No vull que arribi el Nadal!

desembre 20th, 2015

Ja el tenim aquí, com cada any. Cridaner, aclaparador, persistent. Cada any que passa m’agrada menys celebrar-lo. Almenys com  el celebrem a casa. M’agrada trobar-me amb la familia, dinar plegats, riure una mica i recordar altres nadals. Les persones que trobem a faltar, les anècdotes, 50000 de diferents.

No m’agrada menjar sense tenir gana, ni regalar sense ganes de regalar, que comptin més els diners que et gastes que la intenció del regal. Que et facin regals quan no tens necessitat de res. Que el Nadal no pugui ser anar plegats a ajudar a qui ho necessita, col.laborar com a voluntari en la recollida d’aliments, o en la marató de TV3, o anar al menjador de S. Joaquim a servir menjar a qui no té res per dinar.

I no ho faig perquè no tinc ganes de lluitar contra la majoria. Un any que vaig proposar de no fer-nos regals a casa em van titllar de garrepa. I no ho sóc de garrepa, però tot té un límit per a mi. Gastar per gastar em sembla una indecència.

Per més inri, de vacances tinc les justes, aquests dies. Amb la qual cosa comprar regals, pensar què dinarem o què soparem, o fer la compra de Nadal es converteix en una tasca logística que riu-te’n de qualsevol empresa. Que aquest cap de setmana ja he comprat el menjar per la nit de Nadal i per Sant Esteve, no t’ho perdis! I sé que no sóc l’única, però veig que la majoria de gent ho porta amb un somriure. Conec una noia que l’any passat es va currar el dinar de Nadal, cuinant a consciència tots els plats, molt el.laborats, fins i tot les postres. Es va passar moltes hores a la cuina, de cada plat ens n’enviava una foto acompanyat del seu somriure. Jo sóc incapaç d’això.

Tot plegat em sembla estressant, i desmesurat, la veritat. Però sóc l’única de casa que ho penso, l’ovella negra, vaja!

Mai no m’he vist amb força per trencar amb tot això, no sé si algún dia en tindré. Tant de bo!

Tot i això, us desitjo molt bon Nadal i una bona entrada d’any, amb més alegria que no pas la meva!!!

 

Toda una vida

desembre 15th, 2015

Ha estat un cap de semana estrany, per mi…

Tenia l’examen del curs de marketing digital, i això ja em va condicionar molt, perquè era el meu objectiu. Hi anava tranquil.la, és un curs que he fet per voluntat pròpia, i no m’hi jugo res, llevat del meu orgull de bona estudiant, que pesa encara, després de tants anys. Tot i això, la meva esquena se n’ha ressentit tot el cap de setmana, senyal de que el meu subconscient no hi anava tan tranquil.

No em va anar malament, penso que aprovaré. La nota ja depèn de com puntuïn, el primer examen me’l van puntuar molt alt. No sé com anirà aquest. Però almenys crec que puc deixar de preocupar-me per estudiar una estona cada dia.

El cas és que com que no tenia res més al cap, la veritat, he deixat que la resta del cap de setmana “fluís”, com dirien alguns. I quan tenim als nens les coses no flueixen en el sentit de calma que a mi m’agrada. La meva filla, feliç com ella sola, tenia un treball que consistia en escriure un text romàntic (estan estudiant el romanticisme a literatura castellana), i gravar un video amb el text com a veu en off. A les 5 de la tarda de diumenge, ni sabia el que volia gravar, ni tenia el text acabat, ni idea de com acabar-lo. Em vaig enutjar tant… No sé per què va esperar tant, i més quan jo li vaig anar insistint, però em sembla que ja és prou grandeta com per anar-li tant al darrera. Doncs sort en té de mi, per molt malament que m’estigui dir-ho. Diguem que la vaig inspirar, perquè jo a la seva edat escrivia molt. Em va explicar com havia començat el text, on s’havia quedat encallada, i jo vaig ajudar-la a acabar-lo, donant-li idees.

