Hi ha dies en què m’atabalo sola

maig 3rd, 2014

Sí, és exactament això. Hi ha dies en què m’atabalo jo sola: potser em marco objectius ambiciosos i no dóno l’abast, potser em toca fer coses que no són massa del meu gust, potser fa massa dies que no vaig al gimnàs i  em manquen endorfines esportives…

El cas és que arribo a la nit molt més cansada del normal i malhumorada. No hi ha res que em faci riure ni m’aixequi els ànims. I faig pagar el meu malhumor a qui no en té cap culpa, com per exemple, en Pep.

Ara em passa més sovint, des que treballo, perquè tinc molt poc temps per organitzar-me, i perquè últimament tothom s’entesta a organitzar.me la vida:
La meva mare que passa per casa cada dos per tres, per una cosa o altra, i que et té de xarrera (ella xerra i tu escoltes, és clar) un mínim de mitja hora.
La meva germana, que em diu els caps de semana que té lliures per veure quin podem pasar tota la familia.
La filla d’en Pep, que per comunicar qualsevol cosa ha de decidir ella quin dia i a quina hora pots parlar-hi.
I en Pep, que organitza les vacances per tots dos amb la seva familia quan jo necessito uns dies de pau, cosa que no tinc envoltada de gent i de nens.

I últimament necessito tant la pau…. Aquests horaris de feina m’atabalen molt. Sóc una eremita, sempre ho he estat, i  a mesura que em faig gran, cada vegada més.

 

 

 

    Històric
    desembre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.    
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031
    Categories
    Entra/surt
    Visites