Adolescents

gener 10th, 2016

Necessito un respir d’adolescents, si-us-plau…

M’he passat el cap de setmana entre adolescents. Cosa normal, els meus fills i el fill petit d’en Pep ho són.  Però són les 7 de la tarda de diumenge i estic saturada d’ells.

Res no et prepara per ser mare, i has d’anar cremant etapes, cada edat és meravellosa, i alhora totes es fan dures d’una manera o altra:

  • Quan són nadons, perquè depenen tant de nosaltres que ens absorbeixen. Mal dormir, moltes visites als metges, i la novetat de tot, sobretot de fer créixer al teu fill sa i bo.
  • A mesura que van creixent, que comencen a caminar, fins i tot  a escriure i a llegir, perquè som el mirall en el que es reflexen, i els hem de guiar, portar de la mà, en el sentit literal i figurat.
  •  A partir dels 10 anys ja no ens necessiten tant, es van fent independents, potser és l’etapa més de porta’m aquí, extraescolars allà, i anar una mica de cul darrera d’ells.
  • Però l’adolescència… buf! És que es volen menjar el món sense saber-ne res, és que discuteixen totes les teves idees sense saber fonamentar les seves, només perquè ets adult i ets el seu pare o mare… I a tu se’t posen els pèls de punta en sentir algunes coses, o en veure que aniràs caient del pedestal on et tenien. En veure que l’adolescència és el jo, jo i jo, i ningú més que jo té raó, que són uns interessats, i si et tracten bé és només perquè volen alguna cosa de tu, normalment material, és clar.

Ja està, m’havia de desfogar. Que consti que penso que totes les etapes s’han de passar, i que veure’ls convertir-se en adults també és meravellós. Serà que ha estat un cap de setmana molt concentrat en ells, i he quedat saturada…

He hagut d’explicar-li el capitalisme, el comunisme, l’anarquisme a la meva filla perquè ella sola era incapaç de posar-se davant el llibre, un llibre amb unes explicacions fantàstiques, amb esquemes i resums que ja m’hagués agradat tenir a mi.

He hagut de fer de vigilant per control.lar que el fill d’en Pep no fumés a casa. No l’he enxampat fent-ho, però l’alè quan em feia el petó de bona nit el va delatar. I NO vull que fumi dins de casa. Si ho vol fer, que pringui i surti fora per fer-ho. La seva desídia, ganduleria i desinterés per tot fa que se m’emportin els dimonis. Fins i tot el seu pare s’ha donat, ja. Veig la decepció en els seus ulls cada vegada que parla d’ell, està trist perquè haurà de deixar que el noi se la foti perquè comprovi com n’està, d’errat. Ens costa, als pares, deixar que els fills s’equivoquin. Més encara quan aquest en particular ha decidit viure amb la mare perquè el protegirà de totes les caigudes, encara que sigui un perjudici per al noi. Es creu “la mare coratge”, i no li està fent cap favor.

És difícil, tot plegat, i em genera un malestar que fa ja que desitgi el proper cap de setmana sense fills amb delit.

 

Educar la intel.ligència emocional i social dels adolescents

març 1st, 2014

inteligencia emocional

He començat un taller de 5 sessions de durada per educar a casa la intel.ligència emocional i social dels fills adolescents.

Ens el fa la Juani Mesa, una psicóloga que sovint fa xerrades a les escoles, allà on la demanen perquè té molt èxit. Visiteu la seva página web, té coses interessants.

Només he fet una sessió. Per ser la primera, la Juani ja ens va avisar que parlaria més ella i els exercicis eren més aviat individuals, A les properes sessions haurem de posar en comú i compartir més coses.

Ens va parlar de les diferents clases d’intel.ligència: la lògico-matemática, que és la que més es potencia a l’escola, la verbal-lingüística, l’espacial, la naturalista,  la musical, la del  moviment, la intrapersonal, la interpersonal. I per últim, les intel.ligències emocional i social dels adolescents, que són les que treballarem.

Ens va fer reflexionar sobre les que pensàvem que tenen els nostres fills, i si les estàvem potenciant. També ens va parlar de les emocions bàsiques: alegria, afecte, tristesa, enuig… Les portem als nostres gens i una part les passem genèticament als nostres fills. Quines tenim nosaltres? I els nostres fills?

Van ser exercicis senzills però que et feien pensar força en coses que, de vegades, tens al davant i no veus. Les coses que no podràs canviar i les que podràs potenciar o millorar. Vaig descobrir que el fill d’en Pep ja té força intel.ligència social, però no en té gaire, per no dir gens, d’emocional. En canvi, la meva filla, d’intel.ligència social, zero patatero, però té una mica més d’empatia amb la gent, sap reflexionar i meditar. Haurem de treballar aquestes coses, a veure tot el que puc aprendre.

I el que també em va resultar interessant és que tot m’ho puc aplicar a mi mateixa, també, i a les meves relacions amb els que m’envolten, familia, amics i companys. Sembla mentida, que a hores d’ara, encara hagi d’estar aprenent coses de mi mateixa, a sobreviure, a saber cap on he d’anar. Però és així, sincerament. Encara estic una mica despistada, i ja aniria essent hora de trobar-me, no creieu?

Us aniré explicant.

 

 

 

    Històric
    octubre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.    
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites