Només queden reis!

gener 6th, 2016

Per fi! Ja s’acaba el trasbals del Nadal i l’entrada d’any. Ja al 2016.

Gràcies a en Pep, l’he pogut anar passant millor del que esperava. Les reunions familiars han estat no només suportables, ans al contrari, molt entretingudes i sense entrebancs.

El meu pastís de peix va agradar, cosa que no tenia clara perquè feia molt de temps que no el feia, i en Pep, encara que no ho vulgui reconèixer, tampoc les tenia totes, perquè normalment cuina ell, i no li agrada cuinar coses que no té control.lades. A mi la cuina no m’agrada, i que cuini ell ja m’està bé, però en aquests dies m’agrada col.laborar, no ser una ajudanta i prou. I no se’m dóna malament, senzillament no m’agrada estar molta estona a la cuina.

L’entrada d’any a Teruel, amb la seva família, i ha estat bé, la veritat. 3 dies no donen gaire temps per agobiar-me de gent. I sé que ell ho ho necessitava moltíssim, estar amb la família. Els pares no han estat massa bé de salut i en Pep estava amoïnat. A més, com que va ser sorpresa per als pares, els va fer molta il.lusió celebrar el 31 junts.

Per fi, ahir em vaig acabar el totxo de “Fortunata Y Jacinta”, de Benito Perez Galdós. 900 pàgines de llibre. El vaig escollir al novembre com a lectura perquè el 12 de desembre tenia el famós examen del curs de Marketing Digital i no volia enganxar-me a cap llibre que em robés temps d’estudi, que em conec. I realment ho vaig aconseguir, perquè el llibre no m’enganxava. El castellà del segle passat, les pàgines i pàgines de frases recarregades i temes per mi passats de moda feien que només agafés el llibre per desconnectar a estones. Però una vegada fet l’examen, amb bastant temps per llegir, i centrant-se la història més en la Fortunata i la Jacinta, que és realment el més interessant, m’ha tingut enganxada fins ahir, que finalment la vaig acabar. L’argument no deixa de ser un culebrot: amors, desenganys, romanços, però molt ben acompanyat de la descripció de la vida en aquells temps, una novel.la costumista, retratant les diferències socials de l’època, com vivien els burgesos, com ho feia el poble baix, i les relacions entre uns i altres.

La recomano, si teniu una mica de paciència i una canya, hahaha.

Per la resta, espero que el nou any em porti una mica més d’ànim i bona salut. Vaig acabar l’altre amb refredat, infecció d’orina i poques ganes de lluitar. Per tant, necessito una mica de força, i sobretot, més tol.lerància i empatia cap a la gent més propera que se’m va quedar travessada i encara ho està. Paciència, molta paciència. De vegades semblo una iaia, no tinc paciència amb gaire gent.

Sabeu de qui parlo no? El fill d’en Pep segueix estant insuportable per mi, i més ara que intenta tornar a tenir tota l’atenció del seu pare quan és aquí, a costa de que jo faci un pas enrera, és clar. Entenc que necessiti al seu pare, però va ser ell qui el va rebutjar de ple, qui ens va enganyar i prendre el pèl, qui encara no s’ha disculpat i pretèn ser el centre de l’univers una altra vegada. Cada vegada lluita menys per les coses, de fet no lluita per res perquè res no li interessa, com sempre, com fa 2 anys segueix estant ara. Sort que passa poques estones amb nosaltres. Li vaig posar una creu i no aconsegueixo treure-li. I em sap greu, no us penseu… Em sap molt de greu per en Pep.

En fi…. accepto suggerències.

 

 


Trackback URI | Comments RSS

Leave a Reply

Name

Email

Lloc web

Speak your mind

    Històric
    gener 2016
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « des.   febr. »
     123
    45678910
    11121314151617
    18192021222324
    25262728293031
    Categories
    Entra/surt
    Visites