Tantes coses per dir-nos

setembre 24th, 2015

No sé com es deu fer per escriure un llibre entre dues persones. Quina part escriu una, quina l’altra, o escriuen ahora? Em resulta difícil d’imaginar.

Sigui com sigui, Angeles Escudero i Care Santos han fet una bona feina, una molt bona història.

Es la història d’una amistat, així de senzill. L’amistat que sorgeix entre 2 noies en ser internades en una estricta escola per a joves problemàtics (més aviat els problemàtics eren els pares, que no sabien què fer, de fills que els fan nosa i reclamen massa la seva atenció). Les noies es coneixen en aquest internat, obligades a compartir habitació, i encara que al començament no es cauen bé, de mica en mica sorgeix una amistat de les de debò.

El llibre explica com transcorre la vida d’aquestes dues noies, com esdevenen dones, mantenint l’amistat, com es distancien, però mantenint els vincles, fins al final.

És una relació difícil, fins i tot en la distància. Llegint, hi havia moments en els que pensava, de l’una més que de l’altra: jo ja t’hauria engegat a pastar fang. Però s’estimen, es necessiten, i sí, es tenen l’una a l’altra en els grans moments de les seves vides.

És un llibre molt bonic, molt ben escrit, deliciós, diria, per als que gaudeixen, com jo, de les històries de persones, de sentiments i emocions humanes.

El cuaderno de Maya (Isabel Allende)

setembre 2nd, 2015

Aquest estiu he reprès la lectura de moltes autores de les quals no em perdia ni un llibre fa anys. En els darrers temps, com que no he llegit tant com hagués volgut, m’he dedicat a descobrir-ne de noves, que també és bo.

En resum, que he tornat a llegir a Isabel Allende. M’ha encantat, “El cuaderno de Maya”, una mena de diari personal de la Maya, la protagonista. És una noia de 20 anys a qui la vida somreia però la mort del ser avi postís la transtorna tant que baixa a l’infern, s’endinsa en el món de les drogues, l’alcohol, la delinqüència i la prostitució. Tot això li dóna temps de fer en uns pocs mesos, en què acaba vivint al carrer, robant el que troba o venent-se per aconseguir una dosi.

Ho explica quan està intentant refer-se en una illa de Xile petita, feréstega, aparentment inhòspita, però els habitants de la qual acaben acollint-la i estimant-la. S’hi està perquè s’amaga del FBI i d’uns traficants. Per què? Llegiu el llibre, perquè a mi això també em va intrigar molt.

El llibre descriu molt acuradament la personalitat de Maya, la de la gent que l’envolta, les condicions de vida de l’illa. Tot, en l’estil de la Isabel Allende, que mai no cansa. És el llibre que li he llegit que menys parla de la màgia, tot i que hi és present, però en dosis molt petites.

Potser el defecte més gran que li he trobat és que no dóna a entendre que l’hagin estat buscant, a la Maya, la seva família, quan desapareix del mapa. Em sembla difícil d’imaginar que una àvia jove amb qui té uns vincles molt forts no hagués mogut cel i terra per trobar-la. Però el cas és que la troben, això és cert.

Però un mal menor perquè m’ha agradat moltíssim, i us en recomano la lectura.

 

    Històric
    setembre 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « ag.   oct. »
     123456
    78910111213
    14151617181920
    21222324252627
    282930  
    Categories
    Entra/surt
    Visites