Toda una vida

desembre 15th, 2015

Ha estat un cap de semana estrany, per mi…

Tenia l’examen del curs de marketing digital, i això ja em va condicionar molt, perquè era el meu objectiu. Hi anava tranquil.la, és un curs que he fet per voluntat pròpia, i no m’hi jugo res, llevat del meu orgull de bona estudiant, que pesa encara, després de tants anys. Tot i això, la meva esquena se n’ha ressentit tot el cap de setmana, senyal de que el meu subconscient no hi anava tan tranquil.

No em va anar malament, penso que aprovaré. La nota ja depèn de com puntuïn, el primer examen me’l van puntuar molt alt. No sé com anirà aquest. Però almenys crec que puc deixar de preocupar-me per estudiar una estona cada dia.

El cas és que com que no tenia res més al cap, la veritat, he deixat que la resta del cap de setmana “fluís”, com dirien alguns. I quan tenim als nens les coses no flueixen en el sentit de calma que a mi m’agrada. La meva filla, feliç com ella sola, tenia un treball que consistia en escriure un text romàntic (estan estudiant el romanticisme a literatura castellana), i gravar un video amb el text com a veu en off. A les 5 de la tarda de diumenge, ni sabia el que volia gravar, ni tenia el text acabat, ni idea de com acabar-lo. Em vaig enutjar tant… No sé per què va esperar tant, i més quan jo li vaig anar insistint, però em sembla que ja és prou grandeta com per anar-li tant al darrera. Doncs sort en té de mi, per molt malament que m’estigui dir-ho. Diguem que la vaig inspirar, perquè jo a la seva edat escrivia molt. Em va explicar com havia començat el text, on s’havia quedat encallada, i jo vaig ajudar-la a acabar-lo, donant-li idees.

És capgrossa, ma filla, perquè li he dit un munt de vegades que se’m dóna bé redactar textos; si més no, desencallar-la, que li passa sovint, amb un munt de coses que m’han passat, siguin reals, o només en la imaginació. Doncs encara li he d’insistir. Una assignatura que porta bé, només em falta que no presenti els treballs… Total, que de la bronca vaig pasar als plors, perquè li vaig explicar com la meva mare va acompanyar al meu pare mentre va estar a l’hospital, sense separar-se’n ni un moment, com li cantava a cau d’orella, com li donava el menjar, com plorava en silenci,… Vaig acabar feta un mar de llàgrimes, i encara vaig haver de buscar per internet la cançó “Toda una vida”, perquè no l’havia sentida mai.

Em queda un cap de setmana de relax abans de que el Nadal vingui i m’aclapari com sempre sol fer…

Per fi un pont llarg

desembre 6th, 2015

Per fi, un pont llarg! Estic cansada, i necessitava un respir . Quina novetat, oi? Sempre necessito un respir. I qui no? Em queixo, però pens0 que tothom em necessita, de respirs, i sóc afortunada per poder-los tenir. Tanta gent que no pot…

Com us deia, quatre dies amb en Pep, solets, tranquils, respirant-nos i fent plans per al Nadal. Sortir fora?, no, no hem sortit perquè no ens va massa bé econòmicament de fer-ho, i perquè hem d’aprofitar aquests dies per mirar d’avançar en la compra de regals per al Nadal.

Ahir dissabte em vaig passar unes 2 hores fent això, dissabte. La casa necessitava una bona neteja, i jo cansar-me fent-ho. És un rotllo això de netejar; però una vegada t’hi poses, l’exercici físic i l’olor de net compensen, la veritat. Almenys a mi, ja sé que hi ha molta gent que no pensa el mateix.

Per la tarda dosi d’estudi, menys de la que hauria volgut, però em va costar de posar-m’hi, rendeixo molt millor pel matí, per estudiar. Ahir una hora i se’m va fer terriblement llarga. Avui 2 hores pel matí m’han passat força de pressa. És que dissabte que ve tinc un examen per acabar d’una vegada amb un curs que vaig començar quan estava a l’atur de marketing digital. Tinc ganes de treure-m’ho de sobre, perquè estudiar quan no tens feina va de conya, però quan tens feina i més coses encara, ja costa més de dedicar una estona a l’estudi. Vull acabar-lo perquè el vaig pagar i em va sortir car, i per orgull d’estudiant. Però ara ja no m’entreté com ho havia fet al començament de posar-m’hi.

Aquesta tarda anirem a Barcelona a veure una exposició de fotografies al CCCB, el World Press Photo, que els diumenges és de franc i després a fer una volteta per botigues de la ciutat, a mirar preus i coses d’aquestes. En Pep i jo ens entenem força a l’hora de mirar per botigues, caminar molt, riure, explorar per carrerons i carrerets del Barri Gòtic, pel Raval… Ens agrada, són lloc amb molt d’encant, tot i la massificació turística. La gent es queixa de que Barcelona s’hagi convertit en una destinació turística estrella. Penso que el turisme s’ha de control.lar, però és una ciutat feta per visitar-se. Té coses meravelloses, i el turisme és una font molt important d’ingressos. El que ‘sha de fer és que sigui un turisme de visita i cultura, d’aprenentatge de costums i d’admirar tot el que la ciutat té per oferir, turisme de qualitat, que se’n diu. No s’hauria de promocionar el turisme de “pandereta”, el d’alcohol barat i festa contínua, perquè Barcelona és molt més que això. Molta festa, sí, però festa en tradicions, festa diferent. Perquè per a festa barata i “poligonera” ja es poden quedar als seus països.

