Lágrimas en la lluvia (Rosa Montero)

juliol 19th, 2015

Feia molt temps que no llegia a la Rosa Montero. I m’agrada.

“Lágrimas en la Lluvia” és una novel.la futurista, en el que sembla un homenatge a “Bladerunner”, pel.lícula que s’esmenta en el llibre unes quantes vegades. Si l’heu vist, us podeu imaginar de què va el llibre. La convivència entre replicants i humans, a més d’alguns éssers d’altres planetes.

Una detectiu replicant és contractada per resoldre uns casos d’assassinats i suïcidis terroristes de replicants. Tot apunta a que és per esverar als humans i posar-los en contra dels replicants, que són éssers creats pels humans, molts semblants a ells, amb la diferencia de que no poden procrear, no tenen infantesa i viuen pocs anys.

La protagonista és, com moltes de les protagonistas de la Rosa Montero, dones (malgrat en realitat no sigui humana) valentes, que lluiten per obrir-se un lloc en un ambient dur, inhòspit, on moltes coses se’ls giren en contra. De vegades han de ser més dures del compte. De vegades cau en l’esterotip de la feminista dels primers temps, però jo no ho he pogut evitar, he estat de part seva durant tot el llibre, que m’ha enganxat de manera que no l’he deixat fins que s’ha acabat. Estic de vacances i m’ho puc permetre, és clar.

Contínues al.lusions a aquest el nostre món, en forma de metàfores. Per exemple, “Los Estados Unidos de la Tierra” recorda massa als EEUU, és clar. No deixa de ser una crítica ferotge a com podria acabar el nostre món si no establim una altra mena de relacions entre els països. Al.lusions al terrorisme (Islàmic?) per la manera com fan els atemptats suïcides els replicants. Tot és interpretable al que passa avui en dia.

Pot ser una novel.leta de detectius futurista, però fa pensar una mica més.

 

Us la recomano.

Blitz (David Trueba)

juliol 5th, 2015

D’en David Trueba havia llegit un parell de novel.les que em van agradar molt, especialment “Saber perder”. La recomano perquè val molt la pena.

I per això vaig decidir llegir Blitz. Però la veritat, és una novel.leta menor (95 pàgines) que no m’ha aportat gran cosa. M’ha decebut una mica perquè comença molt bé, però és com si li fes mandra escriure més, desenvolupar bé una història que podia haver donat molt més suc.

Comença bé, perquè en Trueba és un escriptor costumista, dels que tant m’agraden, capaços de descriure personatges i situacions corrents i no tan corrents, perquè a la persona més normal del món li han passat coses especials, dignes de ser explicades en una novel.la, tant si són bones com si són dolentes, només cal que siguin una mica especials, però protagonitzades per personatges quotidians.

Comença explicant el trencament d’una parella, i com reacciona el protagonista, el noi a qui la xicota ha deixat, després d’exposar junts un projecte de disseny de jardins a Berlin, al mateix hotel on s’allotjaven. I ell decideix que no torna, de moment, cap a Madrid, on vivien junts. El llibre explica els primers mesos de la solitud i decepció del noi, com dóna tombs mirant d’encarar la seva vida.

No ha estat malament, però la historia donava per molt més. M’he quedat amb ganes d'”esforça-thi una mica més, David, que tu en saps, ja ho has demostrat altres vegades, carai!”

Quina llàstima!

    Històric
    juliol 2015
    dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg.
    « juny   ag. »
     12345
    6789101112
    13141516171819
    20212223242526
    2728293031  
    Categories
    Entra/surt
    Visites