Orgull de mare

novembre 29th, 2015

He fet ja unes quantes entrades parlant de la meva filla, de vegades orgullosa, de vegades desconcertada, perquè es mou entre l’adolescència, la maduresa i l’infantilisme constantment. Suposo que és una característica precisament de l’adolescència. Sigui com sigui, és la meva filla i sí, moltes vegades me’n sento orgullosa.

Però crec que no he dedicat una entrada sencera parlant només del meu fill, del qual també me’n sento moooolt orgullosa. Diguem que és la nineta dels meus ulls, potser perquè s’assembla molt a mi. Es reservat, no li agrada cridar l’atenció, vergonyós, els seus amics l’aprecien molt. Té molts amics per a qui ell és el seu millor amic, i ell els estima a tots.

Té 12 anys, i la seva passió és el futbol. No és mal jugador, potser li falta una mica de mala llet, cosa que irremeiablement, anirà agafant aquest any, que és el primer que juga com a federat, i s’està trobant amb la duresa i la competitivitat que acompanyen a molts esports quan es practiquen més seriosament. No li agrada estudiar, però treu bones notes, no em puc queixar. És responsable, i sap quan ha de tenir les coses preparades.

Què em roba el cor d’ell? Que és noble i bo, com el seu avi. No sap ser dolent, i sempre té una paraula amable amb els que estan per ell. Encara busca amb mi el contacte físic dels nens petits, el d’apropar-se a mi buscant la tendresa de la mare, l’escalfor d’estar als meus braços. Mai em nega un petó, tot i que ja he après (m’ha costat, però ho entenc) a no ser massa efusiva davant dels amics. Tossut, molt tossut (diuen que jo també ho sóc, ho diuen, però no és cert, que consti….) i sembla que pot arribar a ser una gran persona.

Avui han fet la presentació dels equips de futbol del seu club, i ell lluïa la samarreta orgullós i content. Entre una gran munió de nens i nenes de totes les edats, perquè tots els equips han desfilat al poliesportiu, jo no podía treure-li els ulls del damunt, tan guapo i amb els ulls lluents.

Es nota que me l’estimo? Sí, suposo que com qualsevol mare al seu fill. Ens costa ser objectives.

Però es mereixia una entrada, unes paraules, un agraïment que tinc per ell perquè tot i petit, em té molt en compte.

Divendres per fi

novembre 27th, 2015

Sempre parlo de que vaig estressada. I és cert, cada dia més atabalada. Vaig cercant moments de pau, però no són suficients per calmar-me.

D’una banda, necessito anar al gimnàs i donar-me canya, perquè em passo el dia asseguda i el meu cos necesita moviment, però pel fet d’anar-hi, he de córrer en altres coses, com ara posar rentadores, fer encàrrecs, estudiar…

Em llevo cada dia a les 6, des de fa un mes, si fa no fa, perquè entro abans a la feina, no trobo retencions a la carretera, aparco a la vora i puc tornar a casa abans; per contra, vaig morta de son, perquè no he aconseguit anar a dormir més d’hora, cosa que tinc pendent d'”aprendre” a fer.

Una altra cosa que em té desconcertada és que no deixo de guanyar pes. No em passo menjant, però tampoc faig règim. Bec molta aigua, faig exercici intens 2 cops per semana, tinc escales a casa, me n’estic de dolç, dormo poc, i vaig posant quilos… No sé si les hormones m’estan jugant una mala passada, per què no cremo prou calories?, la veritat és que estic despistada en aquest tema. No faig prou per perdre pes, però no faig tant com per guanyar-ne d’aquesta manera… Menopausa, mala alimentació?

Em fa pal anar a una dietista, però és que no vull anar canviant de roba pujant talles, la veritat.

El que em fa pensar que sigui alguna cosa hormonal, a part de l’edat, és clar, és que estic molt sensiblona. Qualsevol ruqueria m’afecta, i sempre tinc les llàgrimes a flor de pell, com una bleda. Que algú s’emocioni m’emociona, penso en el meu pare constantment, els problemes de la meva parella m’afecten més del compte (és normal, però fins ara no m’afectaven tant).

I això que encara no m’he encomanat de l’esperit nadalenc! Ui la que m’espera!!!

Si algú li passa alguna cosa semblant, o té idea del que em pot passar, escriviu aquí si-us-plau!!!!

Potser no deixa de ser el maleït estrés!!!

 

Com a mi m’agrada

novembre 22nd, 2015

Aquest ha estat un cap de setmana com a mi m’agraden. Dels que no tinc nens i necessito passar temps amb en Pep, enganxada a ell, físicament i psicològica.

