Educar la intel.ligència emocional i social dels adolescents, cinquena i darrera sessió

març 26th, 2014

balaguer-valors[1]

Educar en valors, va ser la darrera reflexió de la Juani. Valors universals, independents de qualsevol creença o religió. Estan a la declaració dels drets humans, i és important que els nostres fills, que ja són prou grans per entendre’ls tots, siguin conscients de que són valors necessaris, la filosofia de vida que ens ha de moure.

Llibertat de pensament, de moviment, del teu cos, d’idees.

Amistat , a totes les relacions importants de la nostra vida.

Pau, no tan sols com a absència de guerra, sinó com a convivència pacífica.

Justícia, saber el que és just, el que està bé i el que no.

Solidaritat, relacionada amb l’empatia i amb la justícia. Que comencin aprenent a ser-ho entre els companys i amics.

Amor, no cal dir gran cosa sobre això.

Laboriositat, que siguin treballadors.

Respecte, és a dir, dignitat. Saber que tenen dret a ser respectats i també l’obligació de respectar als qui els envolten.

Responsabilitat, han de començar a assumir-les.

Sinceritat.

Compassió. Pels qui no han estat tan afavorits com ells, per qui està privat de qualsevol d’aquests drets. Empatia.

Força de voluntat. Relacionada amb la responsabilitat. Han d’aprendre a valorar l’esforç.

Igualtat. No distingir per sexe, ni per raça, ni per religió.

I per educar-los, l’exemple. Hem de ser conseqüents, i donar exemple, nosaltres els primers. És molt important.

Ens va recomanar 2 llibres: “El libro rojo de Carlota” i “El libro rojo de Flanagan”. Per als nostres fills.

Sobre fumar i beure, temes que ens preocupen i sobre els que els pares insistim. Ja ens n’havia parlat. Ens va dir: ho provaran, perquè no són perfectes, i s’han d’equivocar. Hem de valorar si el fet de que ho facin serà una lluita que farà la convivencia insuportable. Si ho fan amb responsabilitat, si poseu normes, com ara hores d’arribada a casa, que no arribin beguts, que no fumin a casa, que no es gastin tots els diners en això, és a dir, anar fent pactes, valorar si la resta ens compensa. Tenen dret a viure una mica, perquè tots ho hem fet.
Els hem d’acompanyar tant en l’amor com en la decepció, quan els deixin. Hem de ser al seu costat. Saber acceptar un no.
I pel que fa a l’homosexualitat, els hem d’acceptar com són, per no perdre’ls. El pitjor que podríem fer és no acceptar-ho.

Vam acabar amb un pica-pica i l’esperança d’un nou curs més endavant.

 

 

 

 

 

 

 

Educar la intel.ligència emocional i social dels adolescents, quarta sessió

març 25th, 2014

adolescence

Dimarts una nova sessió amb la Juani.

Comentàvem diferents casos que ens han passat amb els fills i ella anava donant pinzellades de saviesa, que dic jo. Es van anar allargant les consultes, i la Juani s’entussiasma tant amb tots els temes, que no va fer res del que tenia previst, però tot i això, crec que va ser molt interessant.
Tot el que ens explica no li ve de nou a ningú, pensó que moltes coses són de sentit comú, però de vegades sembla que oblidem que tenim sentit comú, o els nostres fills ens fan perdre els papers i no actuem amb sentit comú. Sigui com sigui, sempre va bé que algú ens recordi com s’haurien de fer les coses, o què és el més important en les nostres relacions familiars.

Davant el conflicte en la parella que moltes vegades provoquen els fills, ens va remarcar que si la parella no està bé, els fills tampoc no ho estaran. I és molt important que les parelles busquin una estona setmanal més o menys fixa per estar sols, per parlar, per tenir intimitat. Jo ho sé, com n’és d’important, la intimitat de la parella. Quan els nens són petits et lliguen durant el dia però si tens sort i et dormen bé, a partir de les 8 – 9 del vespre saps que tens l’estoneta d’adults fins a l’hora d’anar a dormir. A mesura que es van fent grans, aquesta estoneta va desapareixent perquè sopem junts, perquè van a dormir més tard… i t’invaeixen tot el teu espai. Com que tant en Pep com jo estem divorciats, fem coincidir els caps de setmana en què no tenim nens, així que peti qui peti, cada quinze diez tenim el nostre cap de setmana de nòvios, que diem nosaltres. I va mooooolt bé, us ho asseguro.

També va sortir el tema de l’alcohol. Hem d’intentar convencer als nostres fills que s’ho poden pasar bé sense beure, però com que és tan i tan difícil que no provin l’alcohol, han de saber les conseqüències de beure: coma etíl.lic, que és il.legal que beguin molt joves, els pot portar problemes, poden perdre el control i quedar desvalguts davant de desconeguts, etc. Ens va aconsellar que mengin bé abans de beure, que els recomanem que es reservin diners per poder agafar un taxi, i que mai deixin penjat a un amic que està molt begut. Basar-nos en documentació científica, argumentable, que trobem per internet mateix, en què begin que beure no és la millor manera de passar-ho bé.

La Juani ens va dir que les frases que els ratllen tant com “recull l’habitació”, “posa taula”, etc etc etc, no deixem de dir-les, per molt que els ratllin. Que el cervell les recorda, i en treuran profit més endavant, encara que, pel nostre desconsol, nosaltres no ho puguem viure, perquè serán endreçats quan ja no estiguin a casa, segurament. Però també ens va dir que no deixem de dir-los frases d’ànims, que augmenten la seva autoestima, que ho necessita. Qualsevol paraula que sapiguem que a ells els activa, els ajuda a anar endavant: “Tu pots”,”ets la millor”, “estic amb tu”, “penso en tu”…

En fi, per acabar, els pares hem de recordar que hi hem de ser, acompanyant, encara que no vulguin que hi estiguem molt a sobre, han de saber que no els fallarem.

Jo espero de debò que la meva filla ho sàpiga, que sempre hi seré…

 

 

 

Educar la intel.ligència emocional i social dels adolescents, tercera sessió

març 16th, 2014

conflicte

Dimarts vam parlar amb la Juani sobre la ressolució de conflictes. Ens va donar un guió per seguir. Serveix per a resoldre conflictes, tant entre adults, com amb nens, adolescents, a la feina…
Coses a tenir en compte:
Has de tenir clar que realment és un conflicte. Hi ha coses que no són un conflicte, les normes les posem nosaltres, els pares, i hem de ser ferms per no canviar la norma imposada. No tot és “discutible”, els límits han de ser-hi, i els marquem els pares.
L’altra cosa important a tenir en compte és que la ressolució de confictes s’ha de fer en fred, no quan estem molt enutjats i ens resulta difícil parlar sense cridar, o sense semblar molt amenaçadors; difícilment escoltaríem.

Us explico una mica els passos del guió que ens va donar. No hi ha massa a explicar perquè en realitat són de sentit comú, però de vegades va bé tenir aquest guió al cap, ens pot ajudar:
Definir el problema: quin és el problema, qui hi està implicat, quines versions tenim, identificar emocions i sentiments de cada persona implicada, identificar els valors que estan a la base dels arguments, establir prioritats.
Buscar solucions entre tots, deixar-les anar com en un brainstorming, sense descartar-ne cap, per molt que a nosaltres no ens agradin, tothom implicat ha de proposar idees.
Valorar les conseqüències de les solucions proposades, per a tots. Anticipar-nos una mica.
Escollir la millor solució i planificar quan la posem a punt, amb detall: quan, com, on, amb qui…
Assertivitat en el punt anterior.

Oi que no sembla tan complicat? L’assertivitat és fonamental, ser capaços de dir a l’altra persona el que creiem, el que ens sembla just, sense fer-li mal ni faltar-li al respecte.

Ser assertiu és una gran facultat, ho he comprovat, però costa tant, de vegades… Respirar fons, no atabalar-te, no cridar, i explicar-li a la persona amb qui tens el conflicte el que creus, en un to correcte, entenedor, amigable, quan potser per dins estàs dolgut perquè t’ha fet mal, o perquè t’està demanant coses que per tu són intol.lerables,..  Li diries “quina barra que tens!”, i li has de dir “escolta, pensa una mica en el que em demanes”; li diries “però què t’has cregut?” i li has de dir “això no és bo per cap dels dos”, etc etc etc . Sí, ser assertiu és una gran facultat, però que s’ha de treballar, s’ha de practicar, i estar convençut de que en podràs treure partit.

Educar als adolescents suposa també reeducar-nos a nosaltres, i fer-nos créixer.

 

 

 

No em cau bé el teu fill

març 13th, 2014

La Marta té un problema, que se li està fent gran al cervell. Primer es pensava que amb el temps s’aniria esvaint, però no, va a més. No sap com solucionar-lo, només sap que no poden anar passant els dies i quedar-se plegada de braços.

Us explico, a la Marta no li cau bé el fill de la seva parella, així de clar. Fa uns mesos que viuen junts, la Marta i en Quim, els 2 fills de la Marta, la Clara i en Jordi, i el fill d’en Quim, en Sergi. La Marta i en Sergi són incompatibles, i ella ja ho sabia, això, molt abans de la convivència, però no es pensava que se li pogués fer tan costa amunt intentar que li caigués bé en Sergi.

En Sergi, un adolescent en plena efervescència, cosa que encara complica el tema. Tot i això, el carácter i la manera de fer del Sergi, independentment de que sigui adolescent, no lliga amb el carácter de la Marta.

La Marta, planificadora i tranquil.la. Quan està nerviosa, els nervis li van per dins. Li agrada anar al gimnàs, caminar, el cinema, llegir, i escriure, ballar, l’art. S’emociona davant un quadre, o una escultura, o a la Sagrada Familia. Quaranta llargs, però encara conserva la ingenuïtat i la capacitat d’entussiasmar-se per moltes coses. Aquest és un dels trets que van fer que en Quim se n’enamorés. Acostumada a esforçar-se i valorar l’esforç, a treballar dur, i a la satisfació per la feina ben feta. Ordenada, disciplinada i amb força de voluntat.

En Sergi, adolescent de 14 anys, nerviós fins al punt de tenir molts tics i trobar-se malament davant d’un examen. Impacient, no mastega el menjar quan menja, intol.lerant amb els que no són ràpids. El pupes, amb tol.lerància zero al dolor. Gandul, però llest i intel.ligent. Només s’esforça una mica pel que li agrada, tecnologia i mates. Per la resta, esforç just. No li agrada llegir, ni caminar, ni res que suposi esforç. Molt menys cap expressió d’art. Els grafitis, com a molt. Què li agrada? El menjar del Mc Donalds, la resta el protesta tot. Les pel.lícules d’acció i molts efectes especials, de matances extremes i ciencia-ficció, si tenen acció, és clar. Jugar a l’ordinador, al mòbil, a la Tablet, i el maleït Call of Duty, de la Play. No li agrada estar sol, però vol anar a la seva. És incapaç de sentir compassió, o empatia, o pena, o tristesa. Només sap presumir del que pot (que ha viatjat en avió, que coneix Madrid com la palma de la mà, que ha estat a Anglaterra…)

No tenen en comú ni el sentit de l’humor, els fan riure coses molt diferents. En comú?  Les matemàtiques, els agraden a tots 2.

A la Marta tampoc no li agrada com el Sergi contesta al seu pare. Es posa a un milímetre de la falta de respecte. En Quim té molt clar que no permetrà que el seu fill li falti al respecte, però en Sergi està aquí, temptant, temptant a la bona sort. La Marta sap que és una actitud molt típica d’adolescents, però els seus fills no gosarien contestar així, per molt que tinguin els seus conflictes. Saben on han d’aturar-se.

És com si el Sergi no hagués estat educat en alguns valors. I li estranya, perquè el seu pare en té molts, de valors. Què ha passat? Té clar que l’han educat com a fill únic (té una germana amb qui es porta 12 anys), i que és una mica especial, però tenir tants pocs valors? Tenir tan poca empatia amb la resta de la gent? No entussiasmar-se per res més que un joc d’ordinador o una atracció de fira que et fa pujar l’adrenalina?

Què pot fer la Marta? Una amiga li va dir que intentés esbrinar què li podia aportar en Sergi de bo, que segur que hi havia alguna cosa. Però no ho ha trobat. La seva relació no és conflictiva, senzillament és la justa. Ell la respecta perquè sap que si no, el seu pare s’enutjaria molt.

En Quim s’encarrega del Sergi, i la Marta dels seus fills, en el sentit de disciplina, perquè tenen punts de vista molt diferents. La Marta és molt més estricta amb l’educació de la Clara i en Jordi. Els fa llegir, i els dóna poc temps per a tablets quan hi ha escola. En Quim deixa jugar al seu fill cada dia, si té la feina feta. El fa llegir, però a en Sergi no li agrada i no ho fa gaire sovint. No han estat capaços de trobar un llibre que li pugui interessar. La lectura es lenta, són millors les pel.lícules, diu el nen.

Arriba un moment en què la Marta ja no troba bé res del que fa el nen. Deixa sempre menjar al plat, menja en 10 minuts, li fa mandra pujar escales, quan s’impacienta amb la Clara li parla malament, per qualsevol esforç es queixa, res no li està bé, planificar els menús setmanals és un trencacaps (ella i els seus fills han deixat de menjar alguns plats perquè el Sergi no els vol), creu que tot ho sap i no sap res, ha decidit no apuntar-se a un grup d’escoltes només perquè van de campaments al mig de la muntanya un cop l’any i es banyen al riu!!!!! etc etc etc

La seva relació cada vegada és més freda, i a ella li sap tan greu… En Quim no li ho comenta, no sé si perquè no se n’adona (els homes són així) o no li dóna importància. Però la Marta sap, que, tard o d’hora, hauran de parlar del tema. I li fa molta por… Com dir-li: No em cau bé el teu fill?

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 

Educar la intel.ligència emocional i social dels adolescents, segona sessió

març 11th, 2014

emociones

En una mica més d’una hora comença la tercera sessió del taller i encara no us he explicat la segona. Vaig una mica malament de temps, aquests dies…

La Juani va reprendre el tema de les emocions bàsiques, explicant que quan l’emoció s’allarga una mica més en el temps, passa a ser un sentiment. I quan el período és molt llarg, podem parlar d’estat d’ànim.

Vam passar d’emocions bàsiques a molts sentiments relacionats amb elles: amor, enamorament, ansietat, nerviosisme, fòbies, odi, rancúnia, melangia, tristesa, etc etc etc. Tants matissos hi ha per parlar. Tots hem passat en algun moment per alguna d’aquestes emocions, i se’ns han fet sentiment, i se’ns han acabat fent estat d’ànim. El fet d’anar-les llistant, descrivint, fa que hi pensis, i també que pensis per quines han passat els teus fills, i per quines passaran…

La Juani ens va posar en grups de 5 i ens va donar paperets amb emocions. Cadascú de nosaltres havíem d’explicar una situació recent en què ens haguéssim sentit com deia el paper: alegria, nerviosisme, il.lusió…

I com a deures, havíem d’esbrinar si els nostres fills saben explicar com es senten quan tenen emocions diferents. Jo vaig decidir buscar un moment en que la meva filla i jo estiguéssim tranquil.les per xerrar amb ella una mica. En lloc de preguntar-li directament, com que ella sap que estic fent aquest taller, i li encanta que hi vagi, vam estar respassant tots els sentiments i emocions que la Juani ens havia descrit (els tenia en una llista), i que em digués algun moment en què s’havia sentit així. La confessió més íntima que vaig aconseguir va ser el mal que li va fer una amiga en fer una festa d’aniversari d’amagat i no convidar-la. Sabia que li havia fet mal, però sentir-ho tan seriosament i sincera em va agradar, pel vincle d’intimitat que es va crear durant uns instants. La vaig abraçar molt fort, i tot i que ja li ha passat, i ha refet la relació amb la seva amiga, es va sentir reconfortada, crec.

S’està fent gran, però encara és la meva nena. Oi que m’enteneu?

 

 

 

 

 

Educar la intel.ligència emocional i social dels adolescents

març 1st, 2014

inteligencia emocional

He començat un taller de 5 sessions de durada per educar a casa la intel.ligència emocional i social dels fills adolescents.

Ens el fa la Juani Mesa, una psicóloga que sovint fa xerrades a les escoles, allà on la demanen perquè té molt èxit. Visiteu la seva página web, té coses interessants.

Només he fet una sessió. Per ser la primera, la Juani ja ens va avisar que parlaria més ella i els exercicis eren més aviat individuals, A les properes sessions haurem de posar en comú i compartir més coses.

Ens va parlar de les diferents clases d’intel.ligència: la lògico-matemática, que és la que més es potencia a l’escola, la verbal-lingüística, l’espacial, la naturalista,  la musical, la del  moviment, la intrapersonal, la interpersonal. I per últim, les intel.ligències emocional i social dels adolescents, que són les que treballarem.

Ens va fer reflexionar sobre les que pensàvem que tenen els nostres fills, i si les estàvem potenciant. També ens va parlar de les emocions bàsiques: alegria, afecte, tristesa, enuig… Les portem als nostres gens i una part les passem genèticament als nostres fills. Quines tenim nosaltres? I els nostres fills?

Van ser exercicis senzills però que et feien pensar força en coses que, de vegades, tens al davant i no veus. Les coses que no podràs canviar i les que podràs potenciar o millorar. Vaig descobrir que el fill d’en Pep ja té força intel.ligència social, però no en té gaire, per no dir gens, d’emocional. En canvi, la meva filla, d’intel.ligència social, zero patatero, però té una mica més d’empatia amb la gent, sap reflexionar i meditar. Haurem de treballar aquestes coses, a veure tot el que puc aprendre.

I el que també em va resultar interessant és que tot m’ho puc aplicar a mi mateixa, també, i a les meves relacions amb els que m’envolten, familia, amics i companys. Sembla mentida, que a hores d’ara, encara hagi d’estar aprenent coses de mi mateixa, a sobreviure, a saber cap on he d’anar. Però és així, sincerament. Encara estic una mica despistada, i ja aniria essent hora de trobar-me, no creieu?

Us aniré explicant.

 

 

 

    Històric
    novembre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.    
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    27282930  
    Categories
    Entra/surt
    Visites