“El lobo de Wall Street” o com ser tot el que no voldríem que fossin els nostres fills

juny 15th, 2014

Molt bé pel DiCaprio. Ho fa molt bé, a la pel.li, i els secundaris també. Li sobra una hora, com a la majoria de pel.lícules de l’Scorsese. La veritat, no puc dir que m’agradés.

Fa mesos que em queixo de la manca de valors de la gent jove, de com els valors creixien, a la meva época, com una cosa força natural. Sí que els vèiem a casa, però ara veig bones famílies  amb fills que creixen amb pocs valors, inclosos els meus. Em veig impotent per inculcar-los, perquè tot el que envolta als nostres fills els està dient “agafa el que puguis, salva el teu cul, pensa només en tu, llei del mínim esforç”… em fa molta ràbia perquè mai he estat així, jo. Què he fet malament? Segurament donar-los les coses amb facilitat, que no els falti mai res, que no aprenguin el valor de les coses… Sobreprotegir-los, resumint.

Tornant a la pel.li, mentre l’anava veient anava sentint-me fastiguejada, de veure tota una empresa sencera dedicada a estafar a la gent, a riure-se’n, a sentir-se poderosos pel fet de guanyar amb la pèrdua dels estalvis de gent modesta… em va recordar tot el merder de les preferents, tot i que sóc conscient de que en el cas de les preferents molt dels qui les van vendre no eren tant conscients de l’estafa. Però els caps d’aquestes entitats sí que n’eren, i són tan fastigosos i hipòcrites com per no sentir cap remordiment per haver-ho fet.

Tornant a la pel.li (una vegada més),  tot el vici, snobisme i luxe innecessari del que s’envolten. Cada petita estafa acompanyada de ratlles i ratlles de coca, de sexe deslleial, del que fereix famílies i denigra a les dones. Per molt que el protagonista rep el que es mereix, i es destrossa la vida, com era d’esperar, la sensació de “no vull conèixer a ningú com ell, no vull que formin part de la meva vida, no vull que ningú de la meva família sigui ni un 0.001% com el que representa el llop de Wall Street”; la sensació de no tornaria a veure la pel.lícula, perquè odio tot el que representa.

Aquest és el sentiment que em va deixar.

Blue Jasmine

novembre 25th, 2013

He agafat el meu primer refredat com a aturada. Em sembla que me l’ha enganxat el meu fill, a qui m’encanta petonejar, m’aprofito de que encara es deixa. La setmana passada ell estava força refredat, i aquest cap de setmana m’he començat a trobar malament jo. Què hi farem! Fer llit, que és el millor quan un està refredat.

Aquest cap de setmana vaig anar a veure la darrera pel.lícula del Woody Allen, Blue Jasmine. Feia mooooolt de temps que no n’anava a veure cap, d’ell. Vicky Cristina Barcelona va ser l’última que vaig anar a veure d’aquest director. El motiu és que vaig poc al cinema, o si ho faig, vaig a veure pel.lícules en 3D, d’acció, amb els meus fills o amb la meva parella. Anar al cinema s’ha posat tan car que si no és per veure pel.lícules que a casa no pots reproduir pels seus efectes especials, la meva parella no vol gastar-s’hi els diners. En part, té raó, que és car. Només ara algunes sales están baixant preus, fent ofertes perquè estigui a l’abast de tothom.

Recordo els temps en que jo hi anava cada setmana, al cinema. Tant se me’n donava, anar-hi sola. Si feien alguna pel.lícula que a mi em feia gràcia veure però ningú de casa o cap amic em volia acompanyar, hi anava sola, entre setmana. M’encantava enfonsar-me a la butaca i deixar-me portar pel que m’explicaven. També em resultava més barat, i tenia cinemes dins de la ciutat. No em calia anar a un centre comercial per anar al cinema, que és el que em passa ara. Deu minutets a peu i ja hi era.

Em va agradar Blue Jasmine. En Woody Allen sap fer uns retrats de la gent sublims. En cinema, no és tan fácil. Ens decantem per efectes especials, històries trepidants, acció a punta pala. Però explicar en una pel.lícula els trets de carácter d’una persona no és fácil, i en Woody Allen ho sap fer de la forma més natural, encara que el personatge sigui odiós, o estrafolari, o molt especial.

Potser perquè a mi sempre m’ha agradat observar el comportament de la gent, deduir com actuaran per com pensen o per com han actuat en ocasions anteriors. intentar explicar el per què de les seves decisions, em captiva veure com el director desenvolupa els seus personatges en una pel.lícula. En vaig sortir encantada, tot i que segurament veure-la en versió original hagués estat molt millor. El doblatge al castellà d’alguns personatges de classe obrera baixa no el vaig trobar massa encertat.

Us la recomano!

 

 

 

 

    Històric
    desembre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.    
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031
    Categories
    Entra/surt
    Visites