la baixada de falles  (Pallars Jussà) fins un tast d’olis de Catalunya (Garrigues), passant per diferents ofertes i possibilitats, amb o sense reserva i pagament.

 

Encara queda molt recorregut per tal de donar a conèixer els diferents actius que conformen un sector que tot i que va minvant en el seu pes econòmic, no deixa indiferent a ningú en la nostra ciutat per les nombroses possibilitats que es podrien trobar en les quasi mil explotacions agràries amb i sense ramaderia (amb activitat) o les 12121 hectàrees que apleguen diferents tipus de conreus (darreres dades de l’IDESCAT, 2009). Tampoc oblidem  (sense menystenir ni oblidar la resta de diversitat en la nostra oferta turística) que un determinat segment turístic encara aprecia aquesta identitat i singularitat i que potser forma part d’un contingut subliminal en els visitants que s’atansen a conèixer els nostres recursos.

2 de juny de 2016
by Carles Vernet
0 comments

TURISME DE LESBIANES, GAIS, TRANSSEXUALS I BISEXUALS

Encara tenim recent la darrera celebració del Día Internacional contra la Homofobia, la Transfobia i la Bifobia que va tenir lloc el proppassat 17/05, però quan es parla de les diferents tipologies de turisme, sovint no es te en compte aquesta.

Parlarem doncs, del turisme LGTB (Lesbianes, Gais, Transsexuals i Bisexuals). Aquest  representa un segment amb poder adquisitiu i desestacionalitzat, donat que compta generalment amb una elevada capacitat de despesa i disponibilitat per desplaçar-se fora de la temporada alta. A més, aquest col·lectiu sol buscar destinacions amb unes característiques concretes d’acord amb el seu estil de vida: una actitud empresarial i ciutadana liberal, tolerant i de respecte , una oferta turística segmentada de bars, restaurants, hotels, animació, esdeveniments (desfilades, festivals), ambient nocturn, etc., una possibilitat de socialitzar-se amb altres membres de la comunitat gai, i poder mostrar sense cap por, la seva orientació sexual. Al tractar-se d’un sector en creixement, podem trobar representativitat en les principals fires turístiques, com es el cas de la Fira Internacional dels Negocis i el Turisme Gai (Expo Gais), que es duu a terme en l’espai de turisme LGTB de la fira B-Travel Barcelona,  FITUR GAY amb secció especialitzada a la Fira Internacional de Turisme a Madrid i Gay & Lesbian Travel (LGBT Travel) a l’ITB de Berlin.i

El 2011 es va posar en marxa un programa específic a Catalunya per aquest tipus de turisme que ja estava consolidant una actitud iniciada molt abans del  2007, quan va entrar a formar part com a cooperador institucional de l’Associació Internacional Lesbiana i Gai, convertint-se en el primer govern nacional que accedeix a aquest organisme. Pel que fa als establiments turístics i hotelers, hi trobarem sovint el terme anglosaxó gayfriendly, que és utilitzat a nivell mundial per referir-se a llocs, polítiques, persones o institucions que busquen activament la creació d’un ambient amigable respecte les persones LGTB. En aquest cas, la majoria d’hotels del nostre país es declara dins d’aquesta opció, tot i que molts no ho fan de forma explicita mitjançant els seus catàlegs, webs o xarxes socials. Tot i això comptem amb destinacions gayfriendly consolidades, amb una forta capacitat d’atracció d’aquest segment de demanda turística, com Barcelona, Sitges o la illa d’Eivissa. També a nivell europeu destaquen Amsterdam (Holanda) i l’illa de Mikonos (Grècia) tot i que cal fer esment d’una ciutat americana que destaca per ser el bressol dels primers moviments en favor dels drets dels homosexuals a finals de la dècada dels 1960: Sant Francesc, als Estats Units (cal recordar la pel·lícula estrenada el 2008 “Em dic Harvey Milk” de Gus Van Sant, amb una oscaritzada actuació de Sean Penn).  Es la ciutat del món amb més percentatge de població homosexual on es celebra i organitza  cada any, amb motiu del dia internacional d’aquest col·lectiu, la marxa de l’orgull LGTB mes famosa i multitudinària a nivell mundial. A més, a Amèrica destaquen altres destinacions LGTB molt relacionades amb el turisme de sol i platja com Rio de Janeiro (Brasil) o Buenos Aires (Argentina).

El col·lectiu LGBT constitueix un segment turístic en alça a Espanya. De fet, i tal com es va anunciar en la passada 30a Assemblea Anual de Interpride celebrada a Boston, el proper any tindrà lloc a Madrid un important esdeveniment que donarà visibilitat a la capital de l’estat com a destí per aquest tipus de consumidor turístic. És el cas de la World Pride 2017 (del 23 de juny al 2 de juliol), un dels mes grans esdeveniments mundials LGBT i on trobarem un clar exemple d’aposta per aquest sector de demanda turística, consistent a normalitzar-lo i situar-lo en el mateix rang que a la resta de les seves promocions “estrella”, mitjançant el “Club de Producte LGTB”.