Em criden per dinar…

 

 

Estudis, atur, amor

febrer 1st, 2014

 

Se m’ha girat feina, últimament.

D’una banda, ja tinc el temari i una planificació feta del meu Programa Superior en Marketing Digital. Sembla que m’explicaran maneres per fer que una pàgina web funcioni bé, a l’hora de vendre productes, d’estar en contacte amb els usuaris, etc etc etc. Potser podré fer que aquest blog funcioni i tot!

D’altra banda, fer un currículum que sigui atraient a les empreses em costa, tot i que m’estan ajudant. No paro, la veritat.

Vaig al gim cada dia, i toco força el piano, encara que menys del que voldria. Si això és estar a l’atur, puc dir que no estic aturada ni un sol moment!!!

Avui m’han dit que se’m veia molt enamorada, encara. I bé, què us he de dir, és cert, enamoradíssima. Per l’abril farà 5 anys que en Pep i jo estem junts,  i encara no ens hem cansat l’un de l’altre, hehehe. Cert que compartim casa només des de fa 5 mesos, era un pas difícil de fer, tenint en compte que ens ajuntem amb  3 fills, que hem hagut de deixar els pisos respectius, que ens havíem d’assegurar no només que ell i jo ens avenim (que ja ho teníem força clar), sinó que els nostres fills també eren capaços de conviure sense massa problemes. En Pep i el seu fill han canviat de població, amb tot el que això suposa.

Total, que l'”experiment” està sortint molt millor del que em pensava, i sóc feliç. Tot i estar a l’atur, sóc feliç. Tot i la incertesa de trobar una bona feina, sóc feliç. I davant dels reptes que se’m plantegen: reprendre estudis, canviar de gim (no rigueu, qualsevol canvi suposa un repte per mi), aprendre a saber com sóc professionalment per decidir què fer, etc etc etc…, davant de tot això, la gent que m’envolta em dóna la confiança que a mi em manca. La monitora del gim és “estupenda”, l’assessora de l’empresa de recol.locació és com una psicòloga per mi, i la tutora dels meus estudis m’ha planificat ja el curs!!! Però principalment, tinc als fills que em motiven cada dia més, i a en Pep, que en cap moment deixa de fer-me costat. Faci el que faci, em dóna l’opinió i em recolza. I en té prou amb el somriure amb què el rebo quan arriba a casa de treballar. És fantàstic.

 

 

 

 

 

 

ex-companys

gener 16th, 2014

Avui ha estat el primer dia que he fet vida normal, després del refredat. Ahir vaig anar a Barcelona tot el matí, però no em trobava massa bé, la veritat.

Ja torno a ser oficialment una estudiant, matriculada en un Curs Superior de Comerç Electrònic i Marketing Digital!!! No sé si té a veure massa amb mi, però ofereix bones sortides professionals, em suposa un trencament amb el que he estat fent fins ara, és una escola de prestigi, la qual cosa suposa que és car, però m’han donat una beca per la meitat de l’import, i el faig des de casa. No està malament, no? Només dura 6 mesos, amb titulació oficial, etc. Ja aniré explicant com em va, perquè la feina serà meva, de dedicar-li un parell d’hores diàries a estudiar i a fer un projecte sobre el que hagi estudiat.

I d’altra banda, els seminaris que ens donen a l’empresa de recol.locació m’animen una mica. Pels assistents (tots ex-companys de Bankia) que tenen clar el que volen fer, o bé pels que la seva autoconfiança no s’ha vist minvada, diuen que no serveixen per gran cosa, aquestes sessions. Pels qui, com jo, no sabem què volem fer, ni què ens espera, ni per on començar, és com anar al psicòleg: donen pautes, ens planifiquen coses tan tontes com fer un cv, una carta de presentació, o més encara, una sessió introspectiva de com som, com creiem que ens veu un company, o com creiem que ens veu la nostra família. Reflexions sobre coses bones que hem aconseguit professionalment, i d’altres que no hem resolt com tocava, i què n’hem après. A mi tot això m’agrada i m’ajuda, encara que només sigui psicològicament. Com a mínim, no t’enfonses i veur que algú està guiant les teves passes, com si fossis un nen petit. No et sents tan perdut.

Tinc alguns companys que ja han trobat feina: uns t’animen perquè confïis en que tu també en trobaràs, de feina; n’hi ha d’altres que, inconscientment, et transmeten el missatge de “jo sí i tu no”. D’aquests vull fugir. Em sap greu però hi ha vegades en que, com diu una amiga meva, hem de fugir de les persones “tòxiques”. Tinc un ex-company de feina que per mi és una persona tòxica ara mateix, no m’aporta res de bo, ni tampoc ho ha fet en un passat recent. Els darrers records que tinc d’aquesta persona són desagradables, em pensava que era per circumstàncies especials de l’estrés que portàvem a la feina, però ja veig que no, que potser sempre va ser una persona tòxica sense jo saber-ho. I ara ho segueix sent. Hi tindré tan poc  contacte com em sigui possible.

 

    Històric
    octubre 2017
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « febr.    
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites