L’analfabeta que va salvar un país

setembre 21st, 2014

L’he llegit, una mica sense saber què em trobaria, perquè no havia llegit l’anterior, el de l’avi que no sé què més va fer.

Què voleu que us digui, no el posaria en una llista de recomanats. Original, sí, però no és la classe d’originalitat que a mi m’agrada. Una poca-soltada rera una altra. En realitat, les poca-soltades tenen sentit, ben mirat. Darrera dels embolics cada vegada més embolicats, l’autor fa una gran crítica a tot plegat: al seu país, Suècia, però també a Sudàfrica, a Israel, als Estats Units, a Xina i a tots els països en general, a la civilització actual, en definitiva.

Per a mi, és el que salva el llibre, la crítica feroç del sistema.

Però no m’ha enganxat, més aviat m’ha costat de digerir, i l’humor aquest de “arguments de bojos” no és del meu gust. “Lo mejor que lo puede pasar a un cruasán”, d’en Pablo Tusset, és molt millor, per escollir-ne un que em va agradar, tot i que fa moooooolt que el vaig llegir.

Entenc que pugui ser un best-seller. El meu pare, sense anar més lluny, s’hagués fet un fart de riure si l’hagués llegit, ja me l’imagino.

Us convido a que, si l’heu llegit, me’n doneu l’opinió. M’agradaria saber què us ha semblat.

Vinga!

 

Cinquanta ombres més fosques

juliol 4th, 2014

9788401388453

Segon llibre de la trilogia.

És un llibre que es llegeix ràpid, com tots els èxits de vendes, que enganxen, són de lectura fàcil i en un no res ja estàs a la darrera pàgina. I per descomptat, com que és una trilogia,  encara que sembli que ja no ens pot explicar res més d’en Cinquanta Ombres, l’acaba amb unes línies que et piquen la curiositat per tal de que vulguis llegir el tercer.

Parlo pels dos llibres de la trilogia que he llegit. Imagino que el tercer deu ser si fa no fa.

Milers de dones s’hi han enganxat per l’erotisme de la història. Què voleu que us digui?!?!?! Sí que ho és, d’eròtica, i segurament els dos protagonistes fan sexe de manera diferent a la majoria de parelles. La química que hi ha entre ells no és una cosa corrent avui en dia. Que llegir el llibre fa pujar la temperatura? Cert, ho he de reconèixer. Està escrit amb l’erotisme i no pornografía que ens estimem més les dones, també ho reconec. No me’n sento orgullosa, però de joveneta estava enganxada al que s’anomenava “Novel.la rosa”. Anava a una parada del mercat on les canviaven, de manera que cada dissabte hi anava, en deixava dues i n’agafava dues més. Totes eren per l’estil, romàntiques, amb una mica de sexe, plenes de tòpics sobre els homes, les dones, el físic d’homes i dones, i sobre les relacions. Per descomptat, molt mal escrites; de fet, suposo que escrites com xurros. Però quan la teva vida amorosa no és massa bona, llibrets com aquests et fan somiar una mica i pots evadir la realitat. Així que per mi, aquesta trilogia no deixa de ser un seguit de novel.les rosa una mica més treballades i una miiiica més ben escrites.

Fan la seva funció, que és fer somiar en un príncep blau, encara que és més un dimoni que un príncep blau al començament. Tinc amigues que han millorat la relació sexual amb la seva parella després de llegir el llibre. Reconec que en llegia unes pàgines abans d’anar a dormir i quan el tancava, em girava cap a en Pep amb ganes de sexe. Si aquesta és la motivació d’escriure aquests llibres, doncs bé, ho aconsegueixen.

Però tot plegat és massa carregat de tòpics, com el de “noia maca, intel.ligent i una mica innocent cau en mans d’un home atractiu, arximil.lionari que caurà rendit als seus peus i li oferirà la lluna”.

Els punts que podrien ser originals, com ara les perversions sexuals del protagonista, i el tipus de contracte que ofereix a la noia, pensó que no es resolen bé. Resulten interessants al principi, sobretot si no has sentit parlar mai de BDSM, hi ha tot un seguit de termes que poden desconèixer-se. El món de les relacions sexuals “especials” és això, un món a part, però llibres com aquest poden fer-les una mica més properes.

Per mi falla l’anàlisi psicológica dels personatges, NO és que hi sigui, però aquest món dóna molt de joc a que surtin personalitats de tot tipus, gent que està “pirada”, gent peculiar, psiquiatres, etc. Les situacions del llibre, especialment del segon, donarien per molt més, segons la meva opinió, i en el llibre acaben essent només un motiu de gelosia per part de la noia.

Tot es soluciona al llit, qualsevol petita tibantor, ì problemas més grossos també. estic d’acord amb que el sexe relaxa, i puja els ànims. però d’aquí a fondre els problemes… I n’ha de tenir molts, aquesta parella, però molts més….

Finalment, el que a mi em posa dels nervis és l’actitud proteccionista, protectora en excés i possessiva del jove milionari. Què voleu que us digui, que t’ho paguin tot  del bo i del millor, exageradament car, i que a canvi hagis de retre comptes de tot el que fas, amb qui vas, o parles, o rius, i que ni treballar tranquil.la et deixin seria superior a més. Sóc anti-despeses exagerades i m’agrada ser independent. No m’agradaria tenir un “maromo” que em tingués a cos de rei però en una gàbia d’or. Que no pogués ser jo mateixa. Però pels comentaris que he pogut sentir al meu gimnàs, hi ha moltes dones que els estaria bé, un home així. Bé, de tot hi ha d’haver en aquest món.

L’altre dia llegia en un article que els llibres haruein de fer somiar una mica més. Ja m’agrada somiar, ja, però el de la novel.la no és la classe de somni que jo tinc.

Tot i això, us animo a llegar la trilogia (jo lleguiré el tercer quan en tingui ocasió), i em comenteu què us ha semblat. Potser em podeu fer canviar d’opinió…

 

 

 

 

 

La ladrona de libros

juny 22nd, 2014

L’he llegit en castellà, per això escric el títol en aquesta llengua. M’ha encantat, és un dels millors llibres que he llegit en força temps. Llegeixo tot el que em cau a les mans, i és clar, hi ha de tot. Però aquest llibre val la pena, el recomano.

No n’he vist la pel.lícula, no sé si està bé, tot i que hi surten actorassos, com en Geoffrey Rush i l’Emily Watson. Ja faré per veure-la.

Què és el que més m’ha agradat:

Original. El llibre té un narrador, i en aquest cas és la mort qui ens explica la història de la lladre de llibres. Una narradora original, per ser qui és, per la manera com ens conta els fets, perquè vol que canviem la imatge tètrica que tenim d’ella,  perquè és tendrá i comprensiva amb els humans, i especialmente, és tendrá amb la protagonista, la Liesel, la lladra de llibres.

La mort s’anticipa als fets, a cada capítol ens diu 4 paraules del que passarà, però no ens treu les ganes de seguir llegint, és més, amb el breu resum fa que vulguis continuar llegint. Els nazis, tema ja usat i reusat tantes vegades, però la tendresa dels protagonistes, a qui la mort defensa amb totes les seves forces, fa que t’enamoris d’aquesta nena, i de la familia que l’adopta. Fa que te n’adonis de que tots els alemanys no odiaven els jueus, i que molts els van ajudar i van arriscar llurs vides per salvar ni que fos un sol jueu. L’excusa és un pacte, un jurament de joventut, però la realitat és que per a molts alemanys, els jueus eren éssers humans tan alemanys com ells mateixos. Llàstima que només uns quants ho demostressin.

L’amistat, la lleialtat, la generositat, la il.lusió, la valentia… Tot això surt en aquest llibre, on la mort, que es queixa de la feina que li donen els humans quan s’entesten en “guerrejar”, és una narradora molt més tendrá i comprensiva del que hauríem esperat.

I un darrer valor que és molt important per mi: la passió per la lectura. La paciència del pare per ensenyar-li a llegir, la voluntat de la nena per aprendre’n, el poder de les paraules escrites de fer màgia quan el cor ho necessita… Tant de bo els joves d’ara també en poguesssin seguir l’exemple.

 

    Històric
    novembre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.    
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    27282930  
    Categories
    Entra/surt
    Visites