Ha estat així. He sacrificat un sopar que em venia molt de gust amb les meves companyes de góspel, però he gaudit d’en Pep. Jo ho necessitava, i sé que ell potser encara més que jo. Hi ha hagut de tot: dormir fins les tantes dissabte, fins que el cos et diu prou d’estar estirat, llegir, mirar la tele, gaudir els àpats tots 2 sols, sortir una estona amb la meva família, que estava per aquí, diumenge matinar molt per anar a la marxeta de Tordera, gaudir caminant per la muntanya a plena tardor (què bonic que està el bosc…), un bon bany per desentumir, una bona dosi de sexe a la banyera (uau…), i també una bona migdiada de la que ens acabem de despertar.

Sé que el cap de setmana va de davallada, he d’estudiar una mica, la sessió de planxa, i esperar que retornin els fills i m’expliquin com ha estat per ells el capd amb el pare. Sigui com sigui, tinc les piles carregades per enfrontar una nova setmana, que m’espera dura a la feina. Puc amb això i més. Perquè tinc al Pep, que em dóna vida; i perquè ell compta amb mi perquè jo n’hi doni. Perquè cada dia que passa l’estimo més.

L’altra cara de la moneda: estic decebuda perquè m’he sentit com si comptés molt poquet per a les meves clans. Sé que jo no vaig insistir perquè es modifiqués la data del sopar perquè era l’única data que a tohom li anava bé excepte a mi. En altres dates ja hagués fallat més gent. Però sé també que segons qui hagués fallat (una altra noia, vull dir), el sopar no s’hagués fet, encara que només hagués faltat ella. És com si hi hagués gent que sí que pot fallar, no passa res, i gent que no, que és imprescindible que hi sigui. Ningú m’ha preguntat per què no hi podia anar. Jo no volia deixar sol a en Pep, que ha tingut una setmana molt dura, en que ha patit molt per la seva filla, no volia deixar-lo sol a casa, perquè sé que li venia molt de gust estar amb mi, i que el comfortés. Ningú es va llegir el meu whatss en el que deia que si ho fèiem a casa, podríem estar totes juntes, i amb en Pep. He tingut tant la sensació de no comptar per res, que he deixat el grup de whatss. Reconec que és una rabieta de nena petita, reconec que sempre m’ha passat el mateix amb molts grups dels que he format part, passo desapercebuda, perquè no m’agrada cridar l’atenció, però això no vol dir que no hi sigui… Al final ja dol…

Ja em passarà. Estic decebuda, però ja em passarà. També sé que en part és culpa meva, perquè no lluito prou. Però hi sóc, i fallo molt poc…

Ja em passarà.

 

 

 

Per al meu pare

novembre 1st, 2015

Un record per al meu pare:

Et trobo a faltar, molt, moltíssim, no t’imagines quant. M’has fet falta, aquests darrers anys, papa, per tot el que ha anat passant, tants canvis en la meva vida… Bons i dolents, m’hagués agradat tant poder parlar amb tu de tots… Me’n vaig sortint, millor del que em pensava, sobretot sobretot perquè he trobat un home meravellós que em fa costat en tot i m’estima molt. M’ha ajudat molt. Tu el vas conèixer, papa, encara que poc temps, però sé que us haguéssiu fet bons amics, ho sé del cert perquè s’assembla molt a tu.

La mama encara t’enyora molt, tot i que ja fa 5 anys que ens vas deixar. Està bé, però se sent tan sola… Jo no m’entenc tan bé amb ella com m’entenia amb tu, però faig l’esforç.

Els teus nets creixen grans, macos, intel.ligents i feliços, almenys de moment. El nen va marcar un gol ahir que haguessis marxat nedant del camp si l’haguessis vist, perquè a mi em va pasar, i això que no n’entenc, de futbol. Sé que no t’haguessis perdut ni un partit seu. A la nena li agrada cantar tant com a mi, i es mou com peix a l’aigua a l’escenari. Tampoc haguessis faltat a les seves audicions, segur.

I jo estic a Gospelsons, que m’omple com mai hagués pogut imaginar-me que m’ompliria. També sé que no deixaries de venir a cap concert, papa. Tu mateix haguessis gaudit molt cantant amb nosaltres.

Però estàs al mar, descanses on sempre havies volgut descansar, extremeny enamorat de Catalunya i del mar. T’estimo, t’estimo molt papa…

    Històric
    novembre 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « oct.   des. »
     1
    2345678
    9101112131415
    16171819202122
    23242526272829
    30  
    Categories
    Entra/surt
    Visites