L’elevat nivell adquisitiu del turisme LGTB mou més del 10% del volum de turistes a nivell mundial, el que suposa un 15-16% de la despesa turística total. Destinacions de tot el món, cadenes hoteleres, companyies aèries, administracions, promotors d’oci, grans magatzems, moda, cinema, televisió, premsa, etc… s’interessen pel turisme i els hàbits de consum LGTB. Aquest segment ha passat de ser un desconegut grup de consumidors, a tenir una enorme rellevància en el compte de resultats en totes les empreses i destinacions que intenten captar-los i fidelitzar-los.

19 de maig de 2016
by Carles Vernet
0 comments

TURISME GLOBAL I ECONOMIA COL·LABORATIVA

Ningú sap si es van posar o no d’acord els diferents lobbys del turisme per una globalització dels mercats que s’està caracteritzant per una major interrelació entre els països, facilita el flux de persones, mercaderies, serveis i on els elements com la tecnologia són peça clau per sobreviure a la competència que hi ha al voltant.  El que està clar es que el consum col·laboratiu o economia col·laborativa va sorgir com a resposta a un mercat que sembla allunyar-se de les persones i es queda en mans de les multinacionals.

Així doncs, podem dir que la economia col·laborativa  es la interacció entre dos o més subjectes, a través de mitjans digitalitzats o no, que satisfà una necessitat real o potencial, a una o més persones. Aquestes plataformes digitals estableixen un marc, on els usuaris poden interactuar  entre ells i/o  amb la mateixa plataforma. Aquests  seleccionen el paper que desitgen en cada moment, o diversos rols simultàniament (per exemple: venedor i comprador) en un sistema obert i dinàmic. Normalment, hi ha un sistema d’avaluació entre usuaris, mitjançant el qual, adquireixen una reputació, i amb ella, la confiança necessària per seguir duent a terme l’activitat que desitgin. Com més gran sigui el nombre d’usuaris, que hi hagi a la plataforma digital, més valor tindrà la mateixa, els usuaris tindran més possibilitats d’elecció i / o desenvolupament, seran millor avaluats, i la confiança estarà més contrastada.

En els darrers anys, dins del sector turístic hem estat testimonis del desenvolupament d’aquest nou tipus de model de negoci, també conegut com ‘Sharing Economy’. Dos exemples diferents del desenvolupament empresarial en aquest nou àmbit: l’agència de viatges online Expedia (és  la  agència de viatges del món més gran per nombre de reserves, compta amb les marques Trivago, Hotels.com, Travelocity, Orbitz Worldwide, Elong o Wotif)  que ha adquirit la pàgina web de lloguers de vacances HomeAway. En una altra banda hi podem trobar l’empresa de transport Renfe, que acaba de llançar un nou abonament “BonoAve colaborativo”, de vuit viatges i que pot compartir-se amb fins quatre viatgers alhora.

Així doncs, les plataformes que donen suport a aquest tipus de negoci es poden agrupar en tres sectors: orientades a la connexió d’usuaris entre xarxes (amb un 46% del total), a les transaccions o facilitar intercanvis pràctics (28%) i millora de la cohesió social o promoció d’hàbits sostenibles (26%). Dins del primer grup, de les orientades a la connexió d’usuaris que comparteixen interessos comuns, hi trobem Airbnb, BlaBlaCar o Uber i Trip4Real:  reserves habitatge/allotjament, reserva vehicle/trajecte i reserva d’activitats i rutes guiades per gent local, respectivament. Pel que fa al segon sector, son plataformes amb l’objectiu de facilitar transaccions o intercanvi entre els seus usuaris, com es el cas de HomeAway (lloguer turístic de cases) o Manzanas Usadas (compravenda de productes Apple). Finalment, en la tercera categoria, que suposa només un 26 % hi trobaríem webs com Huertos Compartidos (contacta a interessats que volen cultivar un hort amb propietaris de terrenys) , La Colmena ( connecta gent que vol comprar productes directament als productors i elaboradors locals) i Moda Amiga (iniciativa a la nostra ciutat d’inserció laboral de persones en risc d’exclusió mitjançant la compravenda de roba usada).

En conclusió, la preocupació principal és la incertesa normativa. Hi han dubtes i un buit legal pel que fa a impostos, cobertura d’assegurances i responsabilitat legal. Per aquest motiu no es estrany que els establiments tradicionals d’allotjaments es vegin amenaçats per aquesta nova competència, en constant expansió però amb escassa i dispersa regulació. És de vital importància que la Unió Europea respongui ràpidament a aquest nou fenomen mitjançant un equilibri entre la promoció de les llibertats creatives per a les empreses i l’establiment de les proteccions reglamentàries necessàries. Pel que fa al nostre país, el govern s’ha compromès  a aprovar una llei sobre l’economia col·laborativa abans d’un any, mentre que el decret sobre equipaments turístics estarà enllestit en els propers mesos.