Cantar sempre que puc

maig 15th, 2016

Vam cantar als premis Mercè Sala que lliura l’empresa Factor Humà. Fantàstic. Em vaig sentir molt còmoda. És fàcil cantar quan cantes davant d’algú que no coneixes, per molt Clara Segura, Carme Forcadell i Neus Munté que fossin. Va ser un orgull, però no em va crear nervis. Vaig cantar molt més segura, amb una rialla a la cara i al cos. Perquè crec en el que cantem. Perquè cantar em relaxa i em dóna vida a la vegada, perquè no faria res més que cantar, tant de bo pogués viure de fer-ho…

He de donar un 10 a l’Arantxa. Quina crac de solista. Sempre he pensat que era la milor solista del cor, i ho demostra en cada actuació. Va estar genial! Té una veu tan dolça i potent alhora… Fa lluir les cançons. Sento una admiració molt gran per ella.

Jo també he de donar les gràcies al Pep. Sense ell no podria anar als assajos, o a alguns concerts. A més, sé que el góspel no li diu res, però ens va seguie en “streaming” i li agrada anar a totes les actuacions que fem. Portem 7 anys junts, per bé que només 3 compartint casa, i cada dia em té més enamorada. He trobat l’home ideal per mi, el que fa que la vida sigui més fàcil, ens donem ànims mútuament quan no tot rutlla com voldríem, ens entenem molt, perquè compartim moltes coses, respectem les que no compartim, i intentem fer-nos feliços l’un a l’altre. Quan em mira els ulls li llueixen, i el mateix em passa a mi. I sembla mentida que en 7 anys no deixen de lluir-nos els ulls quan ens mirem.
Sé que ens vam conèixer en el moment precís; segurament quan ell era més jove no m’hagués enamorat com ara, crec que era més gamberro i molt menys madur, com jo mateixa. Ens hem trobat quan ambdós no buscàvem a ningú, senzillament estàvem deixant clar a qui coneixíem el que no volíem, intentant aprendre dels errors i creant nous llaços sense massa compromís. I mira com, el llaç es va estrènyer més aviat i molt més fort del que esperàvem. I un sant Jordi de fa 7 anys em va oferir una rosa per començar una relació, i aquest me’n va donar 7, per tots el temps que portem junts.

L’estimo, l’estimo moltíssim. I per això ho cantaré a tothom, mentre pugui.

Gràcies per comentar!

maig 8th, 2016

Fa mes d’un mes que no escric.
En Pep treballa a casa i està a l’ordinador tot el dia. Jo, des del mòbil no escric gaire de pressa. Què hi farem!

Vaig carregar molt les piles per Setmana Santa. Vam estar a Montblanc,  Poblet i Santes Creus, on vaig desconnectar de tot.

La resta d’abril vaig fer el curs de relaxació i vaig aprendre a ralentir el ritme de les meves neurones. Va ser una bona experiència, entrar en contacte amb el món de la meditació en el que no creia gaire.

Vam celebrar els 50 d’en Pep i li vaig encarregar un pastís que em va sortir més car que el regal. Això sí, va valer la pena veure la cara de sorpresa i satisfacció quan el va veure. Només en va quedar una miiiica de no res, de tan bo que estava. La seva filla li va regalar (i de passada a mi) una nit en un 4* a Andorra i vam gaudir ho molt, les passejades, l’hotel, el romànic, la neu, el tobotron, l’spa…

L’endemà de Sant Jordi vam cantar amb el cor a Sant Cebrià i va ser fantàstic, terapèutic. A l’aire lliure, al costat de l’església, en les escales que hi porten, i davant de no més d’una cinquantena de gent del poble. Increïble!

La setmana següent em vaig atabalar molt a la feina i no vaig ser prou hábil com per fer servir tot el que havia après al curs de relaxaxió. Sí que vaig ser capaç d’aprofitar-ho per al cap de setmana i agafar forces.

Estic millor, actualmente, i he de dir que en gran part gràcies a aquest curs. Cada vegada que m’atabalo, o que penso que el que em ve m’atabalarà, intento recordar tots els exercicis que vam practicar, i totes les xerrades que vam fer. Van ser senzilles però efectives. La nostra ment és molt poderosa i hem de saber usar aquesta força en sentit positiu i a favor nostre. De vegades és difícil, no s’aconsegueix en un curs, ni en uns dies, però val la pena fer l’esforç perquè tot s’assaboreix més amb la calma i la tranquil.litat del saber estar en un mateix.

Aquesta setmana tenim una actuació amb el cor que em fa molta il.lusió, és en petit format, només som 20, i només cantem 3 cançons, perquè es tracta d’amenitzar una gala, un lliurament de premis. He tingut sort de ser entre les que canten perquè per l’horari i ser un dijous poca gent podia anar-hi. Jo m’he demanat festa. Un dia de descans m’anirà bé i aquest any no he cantat gaire. A més, em dóna l’oportunitat de que la directora em consideri per altres vegades. A veure si deixo de ser invisible per ella d’una vegada. Que se n’adoni de que cantar em dóna vida, i que per mi és tan important que no em perdo cap assaig ni cap concert que no sigui per causa major, que m’aprenc les lletres, que treballo les cançons a casa. Molt poca gent ho fa.

Avui també estic molt contenta perquè algú m’ha llegit i m’ha deixat un comentari. Feia molt temps que això no passava. Gràcies, Susanna!

    Històric
    maig 2016
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « març   juny »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    3031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites