Estudis, atur, amor

febrer 1st, 2014

 

Se m’ha girat feina, últimament.

D’una banda, ja tinc el temari i una planificació feta del meu Programa Superior en Marketing Digital. Sembla que m’explicaran maneres per fer que una pàgina web funcioni bé, a l’hora de vendre productes, d’estar en contacte amb els usuaris, etc etc etc. Potser podré fer que aquest blog funcioni i tot!

D’altra banda, fer un currículum que sigui atraient a les empreses em costa, tot i que m’estan ajudant. No paro, la veritat.

Vaig al gim cada dia, i toco força el piano, encara que menys del que voldria. Si això és estar a l’atur, puc dir que no estic aturada ni un sol moment!!!

Avui m’han dit que se’m veia molt enamorada, encara. I bé, què us he de dir, és cert, enamoradíssima. Per l’abril farà 5 anys que en Pep i jo estem junts,  i encara no ens hem cansat l’un de l’altre, hehehe. Cert que compartim casa només des de fa 5 mesos, era un pas difícil de fer, tenint en compte que ens ajuntem amb  3 fills, que hem hagut de deixar els pisos respectius, que ens havíem d’assegurar no només que ell i jo ens avenim (que ja ho teníem força clar), sinó que els nostres fills també eren capaços de conviure sense massa problemes. En Pep i el seu fill han canviat de població, amb tot el que això suposa.

Total, que l'”experiment” està sortint molt millor del que em pensava, i sóc feliç. Tot i estar a l’atur, sóc feliç. Tot i la incertesa de trobar una bona feina, sóc feliç. I davant dels reptes que se’m plantegen: reprendre estudis, canviar de gim (no rigueu, qualsevol canvi suposa un repte per mi), aprendre a saber com sóc professionalment per decidir què fer, etc etc etc…, davant de tot això, la gent que m’envolta em dóna la confiança que a mi em manca. La monitora del gim és “estupenda”, l’assessora de l’empresa de recol.locació és com una psicòloga per mi, i la tutora dels meus estudis m’ha planificat ja el curs!!! Però principalment, tinc als fills que em motiven cada dia més, i a en Pep, que en cap moment deixa de fer-me costat. Faci el que faci, em dóna l’opinió i em recolza. I en té prou amb el somriure amb què el rebo quan arriba a casa de treballar. És fantàstic.

 

 

 

 

 

 

Amor

gener 9th, 2014

L’altre dia vaig ser una mica injusta amb en Pep. Bé, injusta no, perquè em va fer emprenyar, això és una realitat, però ja m’ha passat.

Què us podría dir d’ell? Sóc una dona enamorada. Quan més el conec més me l’estimo.

En algunes coses estem fets l’un per l’altre, fins al punt de que gairebé ens endevinem els pensaments, mentre que en altres pensem totalment diferent, però ens respectem molt. El que em té captivada és que sempre em tracta com a una reina. Jo passo primer, davant de moltes altres coses, perquè diu que el compensa tot el que li dono, que encara no sé massa bé què és. Sí que sé que valora molt l’afecte, les carícies, que sigui afectuosa i tendra amb ell. També li agrada que el repti en qüestions de vocabulari, tenim discussions de tots els temes possibles. Li agrada caminar tant com a mi, fer passejades molt llargues els diumenges pel matí. Ha anat a museus que potser sense mi no hagués visitat, i cinema que sense mi no hagués vist.

Què em dóna ell? Seguretat en mi mateixa, afecte, compartir afeccions, compartir la vida en igualtat de condicions. Tots dos posem molt de la nostra part en la convivència, i això és diferent de tot el que havia tingut fins ara. Estic aprenent molt a conviure, amb ell, jo, ermitana confessa… I a veure el món des d’altres punts de vista…

Amor, sexe, carícies, neurones treballant a tope per poder estar junts durant molts i mooooolts anys.

L’estimo, l’estimo molt…

 

 

    Històric
    desembre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.    
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031
    Categories
    Entra/surt
    Visites