És capgrossa, ma filla, perquè li he dit un munt de vegades que se’m dóna bé redactar textos; si més no, desencallar-la, que li passa sovint, amb un munt de coses que m’han passat, siguin reals, o només en la imaginació. Doncs encara li he d’insistir. Una assignatura que porta bé, només em falta que no presenti els treballs… Total, que de la bronca vaig pasar als plors, perquè li vaig explicar com la meva mare va acompanyar al meu pare mentre va estar a l’hospital, sense separar-se’n ni un moment, com li cantava a cau d’orella, com li donava el menjar, com plorava en silenci,… Vaig acabar feta un mar de llàgrimes, i encara vaig haver de buscar per internet la cançó “Toda una vida”, perquè no l’havia sentida mai.

Em queda un cap de setmana de relax abans de que el Nadal vingui i m’aclapari com sempre sol fer…

Per fi un pont llarg

desembre 6th, 2015

Per fi, un pont llarg! Estic cansada, i necessitava un respir . Quina novetat, oi? Sempre necessito un respir. I qui no? Em queixo, però pens0 que tothom em necessita, de respirs, i sóc afortunada per poder-los tenir. Tanta gent que no pot…

Com us deia, quatre dies amb en Pep, solets, tranquils, respirant-nos i fent plans per al Nadal. Sortir fora?, no, no hem sortit perquè no ens va massa bé econòmicament de fer-ho, i perquè hem d’aprofitar aquests dies per mirar d’avançar en la compra de regals per al Nadal.

Ahir dissabte em vaig passar unes 2 hores fent això, dissabte. La casa necessitava una bona neteja, i jo cansar-me fent-ho. És un rotllo això de netejar; però una vegada t’hi poses, l’exercici físic i l’olor de net compensen, la veritat. Almenys a mi, ja sé que hi ha molta gent que no pensa el mateix.

Per la tarda dosi d’estudi, menys de la que hauria volgut, però em va costar de posar-m’hi, rendeixo molt millor pel matí, per estudiar. Ahir una hora i se’m va fer terriblement llarga. Avui 2 hores pel matí m’han passat força de pressa. És que dissabte que ve tinc un examen per acabar d’una vegada amb un curs que vaig començar quan estava a l’atur de marketing digital. Tinc ganes de treure-m’ho de sobre, perquè estudiar quan no tens feina va de conya, però quan tens feina i més coses encara, ja costa més de dedicar una estona a l’estudi. Vull acabar-lo perquè el vaig pagar i em va sortir car, i per orgull d’estudiant. Però ara ja no m’entreté com ho havia fet al començament de posar-m’hi.

Aquesta tarda anirem a Barcelona a veure una exposició de fotografies al CCCB, el World Press Photo, que els diumenges és de franc i després a fer una volteta per botigues de la ciutat, a mirar preus i coses d’aquestes. En Pep i jo ens entenem força a l’hora de mirar per botigues, caminar molt, riure, explorar per carrerons i carrerets del Barri Gòtic, pel Raval… Ens agrada, són lloc amb molt d’encant, tot i la massificació turística. La gent es queixa de que Barcelona s’hagi convertit en una destinació turística estrella. Penso que el turisme s’ha de control.lar, però és una ciutat feta per visitar-se. Té coses meravelloses, i el turisme és una font molt important d’ingressos. El que ‘sha de fer és que sigui un turisme de visita i cultura, d’aprenentatge de costums i d’admirar tot el que la ciutat té per oferir, turisme de qualitat, que se’n diu. No s’hauria de promocionar el turisme de “pandereta”, el d’alcohol barat i festa contínua, perquè Barcelona és molt més que això. Molta festa, sí, però festa en tradicions, festa diferent. Perquè per a festa barata i “poligonera” ja es poden quedar als seus països.

Em criden per dinar…

 

 

    Històric
    desembre 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « nov.   gen. »
     123456
    78910111213
    14151617181920
    21222324252627
    28293031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites