Trilogia del Baztan

febrer 5th, 2016

Dolores Redondo, he de dir que m’ha encantat la teva trilogia.

M’agrada quan escullo un llibre a l’atzar, sense saber de què va, i et trobes amb que estàs llegint el primer llibre d’una trilogia, on la protagonista és una inspectora de la Policia Foral a Pamplona, i el llibre t’enganxa i t’enganxa i no t’atures fins que no acabes el tercer.

M’atrau la novel.la policíaca, i si, a sobre, la protagonista, és una dona, encara m’atrau més. Ja he comentat en alguna ocasió que el personatge de la Petra Delicado m’agrada molt. Em fa riure molt, té un sentit de l’humor que aconsegueix treure’m sempre una rialla.

La protagonista dels 3 llibres, El guardián invisible, Legado en los huesos y Ofrenda a la tormenta és diferent. És una dona molt intel.ligent, però també turmentada per relacions familiars molt sinistres (fins aquí puc llegir). Els casos dels que s’encarrega en els llibres són especialment macabres, fins i tot esfereïdors i crus. A més, semblen estar molt relacionats amb la màgia, bruixeria i creences de la zona. La vall del Baztan s’omple de morts al llarg dels 3 llibres i una atmosfera fosca, a qui acompanya el clima de la zona, fred, plujós, inhòspit.

Tot aquest ambient arriba a influir a la inspectora, físicament però sobretot anímica.

Enganxen, enganxen molt aquests llibres. L’autora et té contínuament amb l’ai al cor. He de dir que un dels capítols més impactants em va fer sentir com la protagonista. Vull dir que a l’Amaia la informen d’un possible assassinat d’un company policia, i quan puja les escales de l’immoble corrent, jo panteixant com ella. Us ho juro, el cor m’anava a cent. Quan veu el cos estirat a terra, i comença a cridar i plorar, jo no vaig fer-ho perquè em va fer vergonya, però hagués plorat de gust. Va ser una descripció tan intensa, em va fer sentir tant… Aquesta habilitat l’admiro, l’admiro molt.

Recomano la trilogia. No es pot començar per un qualsevol, s’han de llegir en ordre, tot i ser novel.les separades, els casos tenen una mena de nexe de manera que per separat no lliga la història. Jo me’ls he llegit en un pis-pas. De fet, portava el llibre a tot arreu, no me’n separava per si tenia una estoneta lliure.

Què puc dir com a defecte? Potser qui sigui molt pragmàtic no li agradarà el joc de l’escriptora (i de la protagonista) amb la màgia i la fantasia. O potser totes les mencions del FBI, com una picada d’ulls al “silenci dels anyells”, que no calia, potser.

Però vaja, nimieses. Val la pena llegir-los. Ajuden molt a desconnectar.

 

 

    Històric
    febrer 2020
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.    
     12
    3456789
    10111213141516
    17181920212223
    242526272829  
    Categories
    Entra/surt
    Visites