Habitacions tancades (Care Santos)

No sol decebre’m, la Care.

Havia sentit molt a parlar d'”Habitacions tancades”, i per Sant Jordi me’l vaig comprar. Un gran llibre, potser el millor que he llegit d’ella. Una trama senzilla, molta història pel mig, ja sol fer-ho , ella, quan escriu, i una trama complicada alhora, encara que es contradigui amb el començament de la frase, perquè en realitat és una historia senzilla que ella converteix en complicada amb molta gràcia.

Rerefons del món de l’art, que a mi m’encanta, una mica d’intriga, la barreja de món actual amb món d’època, que a la Care li agrada combinar… I sí, el títol és ideal, perquè el centre de tot és una “habitació tancada”.

Sempre m’ha agradat escriure, però mai se m’haurien acudit unes trames com les que la imaginació  de la Care Santos és capaç de plasmar en una història. Com l’envejo! (sana eh?, verd maragda, com diria una amiga). Més que res per que la Care va estudiar l’EGB a la meva escola. No, no vaig ser amiga seva, és més jove que jo, però resulta curiós que gent que has tingut prop teu acabin dedicant-se  a coses que a tu t’hagués agradat (encara que mai ho he provat, és més, vaig fer ciències en lloc de lletres, si bé m’encanta escriure, però la passió que tenia per les matemàtiques i la creença de que eren una ciència exacta va superar la incertesa de les lletres, que mai sabies per on et sortirien els comentaris de text).

L’admiro, l’admiro per saber escriure tan bé i per aquest llibre tan rodó que va escriure, ja fa uns quants anys. D’una habitació tancada porten sortir moltes coses inesperades, ja ho pots ben dir, Care. Segueix, segueix fent que llegir sigui un plaer tan gran…

 

 

 

 

Filed under llibres | Comment (0)